El PP fa marxa enrere en la descentralització del Prat
La ministra Ana Pastor anuncia la suspensió dels concursos per a la gestió del Prat i Barajas. Aena manté el model de gestió centralitzada i l'executiu de Rajoy apunta a una venda en bloc del gestor.
BARCELONA/MADRID.Altre cop a la casella de sortida. La nova ministra de Foment, Ana Pastor, va liquidar ahir sense manies les reivindicacions catalanes sobre l'aeroport de Barcelona dels últims cinc anys (d'ençà de l'acte de l'Iese del març del 2007), centrades en la reclamació d'una gestió individualitzada per al Prat.
Pastor, flanquejada pel secretari d'estat d'Infraestructures, Rafael Catalá, i el president d'Aena, José Manuel Vargas, va anunciar la suspensió de la privatització de la gestió del Prat i Madrid-Barajas que va impulsar l'anterior executiu espanyol, tal com va avançar l'ARA el 18 de gener.
Es recupera així el plantejament d'un model de gestió en xarxa dels 47 aeroports d'Aena, que el 2010 van perdre 275 milions d'euros i van situar altre cop el gestor aeroportuari espanyol com l'operador del sector amb unes pèrdues més elevades.
Conjuntura econòmicaLa crisi i l'interès general marquen l'agenda de la ministra
La conjuntura econòmica i l'interès del "conjunt del país" van ser les justificacions reiterades per la ministra. "La visió estratègica [d'Aena] no es veuria potenciada i el valor que atorga al conjunt del país disminuiria clarament si es disgregués la seva gestió en aeroports de manera individualitzada", va assegurar la ministra Pastor.
Per la titular de Foment no hi ha cap dubte que la privatització hauria estat una mala decisió econòmica. "Les condicions de mercat són desfavorables perquè el preu i les ofertes serien baixes, es deterioraria la imatge d'Aena i els seus actius perdrien valor", va explicar Pastor, que va insistir que les companyies que optaven als concursos comparteixen el seu diagnòstic.
Decisió esperadaEls candidats donaven per descomptat l'anunci
Fonts d'Abertis -el grup d'infraestructures participat per La Caixa que optava a gestionar el Prat- van explicar que "ja es preveia aquesta decisió" i que queden a l'espera de conèixer el "nou model i l'encaix que hi pot tenir la iniciativa privada".
Els grups interessats -Aena va rebre sis ofertes per cadascun dels aeroports privatitzats- ja van demanar a l'anterior govern espanyol que rebaixés les exigències financeres de l'operació, que plantejava un pagament inicial de 3.700 milions d'euros de l'adjudicatari de Barajas i 1.600 milions més pel Prat. L'anterior executiu va retardar tres mesos el termini de presentació d'ofertes, que culminava el 31 de gener. Des de fa setmanes els grups anaven advertint a Foment que, si seguia amb el procés, es trobaria amb una concurs sense ofertes, amb la consegüent mala imatge internacional.
El nou modelEl govern sembla prioritzar la privatització del hòlding
La ministra va anunciar que l'executiu espanyol treballa des del cap de setmana en un nou model de gestió d'Aena, que en un termini sense determinar "s'obrirà a l'entrada de capital privat" però en què es primarà "més el tot que les parts". Ana Pastor va criticar que les licitacions anul·lades pretenien afavorir la competència entre el Prat i Barajas quan "l'objectiu ha de ser enfortir els dos aeroports perquè competeixin amb els grans hubs [centres de connexió de vols] europeus".
Pastor no va dir si es recuperarà la privatització del Prat i Madrid, però sí que va referir-se en diverses ocasions a l'entrada del capital privat a Aena. El govern socialista ja va preveure la venda parcial d'Aena -que va passar del 30% al 49% de les accions-, però la va posposar sine die a causa de les turbulències dels mercats financers.
Una frase d'ahir de Pastor plasma la visió de la responsable de la política aeroportuària espanyola: "Aena és de tots i val més que la suma del conjunt de les parts". Aquesta sentència, sumada als recels històrics del PP a descentralitzar la gestió dels aeroports, fa pensar en una venda del hòlding sense segregar cap actiu en solitari. Quan l'anterior ministre de Foment, José Blanco, va plantejar la venda del 49% d'Aena, es va parlar d'un ingrés de 8.000 milions d'euros, a més d'11.000 milions més per les concessions del Prat i Barajas (al llarg de vint anys). El deute d'Aena ronda els 12.000 milions d'euros.
La pregunta és: pot prescindir l'executiu de Mariano Rajoy d'aquests ingressos? Com maximitzarà el valor d'Aena? El 2007 l'aleshores cap de l'oposició a Espanya, Mariano Rajoy, va comprometre's davant dels empresaris catalans -en la trobada anual del Cercle d'Economia a Sitges- a privatitzar el Prat.
Crítiques del PSOEL'oposició alimenta els fantasmes de Telefónica i Endesa
El portaveu del PSOE a la Comissió de Foment del Congrés, Rafael Simancas, va assenyalar que la decisió del govern pot amagar la intenció del PP de deixar en mans privades tot el gestor aeroportuari. "Tenim el dubte de si no saben què fer o si ho saben i no volen dir-ho. [...] Temem que el PP vulgui privatitzar Aena sense límits", va dir Simancas a Efe. Pel socialista la decisió del PP està basada en "arguments falsos", crea inseguretat jurídica per a les empreses que han acudit als concursos i desprestigia la imatge d'Espanya davant els inversors. Simancas va alimentar la por que la venda d'Aena segueixi el model de les privatitzacions d'Endesa i Telefónica durant els anys noranta, que van beneficiar els "amics del poder", va subratllar.
Sense veu catalanaEl pes de les institucions catalanes al consell rector, en l'aire
La suspensió, segons va explicar la ministra Ana Pastor, també acaba amb el consell rector del Prat, en el qual les institucions catalanes tenien majoria (malgrat que Aena mantindria dret de veto) i que el Govern es va afanyar a titllar d'èxit al novembre.
Pastor va comentar que estudiarà fórmules per donar entrada a les comunitats autònomes en el nou model.
Malestar a CatalunyaCrítiques compartides de CiU, PSC, ERC i ICV
El líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va mostrar la seva "preocupació" per les intencions que pot tenir Rajoy en relació amb la gestió del Prat. "No em preocupa tant la suspensió de l'adjudicació dels aeroports com el model aeroportuari que pugui tenir el PP a partir de demà", va dir Duran.
El conseller de Territori, Lluís Recoder, va advocar per una gestió del Prat que no estigui "sota el paraigua de la de Barajas". Recoder, que va dir a 8TV que el president Artur Mas portarà la qüestió a la reunió amb Rajoy, va remarcar: "La gestió del Prat és irrenunciable; és una línia vermella. [...] I així ho hem traslladat al govern de l'Estat". El conseller va explicar que convocarà diverses institucions de la societat civil -com Foment, la Cambra de Barcelona i el Racc- per traçar una estratègia conjunta.
El tinent d'alcalde de Barcelona Antoni Vives també va dir que la "marxa enrere" anunciada per Pastor "no és acceptable". PSC, ERC i ICV també van criticar l'anunci.
La Cambra de Barcelona, per la seva banda, va reiterar que l'aeroport de Barcelona "necessita instruments de gestió individualitzada per poder competir amb èxit en els mercats internacionals".