Ramón Jáuregui: "En el futur, a Euskadi gairebé totes les aliances seran possibles"

MadridRamón Jáuregui (Sant Sebastià, 1948) ha fet tots els papers de l'auca en política. I des de fa una pila d'anys. Delegat del govern central a Euskadi, vicelehendakari del govern basc amb el PNB, diputat, eurodiputat, president i secretari general del PSE, responsable de política autonòmica del PSOE... I ara ministre de la Presidència amb l'aval d'Alfredo Pérez Rubalcaba, al qual sempre ha estat pròxim. Jáuregui és dels que manté el to polític en un clima de final d'etapa en què el ministre basc pot treure pit en el seu àmbit.

La fi de la violència d'ETA és l'herència més important que deixen?

És una de les grans fites de la democràcia espanyola. I és veritat que ha passat amb un govern socialista al País Basc i a Espanya.

Dimecres Iñigo Urkullu va reconèixer que Zapatero s'havia arriscat per la pau. En què s'ha arriscat?

Zapatero va dir el 2006 que no hi havia preu polític per a la fi de la violència però que la política podia fer molt per la fi de la violència. Una decisió així ETA no la pren perquè un llamp els hagi transformat. Es diu que és un gran triomf de la societat, però si som justos hem de dir que ha estat un gran triomf de la política, la política ha construït aquest escenari final. La política amb majúscules.

El repte de la política ara és la reconciliació?

Primer cal fer irreversible el final. Després construir un relat de la veritat i, en essència, les víctimes són el testimoni de la veritat, i no val equiparar violències o justificar l'origen d'ETA per una necessitat política. No hi ha hagut mai raó per matar, ni tan sols en el franquisme. I la tercera cosa important és combatre la subcultura de l'odi, encara molt estesa entre els que justificaven ETA. Això no s'aprèn de la nit al dia.

Reconeix que l'Estat va cometre errors flagrants com la guerra bruta?

Tots hem de fer autocrítica. L'altre dia ho va dir Odón Elorza i crec que té raó. Però no només és no haver estat prou crítics, jo diria vigilants, amb els excessos de l'Estat. També va dir no haver distingit prou entre uniformats i no uniformats. I podríem continuar amb els retrets, per exemple, a l'església basca, que no es va compadir de les víctimes. ¿I la societat basca? Que de tants i tants que va matar van dir: "Alguna cosa deu haver fet". La nostra hemeroteca està plena de retrets, però hem guanyat junts i hem de fer el que queda junts.

Jaime Mayor Oreja els acusa de pactar amb ETA...

Està equivocat. Té una obsessió gairebé malaltissa en la censura que ens fa, i en el diagnòstic l'erra. Això només podia acabar com ha acabat. I jo he de dir que no esperava un comunicat tan taxatiu, esperava més retòrica i condicions. Però bona part del que està passant és conseqüència del procés del 2006 i del 2007.

Reconeix algun mèrit a Arnaldo Otegi en aquest procés?

No li reconec cap mèrit perquè s'ha equivocat molt de temps. Ara bé, cal dir que han estat capaços de veure que la continuïtat de la violència estava condemnada al fracàs, a la repressió policial fins acabar en la marginalitat, com els Grapo, i a la ruïna de la causa.

És capaç d'imaginar-se'l de lehendakari?

No. L'eix principal del país no és l'extremisme radical independentista. El punt de trobada és el de l'Estatut més o menys millorat que representen el PSE i el PNB.

No seria bo un avançament electoral, doncs, per fer un govern de coalició PNB-PSE?

Jo dic que l'eix gros és aquest, però després les coalicions polítiques i les majories parlamentàries poden ser molt variades. Anem cap a un escenari de quatre grans forces que podran fer gairebé totes les aliances. Aquesta és la gran novetat del futur en pau i en llibertat. Les coalicions s'obriran. Les forces centrals seran PNB i PSE, però demà poden pactar perfectament PNB i PP.

I PSE i l'esquerra abertzale?

De moment, no. No correm tant.

El govern va facilitar la presència de personalitats internacionals en la conferència de Sant Sebastià?

Òbviament sabíem que vindria Kofi Annan, però molt poc abans. I més enllà de la bona educació de cedir una sala a l'aeroport i de permetre les comunicacions en la seva seguretat, el govern no ha estat implicat en una conferència que formava part d'una litúrgia que ETA necessitava per explicar-se davant la seva gent.

I ara els presos.

Anem amb calma. Aquest govern no pot modificar ara la política penitenciària per respecte al futur govern. Però abans d'això necessitem impregnar la nostra vida de pau, desprendre'ns de les escortes, que s'assenti el clima. I les decisions del nou govern seran producte d'aquestes noves circumstàncies.

Hi va haver una resposta coordinada de Zapatero i Rajoy?

No puc assegurar-ho, però és evident que Rajoy va compartir amb el president la importància del moment. I va ser molt important perquè va avortar un corrent de pensament instal·lat en certa premsa i determinats sectors ultres.

Amaiur tindrà un gran resultat?

No n'hi haurà per tant. En tot cas, els vots que tinguin fan també que la seva aposta no tingui marxa enrere.

El gran tema de debat a Catalunya és el concert econòmic. Vostè que és socialista basc, pot explicar perquè no convé, si és que no convé, que Catalunya el tingui?

En primer lloc, cal dir que no hi ha un suport constitucional per a aquesta excepcionalitat, i en la Transició tampoc hi va haver una aposta per aquest model. En segon lloc, Catalunya és molt important, no és el 6% com Euskadi, és el 20% de l'economia. I el seu impacte en termes econòmics és molt més elevat.

Però deu entendre que dir als catalans que no poden tenir el mateix que els bascos és injust...

No poden pensar que l'única solució és un model de finançament que sigui impossible de fer encaixar en el sistema. Entenc que la comparació amb Euskadi pot fer-se, però l'argument és que teníem aquest sistema per tradició històrica.

Si hi va haver un error en la Transició es deu poder arreglar, els marcs no són inalterables...

Un model de finançament per al conjunt d'Espanya en què les comunitats més riques tinguin concert desequilibraria els comptes, desapareixerien els sistemes de reequilibri. L'únic que quedaria és la caixa única de la seguretat social. És un tema molt delicat. No vull entrar en el debat sobre si és just o injust, però demano que hi hagi una mirada més àmplia perquè hi ha en joc el model econòmic de l'Estat. Catalunya no està sola.

Rubalcaba va admetre que l'encaix que es buscava amb l'Estatut no va funcionar. Vostè fa autocrítica?

No sé què autocriticar-me, sóc un convençut que la política de Zapatero amb Catalunya ha estat de mà estesa i de fer possible una solució que respectés la identitat catalana integrada a Espanya. Però hi ha hagut forces, i acuso el PP, que han fet un anticatalanisme ferotge i que han alimentat el greuge català. Hi ha hagut una retroalimentació de separadors i separatistes, que han tergiversat els fets. No crec que el balanç d'aquests anys mereixés que Espanya estimés menys Catalunya i a la inversa.

Com valora unes declaracions com les que ha fet Peces-Barba?

Una broma molt desafortunada.

Admet com a fracàs no haver sabut contrarestar l'estratègia del PP?

Si aquesta és l'autocrítica que hem de fer, la faig.

Es nota que té una espina clavada...

Sí. El balanç final em produeix una certa decepció. Jo vaig ser ponent de l'Estatut i recordo els esforços durant nits i dies, setmanes i mesos, per construir l'acord. És cert l'episodi trist del recurs i la sentència, que crec que tampoc era tan greu. Aquest govern ha volgut ser portaveu de l'expressió més genuïna del PSC, un catalanisme modern que enforteix l'autogovern i construeix un futur integrat a Espanya. No crec que el desenllaç hagi cobert les nostres expectatives i les nostres pretensions.

Li preocupa l'augment del sobiranisme a Catalunya? Una enquesta del CEO el situava en el 45%.

És gratis reivindicar-se independent, però s'ha de veure quin pes tens, com pagaràs les teves responsabilitats, etc. El gruix de la societat catalana se sent catalana i espanyola alhora. Vostès han construït un bon model de convivència, amb un bilingüisme integrador i que políticament s'expressa amb un autogovern molt avançat. Frivolitzar amb la independència és perillós.

Com serà recordat Zapatero?

Que ha fet una aposta d'aprofundiment democràtic molt gran, que al final del seu mandat ETA va plegar i que va salvar-nos de ser intervinguts. Hem estat en una tempesta tan brutal que el rescat ha estat més que possible. Que no s'hagi produït és un llegat.

Cap autocrítica?

Després de la caiguda de Lehman Brothers no va dir al país que això seria llarg, però això tampoc ho sabia ningú.