Retallada de sou als banquers amb ajut públic
L'executiu espanyol aprova la reforma financera que posa fi als sous milionaris dels directius de bancs i caixes que han rebut ajudes públiques. Alguns salaris es reduiran fins a 1,7 milions aquest any.
MADRID.Als presidents de BFA-Bankia, Rodrigo Rato, i CatalunyaCaixa, Adolf Todó, segur que els va canviar la cara quan ahir van conèixer els detalls del decret llei sobre la reforma financera que va aprovar el govern espanyol. Un cop entri en vigor la reforma, Rato passarà de cobrar 2,34 milions anuals a 600.000 euros, mentre que el sou de Todó es reduirà d'1,5 milions a 300.000 euros. El motiu? Les dues entitats, juntament amb vuit més, van rebre en el passat part dels 17.600 milions en ajudes concedides per l'Estat al sector financer.
El decret llei limitarà els sous dels responsables de les entitats auxiliades, a partir de les recomanacions del Banc d'Espanya i la normativa de la Unió Europea. La reducció dels salaris serà a dos nivells. D'una banda, les entitats que van rebre injeccions de capital fins a ser nacionalitzades a través del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) hauran d'establir en l'exercici 2012 un sostre de 300.000 euros per als sous fixos i variables dels alts directius i de 50.000 euros per als consellers. De fet, la reducció haurà de ser del 76% per als presidents i del 66% per als directors generals, però mai cobrant més dels límits esmentats. A més, no podran beneficiar-se de cap remuneració variable, com plans de pensions. Hi ha cinc entitats en aquest capítol: Nova Caixa Galicia (va rebre un total de 3.627 milions), Banc de València (3.000), CAM (3.000), CatalunyaCaixa (2.968) i Unnim (948). Per exemple, el director general de CatalunyaCaixa, Jaume Masana, guanyava fins ara 860.000 euros, mentre que el d'Unnim, Jordi Mestre, 960.000. A Nova Caixa Galicia, el president i el conseller delegat tenen un salari de 890.000 euros anuals.
Salaris més alts per a les sanejades
D'altra banda, la situació serà diferent per als bancs i caixes que van rebre préstecs del FROB però no van ser intervingudes. Es tracta de BFA-Bankia (4.465 milions en ajudes), Banca Cívica (977), BMN (915), Caja España (525) i CajaSur (392). En aquest cas, l'actual sou dels presidents haurà de rebaixar-se un 67% i el dels consellers delegats un 65%. Això sí, mai podran cobrar més de 600.000 euros anuals, és a dir, que la reducció real podrà ser molt superior. Per als consellers no executius el màxim serà de 100.000 euros. Les retribucions es congelaran fins al 2015, quan es revisarà si l'ajuda pública ha complert la finalitat acordada i es decidirà si es retornen o no els diners en primes o pensions.
Només els màxims directius de BMN se situen per sota d'aquest llindar. El número dos de Rato a Bankia, Francisco Verdú, guanya 2,26 milions a l'any, mentre que el president de Banca Cívica, 900.000 euros. "Aquest govern està convençut que la seva missió no és fixar els sous del sector privat, sinó que aquelles entitats que han rebut ajudes públiques tinguin retribucions que garanteixin que les finalitats que pretenien aconseguir aquestes ajudes es compleixin, i que siguin exemple per a una societat sotmesa a molts sacrificis", va assegurar ahir el ministre d'Economia, Luis de Guindos, en la presentació de la reforma. Cal recordar que De Guindos va ser el número dos de Rato quan era ministre d'Economia en l'executiu de José María Aznar.
Fusions de bancs i caixes
De Guindos també va explicar altres detalls de la reforma, que exigeix al sector que redueixi en un any el valor dels seus actius immobiliaris tòxics en 50.000 milions, per ajustar els preus a la realitat del mercat i, com a conseqüència, sanejar-se, tornar a donar crèdits i abaixar el preu de l'habitatge. Del total de provisions, 35.000 s'hauran de fer amb càrrec als resultats dels grups -empitjorant les pèrdues- i la resta contra capital. Unes exigències que no podran suportar moltes entitats, ja que suposen el doble del benefici d'explotació que obté el sector en un any a Espanya, i no tindran més remei que fusionar-se. Les que s'integrin rebran l'incentiu de poder assolir les dotacions en dos anys i restar-les de capital i no de resultats. Tindran fins al 30 de maig per presentar el seu projecte de fusió, que haurà d'incloure un "objectiu quantificat" de crèdit per a famílies i pimes i un "compromís de manteniment". A més, la seva dimensió haurà de créixer un 20% o un 10% en casos excepcionals. El ministre no va voler detallar si Bankia podria optar per aquesta segona via, en ser l'entitat amb més exposició al totxo, per valor d'11.000 milions. La segueixen el Santander (9.175), Popular (6.053) i BBVA (5.869).
La reforma també obliga les caixes a convertir-se en fundacions si el seu capital és inferior al 25% i a les que han traspassat el seu negoci financer a un banc a simplificar els seus òrgans i destinar un 90% dels excedents a obra social.
