Portabella es rendeix i renuncia a liderar ERC

Barcelona.Barcelona és l'única gran ciutat on ERC ha mantingut representació el 22-M. Tant cert és això com que l'operació unitària Portabella-Laporta no ha tingut ni de bon tros els resultats esperats. Per això el líder d'ERC de Barcelona, Jordi Portabella, ha acabat cedint i ha comunicat al seu nucli de confiança que no optarà a liderar ERC al congrés de l'1 d'octubre. La setmana passada ja va anunciar en l'executiva regional de Barcelona -la més important d'ERC- la seva disposició a fer enretirar-se, segons diverses fonts consultades per l'ARA. Més clar, l'aigua. Ho farà públic aquesta setmana, superats els vuit dies que es van donar després de la patacada electoral.

Ara bé, aquesta decisió no significa en cap cas la retirada de la Federació barcelonina de la cursa congressual. Tot el contrari: busca preservar-ne la força orgànica desvinculant-la de la conjuntura derivada del 22-M. Totes les famílies d'ERC, amb alguna destacada excepció, han assumit que l'eurodiputat Oriol Junqueras és el candidat a president de més consens i que encarna més bé la "pulsió renovadora" que amara les bases d'ERC. I tothom el ronda per completar el que ha de ser el tiquet pretesament de consens que es presentarà al superdissabte 17 de setembre per triar president i secretari general (peça en disputa). El pla de Joan Puigcercós, avançat per l'ARA: reservar per a Junqueras una presidència més representativa que executiva, i per a Anna Simó una secretaria general amb poders reforçats. La maniobra, però, ha encès les alarmes entre la resta de famílies del partit -el mateix Junqueras defuig imposicions-, que ho veuen un intent de Puigcercós per poder tornar a ser cap de llista el 2014. Alhora, comencen a sonar amb força com a eventuals candidats a la secretaria general el president de la Federació de Barcelona, Oriol Amorós, home de confiança de Portabella, o integrants de l'actual direcció del partit que es mouen en l'entorn de Junqueras. Es tracta de valors més o menys emergents que, d'entrada, no generen rebuig entre sectors, com és el cas de Marta Rovira (número dos de Junqueras a les eleccions europees) i Lluís Salvadó (exdelegat del Govern a l'Ebre).

Renovació i responsabilitat

Paral·lelament, però, el secretari general i portaveu al Congrés, Joan Ridao, encara no ha tirat la tovallola i pensa pentinar el territori per sondejar eventuals suports. Les fonts de diferents sectors consultats per aquest diari advoquen per una renovació interna no només estètica, sinó de fons, però a la vegada "responsable", que trenqui amb les dinàmiques més caïnites. És a dir, moure peces que garanteixin la renovació profunda -tant de lideratges com d'estratègies- però que permetin una sortida també per als dirigents de l'última etapa. Ningú dubta que ERC ja no es pot permetre seguir descapitalitzant-se.

Mentrestant, la cúpula va fixar ahir el 18 de juny com la data del consell nacional que haurà de ratificar el reglament del congrés, la comissió organitzadora, les ponències estratègiques i estatutàries i la sindicatura electoral. El portaveu del partit, Ignasi Llorente, va admetre el desig de concretar i tancar amb la màxima celeritat l'anhelada candidatura de consens. ERC no vol ni pensar en un llarg i sagnant procés precongressual com el del 2008. La ferida no ha cicatritzat i cou de manera recurrent. El territori està esgotat de batalles i penalitzarà moviments soterrats que no percebi en benefici de l'interès col·lectiu.