Els Mossos controlen 31 nenes a Catalunya pel risc de patir ablació
Els Mossos d'Esquadra controlen actualment 31 nenes catalanes per "risc alt" de patir una ablació. Tot i aquesta supervisió, set nenes han estat mutilades aquest any i els casos han acabat als tribunals.
BARCELONA.Catalunya no es lliura de la xacra de l'ablació, una pràctica que consisteix en l'extirpació total o parcial dels genitals externs de les dones. Una trentena de menors estan controlades pels Mossos d'Esquadra. Malgrat aquesta feina de supervisió, set nenes han estat mutilades en l'últim any. Aquestes mutilacions es duen a terme als països d'origen de les famílies, en períodes de vacances. De fet, des del 1994 no es té constància que se n'hagi practicat cap en territori català.
La Generalitat compta, des del 2000, amb un protocol d'actuació liderat per la direcció general d'Immigració, en el qual participen diversos departaments. Montserrat Escuder, caporal del Grup Central dels Mossos d'Esquadra d'Atenció a la Víctima, explica que hi ha quatre indicadors de risc que activen el protocol: que la nena pertanyi a una ètnia que practica aquest tipus de mutilació, que les germanes o la mare estiguin mutilades, que l'estada de la família a Catalunya sigui circumstancial i que la família estigui a punt de fer un viatge al seu país d'origen.
Quan s'activa un indicador, els primers a actuar són els serveis socials i Salut, que treballen amb la família i intenten que, en cas que estiguin a punt de viatjar al seu país, signin un compromís de no practicar l'ablació. "No té validesa legal, però els serveix a ells un cop són al seu país, si l'ètnia els pressiona perquè practiquin l'ablació a les seves filles. Quan els serveis socials dubten de les garanties que està donant la família, el cas arriba als Mossos", detalla Escuder. Explica que si creuen que hi ha possibilitats que l'ablació es produeixi, demanen al jutge que prohibeixi el viatge o bé que obligui la menor a ser visitada per un forense abans i després.
"Malgrat la xarxa pluridisciplinària que tenim activada, la desaparició del risc passa pel canvi de mentalitat", diu Escuder. La legislació espanyola prohibeix expressament la mutilació genital femenina des del 2003 i la castiga amb penes de 6 a 12 anys de presó. A més, permet perseguir-la fins i tot quan no s'ha practicat en territori de l'Estat.