Més identitat, més desafecció Bona nota per als serveis socials
Més independentistes, amb menys confiança en els partits polítics i les institucions i cada cop més individualistes. Així som els catalans, segons un estudi d'Esade i la Fundació Carulla presentat ahir.
Barcelona.Com hem canviat els catalans en els últims 10 anys? La primera dècada del segle XXI podria passar a la història com la dècada de l'expansió del sentiment d'identitat nacional. El sistema autonòmic català ha viscut un gran desgast en aquest temps i el número de catalans que avui opten per la independència s'ha triplicat en relació amb l'any 2000, segons una enquesta sobre valors d'Esade i la Fundació Carulla que es fa cada deu anys. Els autors apunten que aquest sentiment catalanista "està cada cop més present en tot l'espectre social", segons el sociòleg Javier Elzo, coautor de l'estudi que porta per nom Valors tous en temps durs . Elzo assegura: "Aquest sentiment no està relacionat ni amb la sang ni amb el bressol, sinó amb les conviccions. El nacionalisme català té una dimensió afectiva molt potent, molt relacionada amb les ferides i amb la sensació de tenir un enemic comú". Tot això, sumat, pot explicar aquest augment del sobiranisme que aglutina opcions polítiques diferents.
Els responsables de l'estudi, a més, van destacar que les preguntes es van realitzar abans de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, un fet que segons diuen podria canviar alguns resultats. Ells creuen que les xifres sobre l'independentisme serien molt més elevades si les preguntes es fessin avui.
Paral·lelament al sentiment identitari, l'estudi apunta que ha crescut la desafecció envers els partits polítics, els sindicats i les institucions. És una mostra més de la creixent individualització de la societat i que, segons els autors, contrasta fortament amb l'augment del sentiment nacional català.
En un context com aquest s'han anat difuminant les diferències entre la dreta i l'esquerra i tot i la poca credibilitat dels partits els catalans mantenen la confiança en la política en general i en la democràcia en particular.
Menys treball, més oci
Un altre dels canvis sociològics que destaca l'enquesta és que la importància que el treball havia tingut tradicionalment a Catalunya ha baixat i, en contrapartida, guanyen pes el lleure, l'oci i les relacions socials, una característica típica de les democràcies liberals.
En l'àmbit privat ens hem tornat més individualistes i pragmàtics i predominen uns valors "tous" ideals per a èpoques de crisi com l'actual, ja que són valors flexibles i permeten adaptar-se.
Altres conclusions destacades són que puja l'associacionisme, però sobretot del tipus esportiu o cultural. A més, és passiu: la gent paga uns diners però no hi destina ni temps ni esforç. D'altra banda, es detecta un augment de la preocupació per la immigració, però no per un vessant cultural, sinó des d'un punt de vista econòmic i laboral.