DETROITLa ciutat de Detroit mostra un paisatge desolador: fàbriques abandonades, botigues tancades, cases tapiades o cremades, gratacels en ruïnes, milers de ciutadans sense feina. La crisi econòmica global del 2008 va colpejar amb virulència la capital del motor i bressol de la llegendària discogràfica Motown. Greg Irving, un mecànic jubilat de l'automobilística Chrysler, malviu des de fa quatre anys a la deserta i enorme planta industrial de Packard, que fabricava cotxes de luxe a principis del segle XX.
Aquest escenari dantesc -més de quaranta edificis amb parets cobertes de grafitis que cauen a trossos, bigues corcades pel pas del temps, grans naus buides de maquinària i finestrals amb els vidres trencats- és un dels símbols de la decadència del cor industrial dels Estats Units, que es va iniciar als anys seixanta i s'ha agreujat en els últims anys.
"La crisi es veia a venir. Volíem fer cotxes americans molt grans però els japonesos ens han passat la mà per la cara", assegura el Greg mentre intenta arreglar un cotxe atrotinat d'un amic. El vell mecànic explica que les tres grans , així és com la gent de Detroit anomena les companyies General Motors (GM), Ford i Chrysler, han començat a rectificar el seu model de negoci amb dissenys de cotxes més petits i eficients. "Les vendes han crescut però per a molts ciutadans ja és massa tard perquè, com jo, ho han perdut tot", conclou amb tristesa.
Fa més de mig any de les paraules de Greg Irving. Avui, la ciutat del motor torna a rugir gràcies els canvis d'estratègia de les automobilístiques. Per primer cop, des del 2004, els tres fabricants de Detroit han tancat l'any amb beneficis i han anunciat la creació de milers nous llocs de treball. General Motors va tancar l'exercici 2011 amb un benefici rècord de 7.600 milions de dòlars (uns 6.300 milions d'euros), només dos anys i mig després de la seva fallida, i va vendre nou milions de cotxes i camions, un 7,6% més que l'any anterior. Un èxit de vendes que ha permès a GM recuperar el títol de principal fabricant d'automòbils del món que li va arrabassar l'empresa japonesa Toyota el 2010.
Chrysler, en mans de la italiana Fiat, va tornar als números verds amb uns guanys de 183 milions de dòlars (uns 138 milions d'euros), que contrasten amb les pèrdues de 652 milions de dòlars (492 milions d'euros) d'un any abans. Ford, per la seva banda, va aconseguir un benefici anual de 20.200 milions de dòlars (15.250 milions d'euros).
Tot i així, Detroit només és a mig camí de sortir de la crisi. L'atur en aquesta tradicional àrea industrial s'ha reduït però continua sent molt elevat. Si el juny passat la taxa d'atur de la ciutat era d'un 21,6% i la de la seva àrea metropolitana un 12,5%, ara se situa en un 17,3% i 9,7%, respectivament. Una millora important però que es queda curta. Detroit no en té prou amb la recuperació de la indústria de l'automòbil, necessita revitalitzar la seva economia amb l'impuls de noves empreses i sectors.
Un anunci polèmic
"És mitja part a Amèrica. La gent no té feina i pateix", va declarar l'actor Clint Eastwood a l'anunci de la marca de vehicles Chrysler emès durant el temps de descans de la Super Bowl, la final de la lliga del futbol americà, que es va celebrar el 5 de febrer passat. Amb una veu aspra, Eastwood instava el país a seguir els passos de Detroit per superar la recessió. "La gent de Detroit coneix una mica aquesta situació. Van estar a punt de perdre-ho tot, però van unir forces i ara la ciutat del motor torna a lluitar".
Aquest anunci, que destil·la grans dosis de patriotisme, va encendre les crítiques dels republicans i d'alguns analistes i columnistes conservadors perquè consideren que dóna suport al controvertit rescat públic de General Motors i Chrysler impulsat pel president Barack Obama, i a la seva reelecció. GM i Chrysler van evitar la seva defunció amb l'ajuda de 60.000 milions de dòlars del govern nord-americà, però també gràcies a la seva reestructuració. La inversió de Fiat a Chrysler, que posseeix un 58% de les accions, i l'aposta tant de GM com de Chrysler i Ford per vehicles eficients amb l'atractiu suficient per treure clients a Toyota, Nissan i Honda, són les dues altres claus del renaixement de la indústria.
El Mark beu una cervesa en un bar de Detroit a les dotze del migdia d'un dia feiner. Aquest constructor es queixa perquè hi ha poca feina i lamenta que els periodistes només vulguin escriure reportatges sobre la decadència de la ciutat. "Necessitem més que mai bones notícies", diu. Els resultats de les tres grans han proporcionat, per fi, bons titulars, però Detroit està tot just a la mitja part d'una recuperació lenta i dolorosa.