La política grega, en bancarrota
BARCELONALes eleccions gregues del 6 de maig es perfilen com una revolta contra els partits que han arrossegat el país a la pitjor recessió des de la Segona Guerra Mundial. L'esfondrament econòmic ha posat a un pas del col·lapse el sistema bipartidista que ha dominat la política grega des de la fi de la Dictadura dels Coronels, el 1974. Atrapats a la trampa del deute, en caiguda lliure i conscients que deixen una hipoteca pesant a les pròximes generacions, el vot dels grecs és imprevisible.
Les primeres eleccions des de l'inici de la crisiEl malestar no va a l'abstenció sinó als partits minoritaris
Aquesta serà la primera vegada que els grecs podran votar des del començament de la crisi. Des de la tardor han estat governats per un executiu tecnocràtic no electe encapçalat pel primer ministre, Lukàs Papadimos, amb el suport dels dos partits majoritaris. Papadimos acaba mandat després de lligar el segon pla de rescat. "No es pot fer cap previsió, vivim una situació sense precedents", explica a l'ARA Mikhalis Spourdalakis, professor de ciència política de la Universitat d'Atenes. "Totes les enquestes apunten que l'abstenció serà mínima perquè la gent està molt enrabiada i el que vol és penalitzar els que han posat el país de genolls. Sembla que el que predominarà serà el vot de càstig. Perquè en els sondejos fins ara la participació creix en paral·lel al suport per als partits minoritaris". Els dos grans partits podrien pagar car a les urnes el preu del seu aval a les mesures d'austeritat dictades per la troica (UE, Fons Monetari Internacional i Banc Central Europeu) i la seva mala gestió els anys anteriors a la crisi.
Vot de càstig contra els partits de l'austeritatNova Democràcia i el Pasok no tenen majoria en les enquestes
Totes les enquestes diuen que els conservadors de Nova Democràcia guanyaran les eleccions, però no queda clar si es podrà reeditar la coalició amb els socialdemòcrates del Pasok que va aconseguir Papadimos. Els dos grans partits grecs sumen entre el 33% i el 40% de la intenció de vot en les enquestes. El sistema electoral atorga 50 escons extres al partit més votat, que en aquest cas seran claus. "Però ni tan sols és clar que els dos partits s'avinguin a cooperar, i que es pugui generar una altra crisi com la del novembre, després que [el primer ministre] Papandreu dimitís. Però fins i tot si accepten la coalició, el pes del front antieuropeu al futur Parlament serà molt gran", preveu George Tzogopoulos, analista de l'Eliamed, un think tank d'Atenes.
Fragmentació i polarització políticaEl Parlament pot passar de 5 a 9 partits, amb difícils aliances
La crisi política es tradueix en un nou mapa de partits, on els majoritaris tenen escissions a dreta i esquerra. S'han legalitzat desenes de noves formacions, quatre de les quals podrien superar la barrera del 3%. A l'esquerra del Pasok es reforça l'Esquerra Democràtica, europeista però antiausteritat, l'històric Partit Comunista i l'extrema esquerra de Syriza, que reclama una unitat d'acció rebutjada pels dos primers. Nova Democràcia s'ha deixat pel camí els Grecs Independents, que s'oposen a les reformes per arguments nacionalistes, no socials. Els ortodoxos de Laos van cremar les barques donant un efímer suport al govern Papadimos, que els pot deixar fora del Parlament. I el que sorgeix amb força és una formació neonazi amb brigades paramilitars actives i un nom tan eloqüent com és Alba Daurada. "Tant el Pasok com Nova Democràcia han assumit el discurs antiimigració, i això ha afavorit l'extrema dreta", explica des d'Atenes Nick Malkoutzis, subdirector del diari conservador Ekathimerini .
Inestabilitat i incertesa per als creditorsMés retallades a la vista que empitjoraran la recessió
Guanyi qui guanyi, haurà d'aplicar al juny un nou paquet d'austeritat, amb una retallada addicional d'uns 11.000 milions d'euros (el 5,5% del PIB). Tant el líder de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, com el del Pasok, Evànguelos Venizelos, es van haver de comprometre personalment i per escrit davant la UE amb aquestes retallades. Les previsions més optimistes calculen que la recessió continuarà aquest any (i en van cinc) amb una caiguda del 5%. Enguany s'han batut tots els rècords: l'atur (un de cada quatre treballadors i la meitat dels joves de menys de 25 anys), la pobresa, la taxa de suïcidis... Veus molt autoritzades fan pronòstics alarmants. "Els pròxims mesos seran de molta inestabilitat: el pitjor per a Grècia encara ha d'arribar", diu Tzogopoulos. "La gent ja no aguantarà més retallades: al juny pot passar de tot, però segur que no es tractarà d'una confrontació electoral ni pacífica", augura Spourdalakis.
