Òmnium promourà l'objecció fiscal si no s'aconsegueix el concert en quatre anys

BarcelonaTothom té el seu Òmnium: uns van sentir-ne a parlar com a usuaris semiclandestins de les iniciatives dels seus fundadors durant el franquisme sota el subterfugi fàcil del nom en llatí; altres la recorden amb un cert polsim durant els grisos anys vuitanta; però de manera més contemporània, per a molts altres Òmnium és Festa de la Llibertat (el substitutiu d'aquelles diades que sempre acabaven a garrotades), Freedom for Catalonia, parelles lingüístiques, catalanisme transversal a la Catalunya Nord o a l'Alguer... i la manifestació del 10 de juliol del 2010.

Moltíssima gent no ha sentit parlar mai d'Òmnium, però sí que van veure aquelles imatges de la manifestació de l'any passat que alguns pronosticaven que circularia pel carril bus de la Gran Via i que va acabar envaint l'Eixample. Aquests endevins no eren ahir a l'Auditori de Barcelona perquè potser encara no s'han adonat que el centre ideològic de Catalunya s'ha mogut cap a l'independentisme i que la força multiplicadora de 25.000 persones és ara mateix inescrutable. Per als valents independentistes que fa vint anys sí que feien actes en llocs més petits que un carril bus, que ahir a l'Auditori hi hagués bona part de la societat civil catalanista però sobretot l'entrenador del Barça, Josep Guardiola, és la prova més fefaent que aquest centre ideològic s'ha mogut cap al sobiranisme.

La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, conscient que un discurs de cinquantè aniversari ha d'estar a l'altura de les circumstàncies, va constatar que la relació amb Espanya "no funciona" des de fa temps i va posar molts deures no pas a Guardiola, que aprova sempre amb nota, sinó als molts dirigents polítics -com Felip Puig, Núria de Gispert i Montserrat Tura- que ahir se l'escoltaven atentament a la platea de l'Auditori: independència fiscal en quatre anys i consulta sobiranista vinculant en un termini "raonable" de temps.

En el front econòmic, que en privat alguns sobiranistes veuen més efectiu que la independència, el discurs de la presidenta d'Òmnium va sostenir que la relació econòmica amb Espanya no està esgotada però sí que "ens esgota", i per això va donar un termini de quatre anys perquè el govern de la Generalitat assoleixi la seva promesa de pacte fiscal amb l'Estat. Com que l'independentisme econòmic sembla que avança més ràpidament que l'identitari, Òmnium es va comprometre ahir a comptar els dies que falten per al 2015 i, en cas que no s'assoleixi l'acord, afavorir una estratègia d'objecció fiscal. "Pensem en actituds com consignar les quanties gestionades, els impostos, a un compte públic obert amb aquest propòsit; un compte que no es liquidaria fins que no se solucionés el greuge fiscal que pateix Catalunya", va apuntar Casals.

Dades per emmarcar

Casals no es va voler deixar res al pap i també va posar sobre la base de dues dades (el 43% dels enquestats del CEO que volen trencar amb Espanya i el 20% dels barcelonins que van votar sobre la independència) l'última reivindicació: que en un termini "raonable" es convoqui un referèndum vinculant de manera oficial. "Aquest procés no s'ha acabat", va concloure. Seria el millor homenatge a aquells fundadors Carulla-Cendrós-Millet-Riera-Vallvé, que segurament no eren independentistes quan es van trobar un dia al número 9 de la ronda de Sant Pere per constituir Òmnium, però que Guardiola fitxaria per assegurar-se una davantera nacionalment infal·lible.