La crisi empeny els joves a treballar fora
El nombre de joves que marxen fora a treballar creix a bon ritme any rere any. Actualment, hi ha 170.909 catalans residint a l'estranger i una quarta part tenen menys de 35 anys, segons les últimes dades de l'Idescat. Aquesta xifra és un 9,3% superior al registre de fa un any i exclou els estudiants que passen temporades a fora en programes de beques com ara l'Erasmus universitari.
Els empeny la curiositat de conèixer i experimentar, però també, d'un temps ençà, l'esperança de trobar un futur professional millor que el que se'ls ofereix aquí. Es tracta de generacions que han crescut en una Europa de portes obertes que els crida a sortir de casa. La gran majoria tenen amics repartits per tota la geografia (dins i fora del continent) que els engresquen a intentar igualar la seva sort. Molts tenen estudis superiors (universitaris o professionals) i se senten preparats per competir amb els seus iguals arreu.
Si bé és cert que una gran part marxen per allò de "si no ho fas ara, no ho faràs mai", també ho és que cada cop n'hi ha més que hi van a trobar una feina en millors condicions o fugint de l'atur que els empaita en un mercat laboral que encara no crea ocupació. Amb aquest panorama, els joves coincideixen que l'estranger és una sortida molt enriquidora per anar fent camí.
Segons l'Eurobaròmetre del juny passat sobre mobilitat juvenil, Espanya està entre els sis primers països on els joves tenen ganes de marxar. Un 68% manifesten el desig de sortir a fora ja sigui a treballar o a formar-se. Un 36% dels enquestats responen que marxarien per un temps determinat i un 32% no es posen data de tornada.
I és que mentre a Catalunya i a Espanya la sortida de la crisi sembla encara molt llunyana, altres països compten amb més potencial per créixer de manera imminent. Estats com Alemanya, tot i haver frenat el creixement en el segon trimestre, ja han dit ben clar que necessiten perfils tècnics.
Des de la Generalitat ja es treballa per establir contactes amb diverses regions europees que poden ser destinació de treballadors joves. Entre les polítiques actives d'ocupació en què treballa el Govern hi figura un pla per afavorir aquest tipus de contractació a través de programes amb regions com Baden-Württemberg, Illa de França, la Toscana i el Quebec. Amb tots ja s'han mantingut contactes, segons va dir fa uns mesos la secretària d'Ocupació, Esther Sànchez.
Els perfils més reclutats a fora són enginyers i professionals tècnics, però també docents, personal sanitari i treballadors del sector de l'hostaleria i el turisme. La barrera idiomàtica cada cop és més petita, tot i que el nivell de coneixement de llengües encara és lluny de poder comparar-se al d'altres europeus.
Joves JESP
UGT alerta de l'èxode en el que anomena la generació JESP, Joves Emigrants Sobradament Preparats. Si bé considera positiva l'experiència a l'estranger, tem que la manca d'oportunitats fa que es perdi molt del talent sense saber quan tornarà -ni si ho farà-. A més a més, la reforma laboral "no resol, sinó que accentua" problemes com la temporalitat i els baixos salaris que reben.
En el mateix sentit, la secretària de la federació de joves de CCOO, Tania Pérez, critica que l'ampliació fins a 30 anys del contracte de formació que permet a l'empresa pagar el salari mínim (641 euros) no és una mesura que afavoreixi un canvi. Pérez assegura que, a banda de ser un contracte molt poc utilitzat, els canvis són una manera "incorrecta" d'abordar el problema de l'atur juvenil. Els més formats, assegura, seguiran mirant a fora per fugir de la temporalitat i la precarietat que veuen a les ofertes d'aquí.
