BARCELONAL'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ja té coll avall que sortirà victoriós del congrés que d'aquí dues setmanes ha de triar el relleu de José Montilla. A la motxilla de suports hi du la majoria de delegats de Barcelona, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, que sumen prop d'un 70% del PSC. Davant d'aquesta evidència, la resta de candidats comencen a moure fitxa per erigir-se en contrapès al delfí de l'aparell o per forçar una executiva integradora. El que sembla inevitable és que s'arribi al congrés amb més d'una candidatura, l'escenari que faria renunciar Miquel Iceta.
Els capitans, que controlen l'aparell des del congrés de Sitges del 1994, han canviat d'estratègia en els últims mesos per garantir una imatge de renovació sense que hi hagi un gran terrabastall orgànic i de projecte. Si bé Iceta n'era inicialment el candidat, ha acabat desplaçat en favor de Navarro. En el terrassenc hi veuen una cara nova que, a més de ser primer secretari, pot ser també candidat a la Generalitat, un paper per al qual Iceta ja es va autodescartar.
La nòmina de suports
Els últims dies són diversos els dirigents de pes que han donat suport a Navarro, com l'alcalde de Tarragona, Fèlix Ballesteros; el de Granollers, Josep Mayoral, i l'exalcalde de Badalona, Jordi Serra. També el president del grup parlamentari, Joaquim Nadal -que ja va confessar en una entrevista a l'ARA que vol seguir sent a l'executiva del PSC-, es va mostrar convençut que Navarro guanyarà. Però sens dubte un dels pronunciaments de més rellevància ha estat el del primer secretari de la federació de Barcelona, Carles Martí, que dijous va assegurar que bona part dels delegats barcelonins votaran a favor del terrassenc.
La revelació de Martí ha caigut com una galleda d'aigua freda a Iceta, militant de Barcelona. "És un error tancar el congrés abans d'obrir-lo. No crec que un primer secretari hagi de sortir a dir què han de fer els delegats", assegura a l'ARA. Malgrat tot, l'actual vice-primer secretari -que demana autocrítica al partit i amb qui Navarro no compta per a l'executiva- farà la seva campanya i intentarà "fins al final" propiciar un congrés amb una única llista. Per tant, la seva renúncia no es faria pública fins un dia abans del congrés. Si triaria Navarro (amb qui mantenia bona relació personal fins fa ben poc), Ros o Elena és una incògnita.
La unitat precongressual es preveu difícil, sobretot perquè l'exalcalde de Vilanova, Joan Ignasi Elena, manté que optarà a la primera secretaria "fins al final" per aconseguir una triple renovació: de persones, d'estructures i de política. Veient que Navarro compta "amb el suport orgànic", des de la candidatura de Ros n'hi ha que advoquen per una suma amb els obiolistes d'Elena i forçar així un contrapès més potent. "No creiem que hi hagi diferències insalvables", afirmen fonts pròximes a l'alcalde de Lleida que esperen obrir converses aviat.
De fet, seria natural que els dos candidats fessin pinya, sobretot tenint en compte la força de Navarro. Tots dos són partidaris del grup propi a Madrid i, mentre que el dirigent de Nou Cicle aspira a ser primer secretari, Ros vol ser candidat a la Generalitat. L'alcalde de Lleida creu que només ho podrà aconseguir sent primer secretari o president del partit o bé estant fora de la direcció. Per tant, pretén dir que no a acceptar una responsabilitat de segona fila a la direcció del partit, com ara la secretaria de política municipal, que li pogués oferir Navarro si guanya el congrés.
El repte de l'executiva plural
Candidats al marge, la voluntat d'una part del PSC és batallar perquè al congrés es voti i no s'hi arribi, com vol Iceta, amb un pacte "fet en un despatx". Sobretot perquè si el debat es coarta, el nou primer secretari pot acabar pilotant la renovació amb una part del partit d'esquena. Si hi ha un escenari fragmentat confien que haurà de treballar al congrés per sumar a la nova executiva les diferents sensibilitats. "No poden fer una lluita entre metropolitans i perifèrics", adverteixen.
Així, una de les propostes que va posar damunt la taula la plataforma #Congrésdesdebaix és que es comenci votant el primer secretari i després que el guanyador tingui marge per forjar un equip "plural" que no aparti el sector perdedor, perquè avisen que podria ser "el que té més suport fora del partit".
Després d'encaixar tres derrotes, molts alerten que seria temerària una executiva ideològicament homogènia que perpetués fissures. En el debat i en l'heterogeneïtat és on hi ha l'autèntica catarsi socialista.