Els Nobel que han fet la guerra

Barcelona.Tenir un Nobel de la pau no és un sinònim de no fer la guerra. L'amalgama de criteris de la institució per atorgar el guardó fa que al llarg de la història trobem diversos exemples de polítics i diplomàtics que han liderat conflictes o que format part de conxorxes i que encara ostenten el premi. El president dels Estats Units, Barack Obama, n'és l'últim cas i això ha fet que diverses personalitats, com Michael Moore i el president rus, Dimitri Medvédev, li demanin que retorni el premi. La institució no n'ha retirat mai cap.

L'atorgament del Nobel de la pau l'any passat al dissident xinès Liu Xiaobo va portar Pequín a posar en dubte la independència de l'organisme. Va congelar les relacions amb el país escandinau i el consum de salmó noruec n'ha acabat sent un dany col·lateral. De fet, Pequín va crear l'any passat el seu propi guardó de la pau, però l'ha clausurat enguany per "irregularitats".

Més enllà de la reacció de la Xina, la unilateralitat del gegant asiàtic ha donat arguments als més crítics, que demanen que el comitè s'obri a experts i estrangers. L'oportunitat podria arribar aquesta tardor, ja que s'ha de votar l'entrada de dos nous membres, després que s'hagi acabat l'etapa de dues de les quatre dones que el formen. Fins ara, el jurat ha estat format per cinc membres escollits pel Parlament, que formen part dels principals partits polítics noruecs.

La majoria de quinieles apunten a algun actor de la Primavera Àrab com a guardonat. Malgrat que el límit per entregar les candidatures acabava l'l de febrer, diversos blogaires i activistes polítics egipcis i tunisians han arribat a ser candidats al premi. La fórmula que suma ser dona, activista pro democràcia i usuària de les xarxes socials com a vehicle per comunicar un missatge de pau i denúncia sembla directament proporcional al Nobel de la pau d'enguany. En aquest sentit, la preferida és Lina Ben Mhenni, una blogaire tunisiana que durant anys va criticar públicament el règim de Ben Ali i va documentar les repressions policials a internet.

Arafat i Rabin, de les armes a la pau fallida

Tant el palestí Iàsser Arafat com l’israelià Yitzhak Rabin van ser homes d’armes en la seva joventut. Defensors exhaustos de la causa dels seus pobles, van matar i van passar temps a la presó per les seves accions. Però tot i les rivalitats, els dos líders van signar el 1993 els Acords d’Oslo, cosa que els va donar, junt amb l’israelià Shimon Peres, el Nobel de la pau l’any següent. Les seves polítiques no han tingut continuïtat a la regió.

Obama, la guerra a Líbia

“És una crida a l’acció”, va dir sorprès el president dels Estats Units, Barack Obama, en el moment de rebre la notícia que era premi Nobel de la pau el 2009. El que no sabia el líder nord-americà és que l’acció el portaria en menys de dos anys a liderar una intervenció militar. Des de l’inici de la legislatura, el president nord-americà ha augmentat els efectius a l’Afganistan, ha matat el cap d’Al-Qaida, Ossama bin Laden, i ha orquestrat la guerra a Líbia, entre d’altres.

Després de fer una campanya meteòrica per arribar a la Casa Blanca i crear l’imaginari d’un Martin Luther King o Mahatma Gandhi –a qui no se li va concedir el premi Nobel– del segle XXI, el president nord-americà es va convertir en una figura amb un potencial inimaginable. Però va deixar-se obert el camí als problemes. “La guerra té un rol important en la preservació de la pau”, va voler aclarir durant el discurs en l’entrega del guardó a Oslo.

Es tracta del quart president dels Estats Units que recull el Nobel de la pau, després de Woodrow Wilson, Theodor Roosevelt i Jimmy Carter. És el país que ha rebut més guardons. Un total de 10 alts càrrecs l’han recollit, tots ells tot i haver participat en guerres.

Kissinger, padrí de dictadors llatinoamericans

El 1973 es va concedir el premi Nobel de la pau al secretari d’Estat nord-americà Henry A. Kissinger per les negociacions de pau per acabar amb la guerra al Vietnam. Unes negociacions que no van portar enlloc i que van fer que el seu company de guardó, l’interlocutor vietnamita Le Duc Tho, el retornés. Però Kissinger no ho ha fet mai, malgrat les investigacions que l’han relacionat amb diversos cops d’estat a l’Amèrica Llatina: va donar suport a la junta militar de l’Argentina i a l’operació Còndor a Xile.

Kouchner, la intervenció armada humanitària

Com a diplomàtic francès, Bernard Kouchner sempre ha defensat les guerres humanitàries. El 1971 va cofundar Metges Sense Fronteres i l’organització va rebre el 1999 el Nobel per “ser pioners en l’organització humanitària en diversos continents”. Durant els períodes al govern, com a ministre, Kouchner va defensar la intervenció a l’Iraq i se’l relaciona amb diferents delictes d’extorsió a l’Àfrica, com també impedir una investigació sobre tràfic d’òrgans a Kosovo.