Puigcercós s'aparta del tot i no serà candidat el 2014
El daltabaix electoral d'ERC el 28-N i el 22-M i la necessitat d'encaminar un congrés pacífic a la tardor per aturar l'hemorràgia i accelerar el procés de regeneració interna ha tocat el partit. Fins al punt que l'encara president, Joan Puigcercós, ha comunicat a la cúpula que, a més de no tornar a optar a la presidència del partit a la tardor, està disposat a fer el que calgui per "no ser un obstacle" i trencar les dinàmiques caïnites i propiciar una única candidatura de consens per al congrés. I què és fer el que calgui? Segons les fonts consultades per l'ARA, es decanta per renunciar a ser candidat el 2014 malgrat que part del seu nucli dur encara el frena a fer el pas definitiu. La desfeta dels últims mesos i la baixa de Josep-Lluís Carod-Rovira ha estat un cop dur a la ja molt tocada moral de les bases, però també ha acabat de dinamitar els intents de reconstruir la confiança entre les diferents famílies del partit.
La retirada de Puigcercós el 2014 (caldria veure quin és el seu paper al grup parlamentari en els tres anys que queden de legislatura) modifica l'escenari congressual. Si els sectors allunyats al líder consideraven el pla de situar Anna Simó de secretària general si Oriol Junqueras és president una maniobra de Puigcercós per tornar a ser cap de cartell, ara l'escull desapareixeria. Però els crítics amb Puigcercós no en tenen prou pel que ells interpreten que ha de ser la renovació interna del partit i segueixen posant pegues a Simó.
Les negociacions pivoten fa setmanes entorn de Junqueras -que avui serà investit alcalde de Sant Vicenç dels Horts, la ciutat més gran en mans d'ERC-, virtual president si la candidatura és unitària.
La situació interna ja no es pot entendre d'acord amb els sectors clàssics dels últims anys. Hi ha hagut desercions que han desembocat en moviments per estructurar subsectors fora dels nuclis habituals, sovint més conjurats per tombar l'adversari intern que per la reconciliació. En aquest context, segueixen les negociacions per promoure Simó a la secretaria general que ocupa Joan Ridao, si bé els seus partidaris han instat Junqueras a definir ideològicament i estratègicament el seu projecte per ERC. I la federació de Barcelona de Jordi Portabella -la més nombrosa- segueix postulant per al càrrec el seu president, Oriol Amorós. Puigcercós, Portabella, Amorós i també Ridao, que aquests dies pentina el territori en busca de suports, consideren que ERC no pot seguir cremant dirigents i malden per trobar la fórmula màgica que faci compatible la renovació amb la seva experiència. Una sortida que deplora el corrent partidari de fer foc nou i que s'agrupa a l'entorn de Junqueras, tot i que a aquest li ofereixen suport dirigents de la vella guàrdia, com Ernest Benach i Jaume Oliveras, ferms partidaris dels tripartits d'esquerres al seu dia.
Setmana determinant
La setmana que ve serà determinant en la configuració de precandidatures. Dissabte que ve hi ha Consell Nacional per donar llum verda al reglament del congrés. Serà el tret de sortida perquè els aspirants a president i secretari general -càrrecs que s'elegiran el superdissabte 17 de setembre- comencin a reunir els avals (la firma del 5% dels militants o el suport de dues seccions locals). L'actual direcció, molt debilitada, vol tenir tancat al juliol un pacte entre totes les sensibilitats per a una única candidatura.
Totes les famílies internes del partit -corresponsables de l'última etapa- s'han vist obligades a moure fitxa i a fer renúncies, si més no aparents, i a cedir pas. Va començar Benach, número dos de Puigcercós a les llistes. En part forçat per la seva decisió, Puigcercós va seguir anunciant que deixaria la presidència del partit tres anys després d'assumir-la. I de la cursa per rellevar Puigcercós, però no dels càrrecs institucionals, es retirava Portabella després del 22-M. Queda per encaixar al trencaclosques Ridao, que no tanca portes a res -tampoc a aspirar a la presidència d'ERC- i que observa amb inquietud els moviments interns. I a la cursa s'hi ha sumat, tot i que amb suports simbòlics, l'exsenador i afí a Carod, Carles Bonet.
Amb tot, el mateix Carod va seguir ahir fent moviments al marge d'ERC, ara ja sense el carnet i sondejant articular un espai d'esquerra nacional atractiu per a federalistes i independentistes a les eleccions espanyoles, tal com va anunciar a l'ARA just després del 28-N. Carod va pronunciar, a porta tancada, la primera conferència del cicle Via Federal de Ciutadans pel Canvi (CpC), en què va reivindicar la necessitat que federalistes i independentistes trobin la fórmula de fer junts part del camí cap a l'estat propi.