Un pla detallat

BARCELONA.No va ser un rampell. L'home que divendres va sembrar el terror a Noruega va preparar minuciosament cada detall de la seva actuació macabra. I ho va anar redactant tot en un document de 1.500 folis escrit en anglès que és com un calaix de sastre en què barreja des de les motivacions insanes que el van inspirar a dur a terme els atacs fins als passos que va seguir per fabricar els explosius.

"Crec que aquesta és la meva última entrada", va escriure cínicament el divendres 22 de juliol a les 12.51 hores del migdia en aquest text, que va enviar, segons ell, a un grup de 7.000 contactes. Poc més d'una hora després va començar el malson a Noruega.

En el document, batejat com 2083. Una declaració europea d'independència , Anders Behring Breivik es defineix com a "comandant justicier dels cavallers templaris a Europa" i recull, segons la seva ment perversa, "les eines necessà ries per guanyar l'actual guerra cultural a Occident". Ple de referèn cies històriques a les croades, en el text s'apunta la necessitat de revertir la "islamització" d'Europa i dibuixa com a primer pas la lluita contra la "doctrina marxista".

Llargs passatges del text, que recorden en algun punt la imatgeria d'alguns jocs de consola, no són més que una còpia de textos d'altres ideò legs de moviments similars com ara el nord-americà Ted Kaczynski, el terrorista conegut com a Unabomber .

Uns altres fragments, en canvi, són tan genuïns com premonitoris: "Quan decidiu atacar, és millor assassinar-ne més del compte que no pas quedar-se curt, ja que us arrisqueu a reduir l'impacte ideològic desitjat de l'acció".

Atacs a Zapatero

El text recull, entre moltes altres reflexions -algunes són més aviat inconnexes-, referències al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a qui acusa d'haver "rendit el seu país als musulmans i a l'allau immigratòria". Breivik també considera que el nomenament de Carme Chacón com a ministra de Defensa és una "burla a les forces armades i un senyal que el seu país no vol defensar-se".

Funeral massiu

La catedral d'Oslo va acollir ahir un ofici religiós massiu en record de les víctimes de l'atemptat i del tiroteig. Segons l'últim recompte, van morir 93 persones, 86 a l'illa i 7 en l'explosió d'Oslo. A més, en total hi ha 97 ferits.

A la missa, el primer ministre noruec, Jens Stoltenberg, va parlar d'una "tragèdia nacional", i les llàgrimes dels reis de Noruega recollides per les càmeres de televisió van ser el símbol d'un país en estat de xoc. Per avui hi ha previst un minut de silenci a les dotze del migdia a Noruega i Suècia.

També avui està previst que comparegui davant la justícia l'atacant, Anders Behring Breivik, que, després d'haver-se confessat autor de la doble tragèdia, afronta una pena com a màxim de 21 anys de presó, ja que Noruega és un país en la llei prima la reinserció.

Ahir la policia va haver de tornar a donar explicacions del perquè va trigar més d'una hora a aturar el malson d'Utoya. L'operació d'assalt a l'illa es va allargar perquè, a més de la dificultat d'aconseguir una embarcació, es va decidir esperar a l'arribada del grup d'operacions especials de la policia, que venia d'Oslo.

Tampoc no es va poder arribar a l'illa en helicòpter, ja que, segons les autoritats, els aparells que tenen no permeten als agents despenjar-se des de l'aire.