El pressupost de l'Estat en 10 claus
Els pressupostos que va fer públics ahir el govern espanyol dibuixen una retallada generalitzada de despesa, però amb diferent magnitud segons la partida. El cost del deute, a més, ofega bona part de l'estalvi.
BARCELONA.L'administració central de l'Estat té davant seu el titànic repte de reduir el dèficit del 5,1% del 2011 al 3,5% aquest 2012. Per aconseguir-ho, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha presentat uns pressupostos molt severs que retallen la despesa dels ministeris en un 16,9%. Darrere d'aquestes grans xifres, però, els esforços de contenció condicionen pràcticament cada partida, fins i tot les que haurien d'ajudar a remuntar l'economia.
1. Més impostos, amnistia fiscal i diners de la UE
La retallada en despesa no amaga la recerca del govern espanyol de nous ingressos. En concret, espera incrementar la recaptació d'impostos en més de 12.000 milions a través de l'augment de l'IRPF ja vigent, la supressió de desgravacions de l'impost de societats, els canvis en tributs com el del tabac i l'amnistia fiscal per fer aflorar diner negre. Així mateix, l'Estat espera duplicar el saldo positiu amb la Unió Europa (UE) per rebre'n 2.800 milions nets.
2. El cost del deute ja equival al 2,75% del PIB
El cost del deute espanyol és cada cop més gran, fins al punt que l'Estat destinarà 29.246 milions, el 2,75% del PIB, a pagar els interessos del deute, 7.200 milions més que el 2011. El tresor públic haurà d'emetre 186.100 milions per finançar els venciments de deute i per cobrir noves necessitats financeres de l'Estat. A més, el deute públic espanyol creixerà més d'onze punts el 2012, i assolirà el 79,8% del PIB, encara per sota, però, del 90,4% mitjà a la UE.
3. La despesa de personal creix tot i reduir plantilles
La despesa en personal de l'Estat creixerà un 1,3% el 2012, fins a assolir els 27.339 milions. No serà, però, per un increment de la plantilla, que de fet es reduirà, sinó pel creixement del nombre de pensionistes amb pagues actualitzades, tot i la congelació salarial. De fet, la despesa de personal en actiu cau un 2,6%.
4. Les empreses públiques preveuen números verds
Les empreses públiques preveuen guanyar 1.827 milions, sobretot gràcies a uns 1.896 milions de benefici de Loteries de l'Estat. Renfe pressuposta guanys de 67 milions el 2012, una xifra que suposaria el primer resultat positiu de la seva història. Aena espera passar dels 27 milions de pèrdues a 4,5 milions de beneficis. Per contra, Adif preveu perdre 295,4 milions, un 43% més que el 2011. L'endeutament global de les empreses públiques pujarà a uns 60.000 milions.
Per la seva banda, el FROB preveu rendibilitzar els préstecs concedits a entitats financeres i obtenir beneficis de 307 milions, tot i que també ampliarà el seu capital de 9.000 a 15.000 milions i augmentarà la capacitat d'endeutament a 90.000 milions. Igualment, l'ICO espera també un resultat positiu de 40 milions, el doble que el 2011.
Els organismes autònoms reduiran el pressupost un 8,2%, fins als 51.206,7 milions, dos terços dels quals per al servei públic d'ocupació. L'únic ens que l'incrementa és l'Agència Estatal Antidopatge.
5. La R+D i els estímuls a l'economia no se salven
Una partida bàsica per millorar la competitivitat econòmica com recerca i desenvolupament també cau un 25,6%, fins als 5.633 milions. L'Estat destinarà més de 3.000 milions més a préstecs, però a la vegada fa baixar la deducció per activitats de R+D del 60% al 50%. De la mateixa manera, els fons de caràcter econòmic cauen un 32% en indústria i energia i un 22,5% en comerç, turisme i pimes.
6. Només infraestructures prioritàries i ferroviàries
El segon ministeri que més veu reduït el pressupost és Foment, que cau un 34,6%. La despesa total en infraestructures serà d'11.387 milions, i es prioritzaran les obres en estat avançat d'execució i les infraestructures ferroviàries. Adif, de fet, espera invertir 4.124 milions, mentre que Aena en disposa de 1.016.
7. La solidaritat es redueix a menys de la meitat
El ministeri d'Afers Estrangers és el més damnificat pels comptes, amb una retallada del 54,4%. La solidaritat exterior ho patirà, atès que l'ajuda oficial al desenvolupament serà de 831 milions, gairebé 1.300 milions menys que el 2011.
8. Tisorades més febles per a Interior i Defensa
Per contra, el ministeri que més manté el pressupost, per darrere del de Presidència, és el d'Interior, al qual només se li retalla un 4,3%. A més, la despesa en seguretat ciutadana tan sols caurà un 1,7% per garantir la presència policial al carrer. Tampoc patirà gaire Defensa, amb un pressupost un 8,8% inferior, tot i que ha de congelar els grans programes d'armament per una tisorada del 34,9% en el capítol d'inversions. La plantilla màxima de les forces armades serà de 81.000 soldats i mariners, 2.000 menys que el 2011.
9. Més transferències a altres administracions
Una de les poques partides que creix és la de transferència a altres administracions, pels mecanismes de finançament previstos. Les transferències als ens locals pugen un 7,9% i a les comunitats autònomes un 9,7%. La liquidació del finançament del 2009 implicarà, però, un retorn de partides avançades per l'Estat.
10. Les retallades passen de llarg de la casa reial
La partida destinada a la família reial cau tan sols un 2% -menys que el 2011-, fins als 8,3 milions. Aquest cop tampoc no s'hi detallen les despeses.
