BARCELONAEren gairebé les quatre de la matinada quan, per fi, l'acord CiU-PP pels pressupostos era real, palpable. Escenari: l'Hotel Neri de Barcelona, al carrer de Sant Sever, segurament la via més adequada per parlar d'uns pressupostos que tornen a tenir l'austeritat i els ajustos com a leitmotiv. Lluny quedava ja l'episodi més divertit de la vetllada: el moment en què el cambrer va oferir als set comensals -Francesc Homs, Oriol Pujol, Jordi Turull i Ramon Espadaler, per part de CiU; Jordi Cornet, Enric Millo i Santi Rodríguez, per part del PP- el menú de Sant Valentí. Era la nit prèvia al dia dels enamorats i el restaurant facilitava aquesta possibilitat als seus clients. La resposta va ser un no rotund però somrient.
"No fos cas que se n'assabentessin la resta de partits", devia rumiar algun comensal, tenint present que l'oposició denuncia des de fa bona part de la legislatura un idil·li "estable i durador" entre nacionalistes i populars. Alguns en van tenir prou amb un plat mentre negociaven l'última versió del pacte pressupostari. Un acord políticament tancat des de feia setmanes -concretament des del suport de CiU a les mesures antidèficit de Mariano Rajoy-, però que els serrells tècnics, sumats a la voluntat del PP per fer gruar el pacte als nacionalistes, van endarrerir-lo fins a ultimíssima hora.
L'eix de la C-17
Les negociacions de matinada van passar factura a més d'un. "Que no veieu els ullets que fa?", assenyalava enriolada una responsable de premsa de la Generalitat quan els periodistes cosien a preguntes Francesc Homs en l' off the record que cada setmana s'organitza en els minuts següents a la seva compareixença posterior al consell executiu. El portaveu del Govern, amb cara de cansat, explicava que ell, a les quatre de la matinada -hora oficial en què es va tancar el pacte- ja era al llit a casa seva, a Taradell. "L'eix de la C-17 ens vam retirar quan vam veure que l'acord ja estava totalment vertebrat", recorda Jordi Turull, portaveu de CiU al Parlament.
Es refereix al fet que tres dels negociadors nacionalistes viuen fora de Barcelona i han d'agafar la carretera C-17 cada dia. Ramon Espadaler, portaveu adjunt de CiU a la cambra catalana, viu a Vic, i Homs -que anava apareixent i desapareixent del sopar- és de Taradell. Només Oriol Pujol, futur secretari general de CDC, es va quedar fins al final de tot. Qui més qui menys, una mica abans o una mica després de les quatre, ja era al llit.
Repàs exhaustiu
Havia estat una negociació tan llarga que no entrava als plans de ningú esguerrar-ho tot a última hora. Així que, segons alguns dels presents al sopar, la reunió es va centrar a comprovar que el document definitiu no tenia cap error. "Ens havíem passat el dia enviant-nos versions definitives del pacte i durant el sopar vam vigilar que els negociadors del PP no incloguessin noves clàusules", assegurava un representant de CiU. Les directrius marcades pel departament d'Economia van frenar modificacions d'última hora. Els -pocs- diners que hi ha a la caixa catalana no permetien més alegries de les que ja estaven pactades.
Ja era Sant Valentí quan els que quedaven a la reunió van marxar del Neri. L'amor -l'acord- ja havia triomfat. Als uns el cor els bategava fort perquè havien encarrilat la primera part de la legislatura, i als altres perquè seguien instal·lats en la centralitat. Ja només els faltava anar de Sant Sever al llit. I descansar.