Miguel Jurado, regidor del PP, portava un barret de palla per aguantar el bat de sol que queia ahir al migdia a la plaça Trafalgar del barri de Llefià de Badalona. Se'l veia ocupat: era l'encarregat de dir als assistents a l'acte central dels populars de la ciutat a quina de les taules repartides per la plaça tenien assignat el lloc. Va ser una tasca complicada: a la botifarrada s'hi van acostar 2.500 persones. Una barbaritat comparada amb l'assistència mitjana dels actes polítics que hi va haver ahir, diumenge de campanya.
Mentre Jurado posava ordre, alguns membres de l'organització havien d'instal·lar taules supletòries a corre-cuita: els líders del partit estaven a punt d'arribar i tothom havia d'estar al seu lloc. Fins i tot hi va haver gent que es va quedar fora del recinte per escoltar Xavier García Albiol, el candidat del PP a Badalona, que va estar prologat per Alberto Fernández Díaz, alcaldable per Barcelona, i que va cedir la paraula a Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del partit. Els tres van arribar quan la plaça ja estava plena a vessar. Cada taula era un mar d'abraçades, petons i crits d'"Albiol, alcalde" que no van parar fins que van començar els discursos.
També corrien per l'escenari Jorge Fernández Díaz, germà d'Alberto i vicepresident del Congrés, i Jordi Cornet, secretari general dels populars catalans i encarregat de tancar la llista badalonina. El missatge, verbalitzat després per Sánchez-Camacho, era claríssim: suport incondicional al discurs que voreja la xenofòbia d'Albiol, que ha posat en guàrdia la resta de partits.
L'alcalde postideològic
El candidat va maldar per treure's de sobre aquesta etiqueta amb frases com aquesta: "No vull canviar les vostres ideologies ni les vostres conviccions, només defensaré els interessos de la ciutat". Ara bé, quan va començar a parlar sobre com gestionar la immigració, va vorejar l'eslògan fet servir per Josep Anglada (PxC) a les eleccions del 28-N: "Primer, els de casa". "Denunciar que l'Ajuntament contracta gent de fora de Badalona quan hi ha 22.000 parats a la ciutat no és xenòfob, simplement és una qüestió de supervivència", va assegurar. I va fer servir el mateix esquema per defensar que no es donin ajudes socials als immigrants incívics i per justificar l'increment de la pressió policial en barris amb molts nouvinguts.
Sánchez-Camacho va donar suport a tots els seus arguments esgrimint que García Albiol és l'únic candidat que diu la veritat. "Els que el critiquen no coneixen la realitat", va afirmar. Després va demanar la prohibició del burca i lluitar contra els casaments forçats. Fernández Díaz, el blanc preferit de Zapatero els últims dies, va reiterar la seva voluntat de poder expulsar els immigrants reincidents independentment de la seva situació legal. Els aplaudiments eufòrics van validar àmpliament la "mà dura" que promet el PP als cartells electorals.