La policia detecta irregularitats en el conveni amb Salut
Un informe del grup de delinqüència econòmica de la Policia Nacional destaca algunes anomalies en el conveni entre el departament de Salut del govern tripartit i la fundació d'Urdangarin.
BARCELONAIñaki Urdangarin no va poder fer amb el govern català el que va fer amb el valencià o balear, on es va moure com un peix a l'aigua, però sí que va signar un conveni que ara la policia qüestiona. Es tracta d'un acord signat el novembre del 2005 amb el departament de Salut, aleshores encapçalat per la socialista Marina Geli, per "desenvolupar els objectius i els projectes del Pla Director d'Immigració i Cooperació". Per aquesta tasca, l'Instituto Nóos va rebre 34.375 euros de la conselleria de Salut. Malgrat que la Generalitat ha facilitat tota la informació sobre el conveni, l'informe policial inclòs en el sumari del cas Palma Arena adverteix que "no existeix entre la documentació inclosa a l'expedient res que detalli mínimament el que va fer realment l'Instituto Nóos", tot i que en cap moment parla de possible delicte.
L'informe policial del grup de delinqüència econòmica destaca una contradicció de dates de la conselleria de Geli a l'hora de signar el conveni i la certificació que s'havia complert. Entre la signatura i la certificació que s'havia realitzat la tasca requerida només haurien passat cinc dies. Segons la documentació aportada per la Generalitat, el conveni amb l'Instituto Nóos se signa el 7 de novembre del 2005 i cinc dies després, el 12 de novembre, la comissió de seguiment del conveni informa que s'han assolit els objectius fixats "amb plena satisfacció del que hi ha estipulat a les seves clàusules", per la qual cosa es pot pagar la factura de 34.375 euros.
Una feina de cinc dies
La conclusió de la policia espanyola és que "a la vista de les dates de les firmes dels diferents documents, la quantitat abonada ho ha estat presumptament per una feina realitzada durant un màxim de cinc dies". La tasca de la policia acaba aquí, sense establir més conclusions, i es limita a identificar les diferents persones que van intervenir en el conveni. La documentació aportada per la Generalitat eixampla aquests terminis i aporta el full d'encàrrec del projecte del conveni, que és del 22 de juny del 2005. L'aval de l'assessoria jurídica és del 25 d'octubre, l'autorització de la consellera Geli és del 4 de novembre i la signatura del conveni es fa finalment el 7 de novembre, entre el director d'Estratègia i Coordinació del departament, el republicà Manel Balcells, i el soci d'Urdangarin a l'Instituto Nóos, Diego Torres i Pérez, ara imputat.
En el novè punt del conveni, que té vigència per a tot el 2005, s'estableix la creació d'una comissió de seguiment que "vetllarà per la conformitat dels resultats de les activitats i les tasques als pactes d'aquest conveni". El text especifica que la comissió acreditarà els treballs "amb caràcter previ a efectuar-se els pagaments".
Aquesta comissió, segons la documentació aportada per la Generalitat, es va reunir cinc dies després de la signatura del conveni, el 12 de novembre, per certificar que "s'han assolit els objectius fixats" i "amb plena satisfacció del que hi ha estipulat a les seves clàusules", per la qual cosa s'autoritza el pagament dels 34.375 euros. Per part del departament de Salut signen l'informe Elena Calvo i Dolors Costa, i per part de l'Instituto Nóos, Ignasi de Juan. Amb la mateixa data hi ha un certificat redactat expressament per Manel Balcells, que després seria conseller d'Universitats per ERC, en el qual es corrobora que s'han dut a terme les tasques previstes i n'autoritza el pagament. La data de la factura de 34.375 euros de Nóos és de l'1 de desembre del 2005.
La consellera Geli va assegurar ahir a l'ARA que no tenia "ni idea" d'aquest contracte, tot i que el va signar personalment, i el va atribuir a una iniciativa del seu director general, Manel Balcells. Aquest, en canvi, també en declaracions a aquest diari, va explicar que va ser Geli qui li va encomanar la signatura d'un acord amb l'Instituto Nóos i que "encaixava amb les prioritats de la conselleria". Fonts del departament asseguren que el conveni va servir perquè Ignasi de Juan Creix -que, tot i ser de l'Instituto Nóos, la policia exonera del coneixement de l'entramat delictiu- col·laborés amb la conselleria com a eventual.
Aquests va ser els únics euros que Iñaki Urdangarin va aconseguir treure de la Generalitat, però va fer altres intents, que no van reeixir. El duc de Palma es va reunir fins i tot amb el conseller en cap, Josep Bargalló, per intentar vendre-li projectes. I també amb el llavors conseller d'Economia, Antoni Castells, però no se'n va sortir.
