Perilla el programa d'ajuda alimentària de la UE
El programa d'ajuda alimentària de la Unió Europea, de què depenen moltes entitats socials, perilla. Alemanya vol que s'inclogui al pressupost d'a fers socials, i això suposaria una retallada de 400 milions d'euros.
BRUSSEL·LES.La Unió Europea destina cada any 500 milions d'euros a comprar aliments de primera necessitat per a les persones sense recursos. A Espanya li toca aproximadament el 15% del pressupost del que es coneix com a Programa Europeu d'Ajuda Alimentària per als més necessitats (PEAD). A través d'a quest programa les entitats socials reben milers de tones de productes com arròs, llet, farina, oli i sucre, que reparteixen a famílies amb dificultats, immigrants i gent gran sense ingressos mitjançant bancs d'aliments o de menjadors socials.
Amb la crisi, el nombre de persones sense recursos ha augmentat i el PEAD s'ha convertit en flotador per a moltes ONG. Però el programa europeu penja d'un fil: una picabaralla judicial entre Alemanya i la Unió Europea n'ha posat en perill la continuïtat. Si no se soluciona aviat, dels 500 milions d'euros previstos anualment, l'any que ve només hi haurà aliments per valor de poc més de 100 milions.
El programa europeu dels aliments fa 25 anys que funciona i beneficia anualment 18 milions de persones. Va començar com un programa per donar sortida als excedents comunitaris. Si els estats membres tenien excedents de ce reals o d'altres productes, es repar tien entre les entitats dedicades a la gent sense recursos. Però amb el desenvolupament del mercat únic cada any hi havia menys excedents. Com a solució, Brussel·les va decidir posar diners del pressupost d'Agricultura (la PAC) per completar els excedents i comprar directament aliments en el mercat per repartir-los entre els països que ho sol·liciten. Els socis més rics, com Alemanya, Suècia, el Regne Unit i Dinamarca, no es beneficien del programa per decisió pròpia.
Havia funcionat així amb total normalitat fins que el govern alemany va denunciar-ho al Tribunal de Justícia europeu. Berlín -també el Regne Unit, Holanda i Suècia, entre d'altres- considera que els diners de la PAC són només per a ajudes agrícoles i no so cials. Si la UE vol continuar finançant els bancs d'aliments, argumenta Alemanya, s'hauran de buscar diners del pressupost destinat als afers socials, inferior a l'agrícola. Tot i la defensa que n'ha fet la Comissió Europea, el tribunal europeu ha donat la raó al govern de Merkel. El resultat és que el programa s'ha quedat sense finançament per comprar aliments. Es calcula que els excedents per a l'any que ve amb prou feines cobriran el 20% del programa.
Per garantir la seva supervivència, a partir del 2014 el PEAD formarà part de les ajudes d'Afers Socials. Però els pressupostos comunitaris per al 2012 i el 2013 ja fa temps que estan tancats. Brussel·les ha proposat una argúcia jurídica per fer possible que hi hagi diners per als pròxims dos anys a través dels diners agrícoles. Però cal unanimitat entre els Vint-i-set per fer-ho possible i Berlín no dóna el seu braç a tòrcer.
En l'última reunió de ministres d'Agricultura, el titular alemany va tornar a rebutjar la proposta, davant la desesperació de Dacian Cio los, comissari d'Agricultura. La postura alemanya sembla inamovible i el termini s'acaba. Si no hi ha acord aviat per atorgar pressupost al PEAD, l'any que ve les ONG rebran un 80% menys de cereals i llet que en anys anteriors.
El comissari europeu no estalvia crítiques al govern alemany. "No podem fallar ara que la crisi econòmica fa d'aquest programa encara més necessari", admet. La ministra espanyola de Medi Rural, Rosa Aguilar, considera "inexplicable i impresentable" que alguns estats membres es plantegin posar en perill el programa. A Espanya se'n beneficien 1,7 milions de persones .