El PNB insta a avançar les eleccions per impulsar el procés

Bilbao.El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha optat per ensenyar les cartes des del primer minut i provar de controlar el timó de l'etapa que s'ha obert a Euskadi després del cessament definitiu de la violència d'ETA. En clau interna basca s'ha desfermat una lluita entre el Partit Nacionalista Basc i el PSE per liderar la resposta política al nou escenari. El dirigent penebista va aprofitar la ronda de contactes que ahir va encetar el lehendakari, el socialista Patxi López, per reivindicar el camí que proposen els nacionalistes: supressió de l'actual llei espanyola de partits polítics, que va deixar l'antiga Batasuna fora de les institucions; crida als governs de Madrid i de París perquè apropin els presos a Euskadi, Navarra i Iparralde, i avançament de les eleccions autonòmiques, previstes per al 2013, amb l'objectiu de donar veu a "totes les opcions polítiques".

A la reunió que es va fer al Palau d'Ajuria Enea, a Vitòria, per començar a temptejar una resposta unitària, Urkullu va traslladar a López la necessitat que "reflexioni" sobre la manera més encertada i ràpida de tornar la "normalitat" a les institucions. Això significaria avançar les eleccions al Parlament basc amb un requisit previ: la legalització de Sortu, bloquejada pel Tribunal Suprem i ara pendent d'un recurs al Tribunal Constitucional. Pel nacionalisme basc de centre-dreta, en el context actual té menys sentit que mai que els abertzales no estiguin representats a la cambra autonòmica. Si el lehendakari manté els comicis per quan toquen, es donarà la paradoxa que no tindran representació a Vitòria i en canvi s'asseuran al Congrés dels Diputats, a través de la coalició Amaiur (algunes enquestes els donen fins i tot grup propi) i representació gràcies a Bildu als ajuntaments i diputacions forals. En un context de normalització política, però, el PNB dóna per fet que la il·legalitzada Batasuna ha de recuperar una marca política pròpia, sense necessitat d'aliances externes.

Per fer possible aquest pas, Urkullu ja va exigir ahir la derogació de la llei de partits, a què sempre s'han oposat. És una de les peticions que traslladarà a José Luis Rodríguez Zapatero, amb qui es reunirà demà al matí a la Moncloa.

Els nacionalistes bascos reclamaran a Madrid, tant al govern actual com al que surti de les urnes, que segueixi les conclusions de la Conferència de Pau de Sant Sebastià i que apliqui una política penitenciària que acabi amb "l'allunyament" i permeti als presos d'ETA acollir-se als beneficis que tenen la resta de reclusos. També volen que es revisi l'anomenada doctrina Parot del Codi Penal, que blinda el compliment íntegre dels 30 anys de presó. De moment, el president basc s'ha compromès a impulsar un "tractament resocialitzador" per als condemnats que demostrin "voluntat d'integrar-se en la democràcia i en la legalitat vigent". En el full de ruta que va desgranar a finals de setembre ja apostava per fer passos en aquest sentit si ETA deixava les armes. Ara es compromet a "col·laborar" amb el futur govern espanyol.

Rajoy aguanta les pressions

Tot i les pressions de l'ala dura del PP, Mariano Rajoy manté el discurs moderat que ha aconseguit imposar la direcció dels populars bascos. Ahir, tot i ser a la cadena COPE, va dir que el comunicat és "positiu" i va insistir que no hi havia hagut concessions polítiques, com la territorialitat. Ara bé, va reiterat que, per ell, amb els terroristes "no hi ha res a negociar". El líder dels populars bascos, Antonio Basagoiti, traslladarà aquest punt de vista a López, amb qui es reunirà demà. Els durs, com Jaime Mayor Oreja i Carlos Iturgaiz, ja han anunciat que participaran en la concentració de Voces contra el Terrorismo de dissabte.

Qui encara no ha rebut la invitació per reunir-se amb el lehendakari és Bildu. Quan la rebi, decidirà si hi va o no. Ahir van explicar que, per ells, ara la prioritat no és l'avançament electoral que defensa el PNB sinó que els estats espanyol i francès moguin fitxa. En aquest clima, avui per primera vegada Euskadi fa festa pel dia de l'Estatut.