Un ministre de l'Interior sense aquell rictus facial
MADRIDJorge Fernández Díaz ha estat el primer ministre de l'Interior de la democràcia espanyola que ha arribat al càrrec sense l'estrany rictus facial dels seus predecessors. A manca d'experiència directa al respecte, cal imaginar que ser nomenat ministre ha de ser una satisfacció plena, la culminació de molts anys d'esforços i el reconeixement a una feina reeixida. Així s'ha esdevingut sempre en totes les carteres, menys tradicionalment en una: la que exigia tenir com a part de la roba de treball imprescindible la corbata negra. L'expressió de satisfacció del ministre novell sempre estava entelada per un rictus de preocupació, esperant el moment en què hauria de posar-se aquesta corbata.
Jorge Fernández Díaz és el primer ministre de l'Interior que probablement no haurà d'anar a cap enterrament d'una víctima d'ETA. De fet, el terrorisme va ser la segona de les qüestions que va abordar en el seu discurs d'investidura. La primera: no li tremolarà el pols si es produeixen alteracions de l'ordre per les mesures econòmiques a adoptar. De manera inèdita, un ministre de l'Interior arriba al càrrec dient només els que els agrada dir als ministres de l'Interior d'arreu: que vénen a mantenir l'ordre.
El ministre va explicar que havia llegit als diaris que venia a gestionar la fi del terrorisme. Davant d'ell, acompanyant-lo en l'acte, seia l'últim ministre del PP que va ocupar el despatx, Ángel Acebes. D'un ministre que va deixar el càrrec atribuint a ETA l'11-M a un que arriba quan ETA ha deixat de matar. En set anys sembla que el govern de Zapatero, almenys en aquesta qüestió, ha treballat de valent i ha obtingut bons resultats. El salt de com va deixar Acebes el càrrec a com el troba Fernández Díaz ho certifica.
L'anell de l'arquebisbe
Si ens guiem per la gent que va assistir a l'acte per albirar com serà el mandat de Fernández Díaz, cal esperar molt respecte per l'ordre i la tradició. Van trepitjar la moqueta verda del ministeri, d'un verd a joc amb l'uniforme de la Guàrdia Civil, tots els alts càrrecs dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i fins i tot l'arquebisbe general castrense, monsenyor Juan del Río Martín, a qui Fernández Díaz va besar respectuosament l'anell.
A l'entrada de la sala, dos quadres a l'oli d'il·lustres predecessors de Fernández, Manuel Fraga i José Barrionuevo, deixaven constància d'un passat al qual ningú no vol tornar.
