Més alumnes, menys diners

Barcelona.Un dels cavalls de batalla del president Artur Mas, la lluita contra el fracàs escolar, s'haurà de fer sense ni cinc de calaix. Les escoles i instituts no només no se salvaran de la retallada general, sinó que l'impacte serà més sever perquè la població escolar encara ha de créixer els pròxims anys. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja s'ha reunit amb el titular d'Economia, Andreu Mas-Colell, i els pròxims dies farà públic l'abast de la tisorada per als pressupostos del 2011. La reducció general anunciada és del 10%, però el Govern ja ha advertit que no serà lineal per a totes les conselleries. A diferència del cas alemany, en què Angela Merkel va salvar educació de les retallades, la comunitat escolar catalana s'haurà d'estrènyer el cinturó.

A l'espera de la concreció definitiva, Rigau ja va anunciar ahir en roda de premsa que congelarà la digitalització de les aules i que hi haurà barracons per més temps. Els sindicats s'han posat les mans al cap i no descarten mobilitzacions si l'escola pública en surt perjudicada. La titular d'Ensenyament promet que, tot i l'ajust, en tot cas es garantirà "el dret a l'educació".

Faltaran mestres?

La conselleria estudia aprofitar els docents de la sisena hora

Fer quadrar el sudoku pressupostari serà complicat. A les urgències econòmiques s'hi suma l'increment de la població escolar. Més alumnes vol dir més mestres i més aules; per tant, més despesa. L'Institut d'Estadística preveu que l'any 2021 la població de 0 a 20 anys arribarà a la xifra d'1,7 milions, un increment de 150.000 persones. El curs que ve, Ensenyament ofertarà 12.127 places més que l'anterior. És veritat que el ritme s'alenteix -cauen els naixements i arriben menys immigrants-, però el sistema encara s'alimenta del boom d'anys anteriors. De mestres acabats de llicenciats n'hi ha, el que no hi ha són diners per contractar-los. La setmana passada Ensenyament ja va retallar l'oferta de places de professors de secundària. Se n'ofertaran 1.245 de les 3.000 previstes. Alhora, seguint les directrius marcades pel departament d'Economia, només es cobriran un 50% de vacants. I això tenint en compte que es preveuen més jubilacions que mai perquè és l'últim any que la llei orgànica d'educació (LOE) permet la jubilació anticipada de professors als 60 anys.

Una de les opcions que planteja la consellera Rigau és eliminar la sisena hora imposada pel seu predecessor, Ernest Maragall. En termes de personal, l'increment d'una hora lectiva al dia són 3.500 mestres. Els sindicats temen que aquest professorat pugui servir per fer front a les substitucions i als nous mestres que faltaran. Tan bon punt va assumir el càrrec, la consellera va admetre en diverses entrevistes que no descarta "suprimir" la sisena hora en alguns nivells educatius i centres si cal "optimitzar recursos". Rosa Cañadell, secretària general de la USTEC -el sindicat que es va oposar amb més fermesa contra la sisena hora- creu que reciclar aquests mestres per cobrir vacants seria un "greu error". "Amb la sisena hora ja es van quedar al calaix molts projectes educatius; estem en contra d'aquest increment d'hores lectives, però no creiem que la millor solució per fer front a la crisi sigui aprofitar aquests docents per cobrir vacants". Montse Ros, de CCOO, es manifesta en la mateixa línia. "Estem molt preocupats", remarca. Els dos sindicats van reclamar ahir a Ensenyament informació i diàleg sobre les retallades en un comunicat. CCOO ha exigit una reunió urgent amb la consellera.

Menys diners per a l'escola?

Retallades com a mínim d'un 20% del pressupost corrent

La retallada també afectarà -i molt- la despesa corrent. Ensenyament ja ha advertit per carta els directors dels centres que vigilin a l'hora de fer els pressupostos per al 2011. La retallada general prevista és del 10%, però a la carta s'informa que l'assignació anual pot caure un 20%. Fonts de la conselleria van confirmar ahir l'existència d'aquesta carta enviada a tots els serveis territorials. Al document es comunica que només es pot garantir un 81,10% del pressupost. La tisorada, però, pot ser més gran. Al Vallès Occidental, per exemple, els centres han rebut cartes en què la retallada va del 15% al 30%, sense una pauta clara per entendre per què en alguns la tisorada és més gran que en d'altres. La retallada pot suposar ingressar l'any que ve 20.000 euros menys. Un membre de l'equip directiu d'un institut de Sabadell es mostrava ahir molt preocupat: "La situació és greu. Haurem d'abaixar la calefacció i netejar les classes cada dos dies, en comptes de fer-ho cada dia". La situació pot ser especialment greu a secundària, perquè han d'afrontar el 100% de la despesa corrent. A les escoles, aquests diners els posen els ajuntaments.

Més barracons?

Rigau admet que hi haurà mòduls prefabricats per temps

La consellera d'Ensenyament va admetre ahir que la pitjor part de la retallada se l'endurà el capítol d'inversions. Aquest curs va arrencar amb 1.057 barracons. D'aquests, uns 850 són aules i les resta es fa servir per acollir gimnasos, sales de professors o menjadors. En els últims set anys, el nombre s'ha duplicat. Una de les principals crítiques de Rigau des de l'oposició era justament aquest increment de mòduls prefabricats. Ahir la consellera va demanar "tranquil·litat" als pares. La crisi també alentirà el calendari previst pel tripartit per posar en marxa instituts escola, cosa que per a molts és vist com la panacea per estalviar costos en infraestructures.

Què diu la LEC?

La llei obliga a destinar un 6% del PIB a educació

La necessitat d'ajustar-se el cinturó topa amb la llei d'educació de Catalunya, que diu: "El Govern, a fi d'assolir els objectius d'aquesta llei, ha d'incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar durant els pròxims vuit anys la despesa educativa a l'entorn, com a mínim, del 6%". Catalunya destina un 3,3% del PIB a educació, pel 5,1% dels països de la UE-15.