La suau revolució del Brasil per eradicar la pobresa extrema
São pauloAjudar a sortir del pou els 16,2 milions de brasilers que viuen per sota del llindar de la pobresa, des d'ara fins al 2014, és l'ambiciós objectiu que s'ha marcat la presidenta brasilera, Dilma Rousseff. Per dur-ho a terme, l'hereva de Lula aposta per potenciar les polítiques d'assistència del seu predecessor amb el programa Brasil sense misèria , presentat ahir oficialment, després d'obtenir el suport necessari al Parlament. Rousseff pretén culminar així la revolució social iniciada per Luiz Inácio Lula da Silva des que el 2002 el Partit dels Treballadors (PT) es va instal·lar al Palácio do Planalto.
El govern actual ha actualitzat el full de ruta de Lula i s'ha centrat en el 8,2% dels 190 milions de brasilers que viu en la misèria. Instal·lats al fons del pou, no han pogut ascendir malgrat el creixement econòmic i gairebé una dècada de programes socials de transferència de renda.
Amb Brasil sense misèria, Dilma impulsa les polítiques de reequilibri de la riquesa que Lula va aglutinar l'octubre del 2003 amb el programa Bolsa família . El govern intenta acostar-se al nucli més desfavorit, persones que no accedeixen als serveis públics i que sovint són al marge de la xarxa de protecció social perquè no tenen documentació o perquè viuen en llocs de difícil accés. El repte és arribar a quatre milions de domicilis extremament pobres que no han gaudit mai de cap prestació. Brasil sense misèria neix com un programa de benestar social que supera els plans assistencialistes que s'havien fet fins ara, amb un triple eix d'actuació: la transferència de renda ja existent, l'accés als serveis públics (salut, educació, assistència social, aigua potable, clavegueram i electricitat) i la gestió d'oportunitats laborals.
El Brasil negre, el més castigat
Les dades de l'últim cens, realitzat el 2010, indiquen que la fractura social brasilera té connotacions racials. Un 70,8% dels 16,2 milions d'exclosos són negres o mulats. Principalment, són persones amb un baix nivell d'escolaritat i amb més fills que la mitjana, cosa que impedeix al cònjuge entrar al món laboral. Un 77% dels que estan en edat econòmicament activa treballen, però no tenen prou ingressos per mantenir amb dignitat la família. Viuen de feines precàries, informals, sense qualificació professional, i sovint són víctimes d'explotació. El sector més vulnerable és el 56% de joves fins a 19 anys.
L'eradicació de la misèria és un desafiament de proporcions gegantines, però el govern de Dilma l'afronta convençut. En el seu optimisme, hi té molt a veure l'experiència del PT amb el Bolsa família . Vuit anys després del seu inici, s'ha acabat convertint en el programa de transferència de renda més gran del món. Avui atén 13 milions de famílies: uns 50 milions de brasilers, més del 25% de la població del país. I tot amb un cost del 0,4% del PIB.
Amb una mitjana de 115 reals (uns 50 euros) mensuals destinats per família, el programa va ser el principal responsable de la reducció d'un 27% de la pobresa extrema entre el 2002 i el 2006. Les contraposicions establertes -obligatorietat dels fills d'anar a l'escola i de vacunar-se- han tingut resultats expressius, com la disminució de l'índex d'absentisme escolar, que ha arribat al 50% entre els adolescents que van a l'institut.
Estudis realitzats pel govern brasiler indiquen que les famílies dediquen el 87% dels diners a comprar aliments. Això s'ha reflectit, per exemple, en la reducció de la desnutrició dels nens i nenes menors de 5 anys beneficiats pel Bolsa família , que va passar del 12,5% al 4,8% entre el 2003 i el 2008.
Crítiques dels més conservadors
Malgrat els resultats expressius, el Bolsa família no ha tingut mai el suport de tota la societat brasilera. Els sectors conservadors crítics amb el PT el veuen com una menjadora . Consideren que genera dependència, desestimula la recerca de feina i acaba potenciant el clientelisme partidari a les eleccions. A l'exterior del país, però, la visió és radicalment diferent i el pla té el ple suport d'institucions internacionals com el Banc Mundial.
