BERLÍNPer què no es revolta l'esquerra contra la riquesa? Ni els més experts politòlegs, com Francis Fukuyama, autor de La fi de la Història i l'últim home , encerten a trobar una explicació a l'actual letargia de la socialdemocràcia, una tendència política que es va esborrant literalment del mapa d'Europa, on tot just cinc petits països de la Unió (Dinamarca, Bèlgica, Àustria -en coalició amb els democristians- Eslovènia i Xipre) estan governats per líders progressistes.
"En això em perdo. Aquesta crisi va començar a Wall Street, va estar ben identificada amb el particular model nord-americà de finances liberalitzades, va afectar tremendament el ciutadà ordinari i va beneficiar el sector més ric del país -el financer-, que a més a més surt de la crisi gràcies als rescats governamentals. Es podria pensar que això hauria d'abonar un ascens del populisme d'esquerres com als anys 30. Un Tea Party d'esquerres", reflexiona en una entrevista a Der Spiegel Fukuyama.
En terreny contrari
Però no. Lluny de vehicular i reparar el descontentament de la classe mitjana derivat del capitalisme ferotge, els partits de centreesquerra no aixequen el cap. No només ha penalitzat el vot de càstig als partits que han estat en el poder. "El problema és que els governs progressistes no van aplicar mesures socialistes, perquè o bé estaven en minoria o van tendir cap a la tercera via de Tony Blair", exposa l'eurodiputada del PSC Maria Badia. "Amb la tercera via la socialdemocràcia va començar a acomodar-se al capitalisme. Hem de recuperar el nostre veritable terreny", admet Niels Annen, membre de la comissió executiva federal del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD). ¿Quines són, doncs, les receptes dels socialdemòcrates europeus?
Recuperar l'ideari clàssic
Revisar polítiques, impulsar la justícia social i més debats
"La socialdemocràcia ha de recuperar el seu programa clàssic i assumir que això l'enfrontarà amb els interessos financers i de les elits. Però no es pot doblegar més. No sé si ara la socialdemocràcia es pot regenerar sola. Apareixeran noves protestes socials i els socialdemòcrates han de decidir si juguen en aquest camp o com a suplents dels partits conservadors", sintetitza l'expert en moviments socials de la UAB Xavier Domènech. "L'esquerra està absent en el mapa europeu".
"Quan la política es taca d'economia perd el seu poder. Ho veiem a Itàlia. Monti és la derrota de la política", diagnostica Laura Cervi, professora de polítiques a la UAB, i afegeix: "La socialdemocràcia és la garant dels drets socials i s'ha de redefinir des de l'esquerra davant d'unes dretes que en nom de l'austeritat retallen d'aquí i d'allà". Aplicar el programa socialdemòcrata exigeix, però, esferes més àmplies que un estat. "Cal més debat entre el centreesquerra europeu", puntualitza Domènech.
Més solidaritat i empatia
Contra la sobirania dels mercats i a favor dels eurobons
En els últims mesos, progressistes de la importància de l'excanceller alemany Helmut Schmidt o de l'expresident i ex-primer ministre portuguès Mario Soares han reclamat "més solidaritat i empatia" perquè Europa surti de la crisi del deute.
Els socialistes europeus promouen regular el sistema financer internacional amb taxes sobre aquests fluxos i amb els eurobons. "Hem de revisar què hem fet malament, en què ens hem passat en l'estat del benestar, perquè hem de reordenar i retallar, però també necessitem ajuda per poder fer inversions. Els eurobons ajudarien els estats a finançar-se, però també proposem que els excedents dels fons socials europeus es destinin a ocupació", remarca Maria Badia. De fet, la Unió Europea, en l'última cimera, va aprovar destinar fons estructurals a programes contra l'atur juvenil destinats als països, com Espanya, amb més atur juvenil.
L'austeritat com a suïcidi
Augmentar el paquet de rescat i també les mesures d'inversió
"Europa s'enfonsa en una estratègia suïcida penjada del dogma de l'austeritat", afirma el portaveu del Partit Socialista francès, Benoît Hamon. Aplicar més retallades per superar la crisi és "absurd si no va acompanyat de mesures d'inversió i de creixement", coincideix el president de l'SPD, Sigmar Gabriel.
"Un dels grans reptes és com dur a terme la justícia social a escala global, com competir amb el mercat xinès, com mantenir el benestar i la protecció social, com posar en pràctica allò sobre què tant hem parlat i que no hem fet", analitza Badia, mentre recorda que un altre dels deures en la regulació econòmica és combatre "el frau dels paradisos fiscals".
Aproximació als sindicats
Reconstruir aliances que es van trencar amb les retallades
"La socialdemocràcia ha de parlar de prosperitat. Només amb austeritat no n'hi ha prou", sosté Annen, i admet que "és necessari recuperar aliances gairebé trencades amb els sindicats i amb els grups ecologistes". "Els sindicats també s'han de transformar. La societat ha canviat", coincideixen, però, Domènech i Cervi. "Tenim moltes coses a parlar amb els sindicats", afegeixen. "Per exemple, sobre la solidaritat intergeneracional: pensar en jubilacions a temps parcial que cobririen joves que entrarien en el mercat de treball", conclou Maria Badia.