Els reptes interns del règim iranià
La inflació i l'atur creixen de manera alarmant a l'Iran com a conseqüència d'unes sancions econòmiques que voldrien ofegar el règim. El poble i els polítics demanen explicacions al president iranià.
BARCELONA.Les sancions internacionals contra l'Iran tenen previst aïllar i ofegar el règim amb la intenció que aturi la seva cursa per aconseguir la bomba atòmica. La població comença a notar els estralls de les mesures, amb una inflació galopant, la devaluació del rial (la moneda iraniana) i un atur sense fre. Diversos analistes consideren que si el règim cau serà per la pressió interna. Els Estats Units també confien en aquest mètode per acabar amb el conflicte. Però la regió ja viscut altres embargaments que no han fet guanyar batalles, sinó estancar i fer patir la població, com va passar en la llarga dècada de sancions a l'Iraq de Saddam Hussein.
Pugen la inflació i l'aturEl preu dels aliments s'ha incrementat un 20% el 2011
"Crec que hi haurà fam d'aquí només sis mesos", pronosticava Asadollah Asgar-Oladi al gener, després de noves sancions dels EUA. Aquest iranià es va fer milionari als anys 90 gràcies a la revenda d'aliments durant l'embargament de l'Iraq. "Si diu això vol dir que sap de què parla", explica l'escriptora iraniana Nazanin Aminian. Des que s'ha tancat l'aixeta al Banc Central de Teheran, al règim li és complicat comprar productes i ha crescut l'atur. L'arròs es paga a 4 euros el quilo i la majoria de carn a 22,5 euros el quilo.
La devaluació del rialLa moneda iraniana s'enfonsa davant del dòlar
Enviar la paraula dòlar a través d'un SMS a l'Iran està prohibit des del gener. El règim ho ha vetat per evitar els intercanvis al mercat negre. El dòlar es canviava l'1 de novembre a 10.000 rials. Dos mesos més tard, es canvia oficialment a 12.260 rials. Al mercat negre el valor ha arribat als 20.600 rials.
L'Iran també té problemes per pagar als seus clients. A causa de l'embargament ha hagut de començar a utilitzar or com a moneda de canvi pels vaixells de gra. "Les últimes sancions tenen dos propòsits: fer créixer la tensió social i també fer passar comptes a la guàrdia revolucionària, que es beneficia sobretot de les exportacions de cru", explica el director de política i societat de la Casa Àsia, Rafael Bueno.
La pressió políticaAhmadinejad s'enfronta a la primera qüestió de confiança
En aquest context de pressió econòmica, les tensions entre el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, i el sector ultraconservador del Líder Suprem, Ali Khamenei, han augmentat. El Parlament ha cridat un president per primera vegada des de la Revolució perquè doni explicacions de la situació econòmica pocs dies abans de les parlamentàries. "El temps polític d'Ahmadinejad ha caducat", opina Luciano Zaccara, un investigador de l'Institut d'Estudis Internacionals de la UAB. El líder iranià haurà d'explicar en què es gasta el pressupost d'infraestructures, com escull els càrrecs i el perquè de la recessió.
Eleccions parlamentàriesEls reformistes aposten pel boicot l'1 de març
"No hi haurà sorpreses en aquestes eleccions perquè no hi ha pluralitat ni cap líder opositor que aposti per un canvi", agrega Zaccara. Els reformistes ja han anunciat que boicotejaran la cita. El règim, però, intenta presentar els comicis com un model envejable per a la resta de democràcies i com una font d'inspiració per a les revoltes àrabs.
