És el moment de suprimir-lo?

EconomistaEls impostos no són populars, però pocs desperten tanta antipatia com el de successions: castiga l'estalvi i s'ha de liquidar en un moment generalment difícil. Poques vegades la faceta depredadora de l'Estat resulta tan odiosa com quan exigeix cobrar mentre la família plora una defunció.

A Catalunya l'antipatia s'aguditza pel greuge comparatiu: gairebé totes les comunitats autònomes l'han suprimit de facto o l'han reduït considerablement. És ben lògic que en pretengui la supressió un nou govern que vol fer del reconeixement a l'esforç i a l'estalvi no sols un dels trets distintius de si mateix, sinó també del país. Artur Mas i CiU s'han compromès a fer-ho, i de seguida.

Ara bé, tot això, que era cert fa uns mesos, s'ha de reconsiderar vista la situació actual. Artur Mas havia dit que comptava trobar-se els calaixos de la Generalitat buits, però probablement esperava trobar-hi també certa capacitat d'endeutament. L'emissió de bons del govern agonitzant ha posat de manifest que la Generalitat ha esgotat la seva capacitat d'endeutament, i que ho ha fet no per finançar inversions, sinó per poder pagar nòmines.

Aquesta situació no és passatgera. Els ingressos de totes les administracions públiques espanyoles -tan dependents de la construcció!- han caigut i no es recuperaran en una dècada. Els de la Generalitat no són una excepció.

Per tant, la pregunta rellevant no és si és convenient o justa la supressió de l'impost, sinó si és possible. La resposta és que no, almenys de moment. Justificar el no és fàcil: la situació financera de la Generalitat i les seves perspectives a mitjà termini són tan angoixants que el moment no és de suprimir impostos, sinó de sobreviure. Això no agradarà ni al ciutadà en general ni molt particularment als qui hagin de liquidar l'impost en els propers mesos. Però la qüestió que com a ciutadans seriosos no podem deixar de plantejar-nos és quines són les contrapartides de suprimir l'impost. Tots sabem que és alguna de les tres següents (en ordre decreixent de popularitat).

A) Increment del deute públic. B) Augment o creació d'un altre impost. C) Reducció de la despesa pública.

Es digui el que es digui, l'alternativa a és la preferida per tothom perquè significa que paguin els contribuents del futur. Per aquest motiu, ha constituït la solució habitual en el clima d'alegre irresponsabilitat que ha caracteritzat el sector públic occidental en les darreres dècades i que ens ha portat on ens ha portat. Els països que s'ho poden permetre -els EUA, per exemple- continuen triant aquesta alternativa. La novetat és que la Generalitat ja no s'ho pot permetre. Cap administració pública de l'Espanya intervinguda per Alemanya s'ho pot permetre perquè no obtindrà el permís "dels mercats" per fer-ho (i potser és oportú recordar que els madrilenys no tenen impost de successions, però els alemanys, sí).

Pot crear la Generalitat un nou impost? En pot augmentar algun altre? És un recurs que diversos governs de la Generalitat han fet servir en el passat. Mal que li pesi a Artur Mas, ara s'haurà de tornar a fer, però no per poder eliminar un impost, sinó per fer front al deute. Gran Bretanya acaba de triplicar les taxes universitàries. Em temo que el nostre dilema no és si les hem de triplicar per poder finançar la desaparició de l'impost de successions, sinó si podrem deixar de fer-ho i continuar pagant els sous del personal.

Finalment, queda l'opció de reduir despeses. Es l'opció preferida dels ciutadans... mentre no els afecti directament. En campanya electoral, aquesta opció sembla fàcil: es tracta d'eliminar "despeses supèrflues". Rarament s'especifica quines són aquestes despeses; com a molt se suggereixen "cotxes oficials", "campanyes publicitàries" i "assessors".

La campanya ha acabat i ens toca ser realistes: les despeses realment supèrflues han de ser eliminades perquè mai no haurien d'haver estat pagades amb els diners del contribuent. Lamentablement, la seva supressió no millorarà perceptiblement la salut financera de la Generalitat. Ara també cal retallar despeses que no tothom considerarà supèrflues. No serà fàcil perquè sempre hi haurà qui en sortirà perjudicat. Perquè ens en fem una idea: els ingressos que aporta l'impost de successions coincideixen amb la despesa de la Generalitat en atenció a gent gran, tant la dependent com la discapacitada. Farem servir en aquest àmbit les tisores per poder suprimir l'impost de successions?

Significa tot això que Mas i CiU han de trair el seu compromís? No. Quan el nou govern retalli despeses molt més enllà del muntant dels ingressos que aporta l'impost de successions haurà arribat l'hora de suprimir-lo. Si el metge ens diu que correm un risc mortal si no ens aprimem, hem de començar per aprimar-nos. Si el primer que fem és fer-nos estrènyer els pantalons, correm el risc de quedar-nos sense salut i sense pantalons.