Ofensiva de Mas-Colell per crear els 'hispabons'

Prada.Catalunya, com a comunitat amb un alt dèficit, té dificultats per vendre deute i, quan ho fa, es veu obligada a fixar un interès més elevat que l'Estat, amb el conseqüent increment dels interessos que paga la Generalitat. De fet, actualment Catalunya té greus problemes per vendre deute als mercats internacionals, cosa que ha obligat l'administració a vendre bons entre la ciutadania. Per reduir aquests interessos, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha obert un nou front de discussió amb l'Estat, en reclamar públicament a la vicepresidenta Elena Salgado la creació d'uns hispabons . Aquests haurien d'estar a disposició de les comunitats autònomes per poder vendre deute a un cost equivalent per a totes i sota l'empara de l'Estat.

Per justificar aquesta proposta, Mas-Colell va furgar, a l'acte de cloenda de l'edició d'enguany de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), en la contradicció que suposaria que el govern central s'oposés a la proposta al mateix temps que reclama una mesura similar a escala europea. "Aquest és un tema que esdevindrà clau en la mesura que Europa està en procés de la creació dels eurobons", va afirmar, recordant que Alemanya s'hi resisteix mentre que "Espanya hi és molt favorable". Pel conseller, per tant, seria "una paradoxa i un absurd" que l'Estat es negués a negociar a àmbit intern el que reclama fora. Mas-Colell assegura que la petició deixa de banda tota deriva sobiranista i se centra exclusivament en una "òptica de comunitat autònoma". En aquest cas s'ha primat el pragmatisme i l'aixopluc estatal.

El dret "evident" a l'aval estatal

Aquest nou hispabo aportaria al Govern més facilitats per col·locar deute, gràcies al fet que els tipus d'interès baixarien. A més, segons Mas-Colell, la creació dels hispabons és més legítima que els eurobons anhelats per Zapatero, ja que "el dret dels ciutadans [espanyols] als eurobons és limitat". El conseller opina que un ciutadà alemany no té perquè avalar el deute espanyol, ja que, per molt que tinguin la mateixa moneda, no comparteixen una mateixa fiscalitat (gairebé no existeixen impostos europeus), a diferència del que passa, per exemple, entre Catalunya i Extremadura. "Les comunitats autònomes tenen dret a l'aval estatal del seu deute públic", va defensar, i per això també "és evident que el deute autonòmic té dret a gaudir de l' hispabo ", segons Mas-Colell.

L'analogia europea també va permetre al conseller exposar com l'Estat s'està quedant enrere en impulsar les mesures que ja aplica Europa i que en altres ocasions l'executiu central imita sense complexos. "Les unitats subestatals estan més a la intempèrie" que els estats sobirans de la UE, va assegurar. Mas-Colell va recordar que a finals de juliol es va crear el Fons Europeu d'Estabilitat Financera, un primer instrument per socialitzar les necessitats d'endeutament. En el cas de l'Estat, però, no existeix cap figura similar i cada comunitat autònoma s'ha d'espavilar per quadrar números.

Salgado es nega a negociar

Fonts d'Economia van explicar a l'ARA que la creació dels hispabons ja s'ha "plantejat informalment" i que ha rebut el rebuig frontal d'Elena Salgado. En públic, Mas-Colell va anunciar ahir la seva proposta en un article d'opinió a El Periódico i la va ampliar posteriorment a la UCE.

En l'últim Consell de Política Fiscal i Financera, el conseller ja va posar la proposta sobre la taula i, en un primer moment, la vicepresidenta va afirmar que era il·legal. Un cop se li va rebatre aquest argument, va rebutjar els hispabons perquè encaririen el deute espanyol, el mateix argument utilitzat per la cancellera alemanya Angela Merkel per refusar els eurobons.

Encara no hi ha un pla del departament per fer pressió per aconseguir implantar la mesura, que considera "racional, lògica i que caurà pel seu propi pes", però la demanda pública d'ahir va suposar el primer pas per pressionar Madrid. A més, el Govern espera seduir altres comunitats autònomes, ja que al Consell de Política Fiscal i Financera algunes en mans pel PP no van fer-hi mala cara. Tot i això, difícilment hi haurà hispabons abans del 20-N i, per tant, un possible canvi al govern central pot fer variar les aliances per aconseguir-los. Per això, no es preveuen reunions amb Salgado per obrir un procés negociador.

Una de les altres fórmules per aconseguir ingressos és la reforma impositiva. El Govern té clar, però, que no vol incrementar els impostos ni fixar-ne de nous, però no protestarà si és Madrid qui ho fa. Així, davant la possibilitat que Zapatero torni a implantar l'impost de patrimoni aviat, Mas-Colell va donar per fet que qui el recaptaria i l'ingressaria serà la Generalitat, ja que és un impost "transferit a les autonomies" i va apostar per aplicar-lo si finalment es restableix.

Els pressupostos, a l'octubre

L'últim anunci del conseller a l'UCE va ser la data aproximada en què vol presentar el projecte de pressupostos per al 2012. Per evitar el retard dels comptes d'enguany, espera tenir la primera proposta a finals d'octubre, que haurà de negociar amb les forces de l'oposició. Aquests nous pressupostos hauran d'incorporar el pagament del deute que manté la Generalitat amb els ajuntaments i que ha denunciat la Federació de Municipis de Catalunya. Mas-Colell va assegurar ahir que l'assumirà.