Montserrat Tura: "La direcció del PSC hauria d'haver dimitit el 20-N"

Montserrat Tura té fama d'heterodoxa, de pensar per lliure i parlar clar. Quan ho fa, la direcció del PSC tremola. En aquesta entrevista confirma la fama.

Josep Ramoneda demanava en el seu article de l'ARA de diumenge la refundació del PSC.

La majoria de partits han de revisar com encaren la seva relació amb la societat. El PSC havia estat referent del pensament obert i progressista de Catalunya i darrerament ho ha perdut. El PSC s'ha de replantejar el model de governança a les institucions, a la societat i al mateix partit.

Com ha perdut aquest paper de referent el PSC?

Perquè de mica en mica s'ha anat tancant en si mateix, i ha posat més èmfasi en la justificació conjuntural i no tant en l'explicació de l'horitzó que perseguia, de les polítiques que estàvem fent arreu. Això s'ha ignorat i el nucli dirigent del PSC s'ha anat tancant d'esquena al partit i a la societat.

Després de tres derrotes, no ha dimitit ningú.

Haurien d'haver dimitit tots. I no és perquè jo no ho digués a l'executiva. I ho vaig dir en plural, perquè m'hi incloc. Hem perdut més del que pensàvem perdre. Per això crec que havíem d'assumir responsabilitats col·lectives, sobretot en un moment en què ja hi ha constituïda una comissió congressual, que és la que ha de dirigir el congrés.

Quina és la seva recepta per recuperar el PSC?

En aquests moments en què les nostres responsabilitats de govern es limiten a alguns ajuntaments, ens hem de concentrar en la manera com aprofundim en la llibertat, com generem confiança entre les persones i, finalment, com trobem elements de diàleg entre el que pretén ser un lideratge polític i la societat. Si no fem això, el PSC ho té molt difícil perquè s'està negant la seva existència. Vam néixer com a partit perquè la gent fos més culta, fos més lliure a l'hora de prendre decisions. Si no recuperem tots aquests elements no ho aconseguirem. Hem de tornar a la conquesta diària de les llibertats.

Cal un gir a l'esquerra?

Si això vol dir tornar-se a plantejar com el poder democràtic se situa per damunt dels altres poders i el poder que emana de les urnes per sobre dels altres poders, hem de girar a l'esquerra. Si girar a l'esquerra vol dir una concepció que tot ho ha de fer l'administració pública, no, perquè probablement en molts serveis que tenim haurem d'arribar a acords amb part de la societat per cogovernar-los. L'estat no ho ha de fer tot per tu perquè aleshores tu et deixes de preguntar què pots fer pel teu país.

I un gir catalanista?

A Catalunya fer política sempre ha suposat tenir un model de serveis públics però també tenir molt clara la defensa de la llibertat per autogovernar-se. L'autogovern en aquests moments està més en perill que mai, però això no pot fer que el PSC s'arrengleri més amb el PSOE. El PSC s'ha equivocat arrenglerant-se amb el PSOE en temes d'organització territorial. Ens hem pensat que anant amb el PSOE en aquests temes tindríem més vots, quan ha estat al contrari. L'esquerra és igual a la defensa de la llibertat i la llibertat és igual a la defensa de l'existència de nacions, de les llibertats nacionals d'aquestes nacions, en un Estat que jo veig federal. Però la garantia d'un estat federal és que reconegui la llibertat de les seves nacions.

De federals només n'hi ha a Catalunya. A Madrid no se'n veuen.

Si el federalisme és la unió lliure i voluntària d'unes nacions en un estat plurinacional, aquesta adhesió ha de ser lliure i voluntària. Ha de tenir la seva expressió en la Constitució.

Vostè ha promogut una esmena que reclama el dret a l'autodeterminació.

Cal que figuri en el nostre ordenament jurídic. No s'ha identificar autodeterminació amb independència. Es pot reclamar l'autodeterminació per continuar unint els pobles d'Espanya lliurement. I aquesta és la garantia de la cohesió d'Espanya i així ho han d'entendre la resta de ciutadans de l'Estat.

Però no ho entenen.

En un món interdependent, la idea que ens ho farem tot sols és impossible. Sols en el món no hi serem mai. Hi ha tantes interdependències que ho fan impossible... Ara, és cert, m'agradaria veure el PSOE defensant l'existència de diferents nacions i pobles dins l'estat espanyol amb més força i convicció. S'equivoca quan en aquest tema s'aproxima massa a posicions del PP.

És l'hora de renegociar les relacions entre el PSC i el PSOE?

Això ja no ho discuteix ningú al PSC. Ara, la negociació que es tanqui ha de suposar un salt endavant per a Catalunya. Una altra cosa que no discuteix ningú són les primàries per elegir candidat.

Vostè hi té experiència.

Sí, però s'ha de crear un organisme neutral que garanteixi la igualtat d'oportunitats entre tots els candidats. Hi pot haver primàries molt desiguals.

Està escaldada?

No, estic molt contenta perquè tot i la desigualtat de les primàries vaig aconseguir un 40%. I en democràcia un ha d'aprendre tant o més de les derrotes que de les victòries. Només perdem lluites els que estem disposats a perdre. Jo ja sé que moltes de les esmenes que he presentat no s'aprovaran, però només per haver-les fet ja hem avançat.

Es presentarà?

Només si els estatuts permetessin escollir el primer secretari per primàries obertes a tots els militants. Si no és així, no ho faré.

Dels quatre candidats a liderar el PSC, per qui es decanta?

Encara els he d'escoltar més.

Pere Navarro defensa que el primer secretari sigui el candidat.

Aleshores vol dir que no s'emmiralla en les primàries franceses. A França la secretària general del partit va perdre les primàries...

I si hi ha primàries per escollir el candidat a la Generalitat el 2014, hi serà?

Mai m'he descartat de res. Depèn dels militants. No em sé estar mai quieta.