Només un 6,5% dels judicis amb jurat acaba en absolució

Barcelona.En el mateix moment en què es va conèixer el veredicte exculpatori del gendre dels Tous van ser diverses les opinions del món judicial que, expressades en veu baixa, van apuntar que amb un tribunal tècnic no hauria estat absolt. De fet, ni els mateixos integrans del jurat van prendre la decisió per unanimitat. Tres van votar-hi en contra i fins i tot un es va negar a firmar l'acta. Tant la fiscalia com l'acusació particular ja han anunciat que presentaran recursos contra la resolució judicial.

Pocs, però, són els experts del món judicial que qüestionen l'existència d'aquesta institució recullida a la nostra constitució. És un dret fonamental formar part d'un jurat i fins a l'any 1995 el poder legislatiu no va fer una llei per desenvolupar-lo. A partir del 1996 qualsevol ciutadà pot formar-ne part si és escollit a través d'un sorteig del cens electoral. A Catalunya des d'aquest any se n'han celebrat 299, la majoria per homicidis. El Consell General del Poder Judicial constata en una estadística feta sobre els judicis amb aquests tribunals dels últims cinc anys a tot l'Estat que són més estrictes que els tècnics. Només un 6,5% dels acusats han estat absolts, i un 93,5% condemnats. Els tribunals professionals rebaixen les condemnes fins a un 86%.

Tribunal professional o popular?

El magistrat de l'Audiència de Barcelona Josep Niubó explicava ahir a l'ARA que és contrari als judicis amb jurat. "Són més cars, s'han de pagar dietes a nou persones i l'allotjament durant els dies que deliberen. A més, són més lents". El del cas Tous s'ha allargat més de tres setmanes. Un fet impensable en un tribunal tècnic". Niubó afegeix: "D'altra banda, amb tot el respecte que em mereix la instució, no ens garanteix que les resolucions seves siguin més justes". Aquesta opinió contrasta completament amb la defensa aferrissada que en fa el també magistrat de l'Audiència de Barcelona Santi Vidal. "Els membres del jurat del cas Tous han fet bé la seva feina. Han motivat el veredicte de no culpabilitat. En cap moment no han dit que no sigui l'autor dels trets que van provocar la mort de Sinani Gazmend. Van dictaminar que no volia ocasionar-li la mort i que va actuar sota un estat de crisi emocional". Vidal afegeix que el jurat va motivar la no culpabilitat perquè Corominas va creure que era víctima d'una agressió. El magistrat argumenta: "S'hi pot estar d'acord o no, però tècnicament està motivat. És una clara demostració sociològica que no connectem amb la sensibilitat social majoritària. El jurat pot ser més influenciable, però ha fet un veredicte coherent, lògic, motivat i, segurament, potser jurídicament discutible". Vidal assegura, i es remet a les xifres del CGPJ, que el jurat acostuma a ser més dur, i explica que acostumen a tenir-ho molt clar quan l'acusat està en presó preventiva. Sobre el cas Tous assenyala com a element que pot haver influït en la decisió final que la víctima fos, segons diversos pèrits policials, un membre d'una banda de lladres d'origen albanokosovar. Finalment, el magistrat de l'audiència creu necessari ampliar el ventall de delictes jutjats per tribunals populars. I apunta que haurien d'incorporar-s'hi els que tenen un gran impacte en la societat.

Els jutges, a favor del jurat

Les dues associacions de magistrats amb més pes, Jutges per la Democràcia (JD) i l'Associació Professional de la Magistratura (APM), mostren un profund respecte per la institució del jurat. Recorden que és un dret constitucional. El portaveu de l'APM, Salvador Alba, recorda que al capdavant sempre hi ha un magistrat i destaca que "els recursos que prosperen contra les seves decisions són molt pocs i en general per temes processals i no per falta de prova". Tanmateix, el portaveu de JD, José Luís Ramírez, remarca com un fet molt positiu que la ciutadania formi part de l'adminsitració de justícia. "El problema bàsic és que hi ha delictes molt complicats tècnicament, com el de malversació, que els jutgen els tribunals populars. A més, el procés de selecció i tota la infraestructura d'un jurat és complex. S'hauria de simplificar el sistema i el catàleg de delictes i definir bé què passa quan es jutja una persona amb dos delictes, l'un competència del jurat i l'altre d'un de professional". En aquest sentit, el catedràtic de dret penal de la Universitat de Lleida Josep Maria Tamarit explica que actualment les parts i els mateixos jutges fugen dels jurats si un dels delictes no forma part del catàleg que els pertoca. "Una solució seria modificar la llei per incloure la voluntarietat de sotmetre's als tribunals populars".

El professor de dret penal d'Esade i advocat del bufet Roca Junyent, Marc Molins, també es mostra absolutament a favor del jurat, tot i que reconeix que el veredicte del cas Tous el va soprendre: "La legítima defensa, els tècnics l'entenem d'una manera molt restrictiva. La reflexió és si les lleis estan fetes per la ciutadania i si ara aquesta les ha interpretat d'una manera més amplia que nosaltres, potser l'hem d'escoltar, no?" Finalment, el sociòleg Pep Hortoneda remarca que tenim un concepte del jurat molt americà. "Això comporta que es tracta de tocar la fibra. Els membres del jurat es deixen influir. Tenim sensació d'inseguretat i el Corominas va protegir la propietat i la família. No podem oblidar que la víctima era un pressumpte lladre de l'Est i que fa temps que escoltem que estan instal·lats a casa nostra. La ciutadania té la percepció que la justícia no funciona i el jurat n'ha impartit". El sociòleg acaba remarcant: "Hem entrat en una etapa de vot conservador. Les últimes eleccions municipalsho demostren. El jurat són nou persones que formen part de la ciutadania, no?"