Menys catòlics, més diners per a l'Església
El primer estudi de la laïcitat elaborat a l'Estat exposa que l'Església rep uns 7.000 milions d'euros de fons públics, uns privilegis que xoquen amb la davallada en l'adscripció religiosa de la població.
BARCELONA.Durant l'estada de Benet XVI a Barcelona, col·lectius que defensen un Estat laic van criticar la utilització de diners públics per finançar la infraestructura que requeria la visita del Papa. Els privilegis de l'Església i la falta de transparència sobre el seu finançament centren l'atenció d'un informe de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, el think tank del Moviment Laic i Progressista, que es presentarà avui a Madrid. L'Anuari de la laïcitat a Espanya 2011, el primer estudi d'aquestes característiques que es fa a Espanya, estima que les transferències per diferents conceptes que l'Església rep de l'Estat sumen 7.000 milions d'euros anuals, un exemple de la preeminència d'una confessió religiosa per davant de les altres opcions de consciència.
El treball denuncia una asimetria: les aportacions directes de l'Estat i les exempcions fiscals de les quals es beneficia l'Església han seguit un ritme creixent mentre que l'adscripció religiosa ha disminuït des de l'inici de la democràcia -el 1978 només un 8% de la població estatal es declarava no religiosa, un percentatge que l'any passat era del 21%, segons les dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS)-. Malgrat que un 48% de la ciutadania és partidària que el govern espanyol no financi cap religió, l'anuari exposa que l'Església fa valer els acords firmats entre l'Estat i la Santa Seu el 1979, que blinden les aportacions econòmiques per la via de l'assignació tributària dels contribuents, els beneficis fiscals del patrimoni eclesiàstic, les partides destinades al professorat de religió i les aportacions als concerts educatius i sanitaris. L'estudi exposa, per exemple, que la recaptació per la casella del 0,7% de la declaració de la renda va passar de 88,5 milions d'euros el 1999 a 165 milions el 2007, tal com recullen les dades del ministeri d'Economia i Hisenda.
Dels tributs a l'educació
L'informe Ferrer i Guàrdia subratlla que la Conferència Episcopal Espanyola també s'ha nodrit d'aportacions de contribuents que no han marcat la casella de l'Església en la declaració de la renda. A les xifres de finançament s'hi han de sumar les subvencions que reben les organitzacions de caritat vinculades a la confessió catòlica, diners procedents de la recaptació de la casella d'altres fins socials. Per exemple, en les convocatòries del 2010 més del 50% dels fons del ministeri de Sanitat i Política Social es van destinar a entitats vinculades a l'entramat eclesiàstic. Els autors del treball revelen que els beneficis obtinguts per exempcions fiscals (per exemple, els tributs municipals associats als centres de culte) se situen a l'entorn dels 800 milions d'euros.
En l'educació es visualitza aquest pes específic que manté l'Església catòlica, ja sigui per transmetre valors (un 71% de l'escola concertada a l'Estat és confessional) o per captar recursos públics. De fet, les transferències per a concerts educatius són 17 vegades superiors als diners que l'Estat cedeix a la jerarquia eclesiàstica en el capítol tributari. L'última xifra disponible de la despesa pública destinada a concerts educatius religiosos xifra la partida en 2.876 milions d'euros en tot el territori estatal (497 milions a Catalunya, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística). El cost dels salaris dels docents de religió dels centres públics i privats a l'Estat s'eleva, segons els autors de l'estudi, fins als 3.500 milions d'euros. "La consolidació de l'escola concertada com a part del model educatiu espanyol permet a l'Església catòlica el manteniment d'una enorme influència", constata l'estudi.