Periodistes & Polítics
La pressió ha obligat Joan Barril a renunciar a formar part del consell assessor de Duran. El debat sobre fins a quin punt un periodista es pot vincular políticament a una opció política, però, segueix obert.
Barcelona.Els periodistes generalment tenen projecció pública i un alt grau de credibilitat. Això els fa ser elements interessants i cobejats pels partits, els líders dels quals busquen incrementar la notorietat i sumar suports capaços de convèncer els votants. Si se'ls creuen quan els relaten les notícies del dia, ¿per què no quan els indiquen quina opció electoral triar? Són nombrosos els casos de periodistes que d'una manera o altra han col·laborat amb candidats, cosa que qüestiona de manera més o menys diàfana el codi ètic de la professió.
El cas de Joan Barril és un dels més clars dels últims anys i ha generat crítiques de dins i fora del mitjà on treballa. Com a presentador d'un programa diari - El cafè de la República - en una ràdio pública -Catalunya Ràdio- que pretenia formar part del consell assessor del candidat de CiU per al 20-N, Josep A. Duran i Lleida, era previsible la reacció que l'ha obligat a renunciar-hi. Tanmateix, la casuística és molt més complexa i quotidiana i no hi ha un sentit únic des del qual jutjar cada situació. Molts periodistes han subscrit en diverses ocasions manifestos de suport a candidats enmig de llistes plurals de professionals, i d'altres han presentat actes o mítings de partits.
Finalment, algunes vegades els informadors han fet el pas -de difícil retorn- a la política professional, com Luis Herrero (de presentador de la Cope a eurodiputat del PP), Josep Maria Balcells (dels informatius de RTVE a diputat del PSC via Ciutadans pel Canvi) i Vicenç Villatoro (de director de l' Avui a diputat de CiU i alt càrrec del Govern).
El president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, David Bassa, és contundent i defensa que "el periodista ha d'explicar la realitat des d'una òptica independent, crítica i rigorosa", una posició que resulta impossible "si prens partit". Si ho fas, "tota informació que donis ha de ser interpretada com a tendenciosa", assegura, ja que "quedes etiquetat".
Els codis deontològics són clars
El periodista Salvador Alsius, especialitzat en ètica professional, explica que "la major part dels codis deontològics del món són bastant estrictes i restrictius" en el sentit de no "significar-se políticament". Parafrasejant la cita sobre la dona del Cèsar, especifica que aquestes normes dicten que "el periodista no només ha de ser honest, sinó també semblar-ho", tot i que això "no suposa una llei i, per tant, és opinable".
En el cas dels mitjans públics, el rigor ha de ser més gran. Segons Bassa, els informadors que hi treballen "tenen més responsabilitat social" i més compromís amb la pluralitat, mentre que alguns mitjans privats ja "juguen al joc partidista". Per Alsius, en el primer cas cal distància amb la política "pel compromís democràtic amb la informació", mentre en el segon per "homologar la qualitat dels continguts". Els periodistes són ciutadans amb inquietuds polítiques, però sembla difícil compaginar una opinió partidista amb la credibilitat professional.
