Els pares només han rebut el 8% de beques de menjador d'aquest curs

BARCELONA.L'endarreriment de la Generalitat en el pagament de les beques menjador, que a més han disminuït per les retallades, ja acumula sis mesos. A principis d'aquest mes d'abril, els pares han rebut el 8% de la quantitat total del curs, "l'equivalent només al setembre", segons explica el responsable de la comissió de menjadors escolars de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac), Jaume Ramos.

Això ha agreujat els problemes econòmics de moltes AMPA, que han hagut d'avançar aquests diners o bé han endarrerit el pagament a les empreses proveïdores, com admet Ramos. Un forat de tresoreria que s'afegeix a l'increment de la morositat en les quotes, no només de menjador sinó especialment les d'associació a l'AMPA. La presidenta de la Fapac, Imma Fuyà, assegura que la falta d'ajuts (ja no reben cap subvenció de la Generalitat per la retallada) i la situació econòmica, que porta molts pares a deixar de pagar, està escanyant les AMPA. També ho denuncia el president de la Federació d'AMPA de Secundària (Fapaes), Pere Farriol, que defineix la situació de "retorn al voluntariat i la precarietat extrema". "En un any hem tornat 40 anys enrere", alerta. Farriol veu especialment "dramàtica" la situació dels menjadors escolars, que en gran part estan gestionats per les AMPA.

Menys alumnes becats

L'afectació ha estat diferent en cada cas. "No és el mateix un AMPA que té vuit nanos amb beca que una altra on 50 nens vénen d'un altre municipi", explica Ramos. Les beques menjador són obligatòries per a les famílies que han d'escolaritzar el seu fill a un centre públic d'un altre municipi quan no n'hi ha al seu (uns 31.000 casos), però, a més, la Generalitat atorga ajudes a les famílies amb pocs recursos per pagar una part del que costa el menjador escolar. La previsió del Govern per al 2011 era que 61.000 nens rebrien aquest ajut però en els pressupostos per al 2012 aquesta xifra baixa fins als 48.000.

Menys beques i, a més, arriben més tard, tot i que fonts del departament d'Ensenyament asseguren que la transferència de recursos als consells comarcals, que són els que centralitzen la gestió d'aquestes beques i dels menjadors escolars en general, s'han fet des del gener de manera mensual, precisament per evitar tensions de tresoreria. Així, segons Ensenyament, els ens comarcals han rebut ja dos pagaments -febrer i març- corresponents a aquest curs (fins al 30 de gener no es va pagar el deute pendent dels últims dos mesos del curs passat).

Però les entitats responsables del servei de menjador, ja siguin AMPA o empreses concessionàries, coincideixen que no han rebut cap pagament fins a principis d'aquest mes. Ho corrobora el president de la Fapaes, que diu que en el cas de la secundària és més difícil de xifrar la quantitat rebuda perquè no tots els centres tenen menjador, com sí que passa a primària. Assenyala també que l'afectació ha estat diferent en funció del consell comarcal. "A Lleida per exemple no han cobrat res encara", apunta Farriol.

Es dupliquen els impagaments

També l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec), que agrupa empreses gestores d'aquests serveis, constata l'endarreriment de més de sis mesos en el cobrament de la primera part de les beques menjador. El 80% de les empreses d'aquesta patronal gestionen la totalitat del servei, incloent-hi el cobrament a les famílies, i han constatat també que s'ha duplicat el nombre d'impagats en l'últim curs, segons explica el vicepresident de l'entitat, Oriol Carbonell. "Si fa dos cursos hi havia un 2% de rebuts del menjador escolar impagats, l'any passat ens vam enfilar al 8%-10% i ara ja estem a tocar del 20%", explica Carbonell.

A més, segons xifres d'aquesta mateixa patronal, la crisi i la falta d'ajuts han reduït en un 20% el nombre d'alumnes que es queden a dinar a l'escola, una davallada que s'ha anat produint al llarg del curs i especialment en els últims dos mesos, com també constaten les AMPA i altres entitats gestores dels menjadors com la Fundació Catalana de l'Esplai i la Fundació Pere Tarrés.

"En molts centres on abans es quedaven el 90% de nens ara s'hi queden el 70%", diu la gerent de programes escolars de la Fundació Catalana de l'Esplai, Cristina Rodríguez. Una davallada que no semblava tan dràstica a l'inici de curs, quan moltes escoles i instituts van fer una previsió similar a l'anterior en nombre de monitors per al menjador i molts pares van apuntar els seus fills confiant en la beca o en una millora de la situació econòmica familiar. "Però a mesura que avançava el curs i sobretot els últims mesos, molts pares han vist que no hi podien fer front" i han tret el nen del menjador, explica la directora d'escoles de la Fundació Pere Tarrés, Alexandra Feixas. Els rebuts retornats a aquesta entitat també s'han duplicat, passant del 5% de l'any passat a un 10% aquest curs.

Amb la carmanyola a l'escola

Però algunes famílies que no poden pagar la despesa de menjador tampoc no disposen del temps o els recursos per anar a buscar el nen al centre perquè dini a casa. Per això, cada cop hi ha més nens que s'emporten la carmanyola a l'escola, com admeten des de la Fapac i des de la Fapaes. "Sobretot als instituts i en els últims cursos de l'ESO", explica Farriol, que adverteix que això "ha generat conflictes pels espais en alguns centres", ja que no disposen d'un lloc per refrigerar les carmanyoles ni perquè hi dinin els nois que no es queden al menjador. De fet, segons Cristina Rodríguez, "moltes escoles públiques no permeten als nens entrar amb carmanyola", pels riscos en la seguretat alimentària que pot comportar i les responsabilitats que se'n poden derivar.

Per això, la Fapaes reclama a la Generalitat una regulació d'aquest fenomen, que s'ha incrementat notablement a causa de la crisi. Ni la Fapaes ni la Fapac creuen que s'hagi de prohibir la carmanyola. "Seria un contrasentit -diu Ramos- perquè aquestes famílies no ho fan perquè vulguin, sinó perquè no els queda més remei".