Les ruptures més sonades de l'empresa familiar

Les festes de Nadal reuneixen les famílies al voltant d'una mateixa taula i això, especialment a Catalunya, suposa també que es troben a taula membres d'un mateix consell d'administració. L'empresa familiar forma part de l'ADN de l'economia catalana i al marge de l'èxit de les diverses fórmules s'han produït sonades ruptures en el teixit empresarial.

Ja fa anys que s'estan imposant els protocols familiars per fixar qüestions com la successió, la formació dels membres de la família o la professionalització de la gestió de l'empresa, però segueix predominant el ferri control familiar de les companyies i l'aversió al risc (criteri que pot haver resultat beneficiós en època de crisi) i a la borsa. A continuació, un tast de les ruptures més sonades a l'empresariat català: Barna Steel Werfen

Germans Rubiralta

El grup siderúrgic Celsa és avui el primer grup català de capital familiar. La companyia amb seu a Castellbisbal neix de la separació dels negocis dels germans Francisco i José María Rubiralta Vilaseca, que es repartien al 50% les accions de Barna Steel Werfen. El 2006, la decisió de Francisco de comprar el grup finlandès Fundia va provocar la ruptura. Francisco Rubiralta es va quedar al capdavant del negoci de l'acer i José María es va fer càrrec de Werfen, empresa de material hospitalari que l'any passat va facturar 861 milions d'euros. El president de Celsa va morir el mes passat i el succeeix el seu fill Francesc. Celsa va facturar 5.485 milions d'euros el 2008.

Cirsa

Germans Lao

Els germans Manuel i Juan Lao van separar-se l'any 1998 per diferències de criteri en l'estratègia del grup de joc i oci Cirsa. L'agressiva internacionalització de Manuel va ser el detonant de la ruptura. Manuel va pagar 20.000 milions de pessetes al seu germà pel 44% de Cirsa. Juan va crear Conei. Cirsa va facturar l'any passat 1.648 milions d'euros. La companyia forma part del grup Nortia, amb unes vendes de 2.120 milions i amb interessos en els sectors hoteler, d'aviació, d'art i agropecuari.

Rosa Clará

Rosa Clará i Rafael Martínez

Rosa Clará manté una batalla legal amb la seva exparella, Rafael Martínez Galve, des de fa set anys. Els dos eren socis en les principals companyies d'un grup de moda nupcial fins que ell va cedir a Clará la nua propietat (propietat gravada amb usdefruit) de les seves accions. Martínez Galve reclama als jutjats el repartiment de dividends, però tant Clará com l'altre soci, Enrique Coronado, han decidit reinvertir tots els beneficis de les societats en l'expansió de la firma. El fill de Rosa Clará i Rafael Martínez, Daniel Martínez Clará, ha comprat recentment les accions de la seva mare en una de les societats (RC Brides) davant l'ordre judicial de convocar una junta per votar sobre l'expulsió de Clará, tal com va informar aquest diari el dissabte passat.

Clínica Dexeus

Santiago Dexeus

Santiago Dexeus, fill del metge (del mateix nom) que va fundar la Clínica Dexeus el 1935, es va veure forçat a abandonar Consultorios Dexeus, societat de la qual era soci juntament amb altres metges de la institució, el 2009. Les desavinences internes van ser insalvables i Dexeus va interposar una demanda contra l'empresa perquè considerava que s'havien vulnerat els seus drets. El ginecòleg barceloní va obrir una nova consulta amb el grup hospitalari Tres Torres.

Llongueras

Família Llongueras

L'estilista Lluís Llongueras va ser acomiadat l'octubre passat de l'empresa que ell mateix va fundar per la seva filla a través d'un burofax en què al·legava "falta d'acord". Va cobrar 6.258 euros per l'acomiadament. Feia anys que Llongueras havia traspassat la majoria de les accions de l'empresa Peyma (Peluquería y Maquillaje) a la seva dona (ara exdona) i als seus dos fills. Peyma té una xarxa de 18 perruqueries i 120 salons de bellesa al món.

Raventós i Blanc

Josep Maria Raventós i Blanc

Després de dirigir les caves Codorniu durant prop de 40 anys, Josep Maria Raventós i Blanc, fill gran de la branca primogènita de l'empresa familiar més antiga d'Espanya, va vendre les accions de Codorniu als seus germans i va crear les bodegues Raventós i Blanc, dedicades a la producció de vi i cava a partir de les seves pròpies vinyes. La ruptura es va produir perquè Josep Maria Raventós era més partidari de competir cara a cara amb el xampany, de donar prioritat a la qualitat i no al volum. El negoci el dirigeix ara Manuel Raventós i Negra, fill del fundador.

Uniland

Famílies Rumeu i Fradera

L'any 2005 les diverses branques de les famílies Rumeu i Fradera que controlaven Uniland van designar president de la cimentera catalana Joan Rosell (flamant nou president de la patronal CEOE) perquè fes de punt de trobada entre els socis. No obstant, la falta d'entesa va desembocar aquell mateix any en l'entrada a l'empresa del grup irlandés CRH, que va comprar un 26% d'Uniland. A l'estiu del 2006 el grup FCC va acordar la compra del 73,5% de la cimentera per 1.574 milions d'euros. Ara CRH demana als tribunals l'anul·lació de la venda perquè considera que no es va respectar el seu dret de tempteig a Uniland.

Inoxcrom

Germans Vaqué

Manuel Vaqué, fill del fundador de l'empresa de material d'escriptura Inoxcrom, s'ha enfrontat a les seves germanes Maria, Empar i Eulàlia pel control de la firma. La situació econòmica de l'empresa va empitjorar i les germanes van vendre la seva participació per un euro. L'any passat la companyia, de la qual Manuel Vaqué té un 15%, va presentar concurs de creditors.

Temoinsa

Famílies Sagarra i Colomer

Álvaro Colomer i Miguel Sagarra van fundar Temoinsa, dedicada a la fabricació d'interiorisme de trens, el 1979. Després de la mort de Sagarra, el 2001, van començar les desavinences i els Colomer van deixar l'empresa el 2006. L'empresa ha presentat concurs de creditors.