Francesc Vendrell "Obama no ha volgut investigar els crims de l'era Bush"

Francesc Vendrell va arribar a Kabul un any abans de l'11-S. Durant gairebé una dècada va ser el rostre i la veu de la comunitat internacional a l'Afganistan. Defensa la intervenció contra els talibans però critica amb vehemència els errors comesos.

Com ha transformat l'11-S aquesta dècada?

Cal no exagerar-ne l'impacte. La recessió econòmica que arriba l'any 2008, l'emergència de la Xina com a segona superpotència i fins i tot els problemes interns de la Unió Europea em semblen més seriosos que l'11-S, que, al capdavall, no va canviar el mapa del món. Al-Qaida té cada cop menys pes i les revoltes àrabs són molt més transformadores.

La recessió econòmica sí que ha canviat el mapa del món?

Sobretot per l'emergència de nous països, no només la Xina, també el Brasil, l'Índia i Turquia. Ja no hi ha un monopoli nord-americà del poder. Ara bé, podem pensar que una de les causes d'aquesta crisi econòmica als Estats Units és el cost de les intervencions militars a l'Iraq i l'Afganistan. No hi ha dubte que han jugat un paper en el desequilibri de la balança de pagaments dels EUA. La despesa militar nord-americana des del 2001 supera el bilió de dòlars.

La seva hegemonia política també s'ha debilitat.

És que la resposta a l'11-S va ser tan brutal, tan exagerada, que va acabar supeditant l'estat de dret a la seguretat. Les tàctiques utilitzades contra el terrorisme no només han violat els drets humans sinó que, a més, han servit com a exemple a algunes dictadures per justificar la supressió dels seus opositors amb l'argument que són terroristes.

Hi ha consciència d'aquests errors?

Si mirem el que està passant als Estats Units, la resposta és no. A l'Europa occidental hi ha més consciència que la justícia i els drets humans no es poden supeditar a la lluita contra el terrorisme. Als EUA, l'administració Obama ha perdut l'oportunitat de crear una comissió de la veritat, una enquesta judicial per investigar els errors -per no dir crims- de l'era Bush. No ha volgut o no ho ha pogut fer, perquè està en una situació molt delicada amb la Cambra de Representants, o perquè ha pensat que podia dividir la nació.

Com han canviat els Estats Units com a poble?

No gaire. El més palpable és que les aventures militars a l'estranger són cada cop menys ben vistes. El cas de Líbia és ben clar. El paper dels nord-americans ha estat donar suport als europeus en aquesta missió militar.

¿Les revoltes àrabs són l'exemple que la democràcia no s'imposa per la força, com defensava l'administració Bush?

Egipte, Tunísia, Síria i el Iemen són la demostració més clara que aquests pobles àrabs demanen tenir sistemes que es basin en la justícia i la llibertat.

La guerra de l'Afganistan és una de les ferides obertes d'aquell 11-S.

La intervenció en l'Afganistan estava justificada per ajudar el poble afganès a desfer-se dels talibans. Però el gran error va ser que els nord-americans van donar suport altre cop als senyors de la guerra, i des del primer moment es va posar, en els llocs més importants de l'administració central i de les províncies, criminals de guerra que no han portat res més que mal govern i un sistema de corrupció enorme.

Què han après aquestes potències una dècada després?

Jo no crec que els governs tinguin capacitat d'aprendre res. I si aprenen la lliçó, en un parell d'anys tornen a caure en els mateixos errors. Tenen una memòria molt curta.