Mas s'avança a Rajoy: rebaixa sous i apuja taxes les vies per aconseguir els 1.000 milions

BARCELONAMariano Rajoy i el seu equip ja treballen en un decret de retallades per complir els objectius marcats pels líders europeus. L'objectiu és reduir les despeses de l'Estat i les autonomies per contenir el dèficit. Per això evitarà abaixar impostos i fins i tot pot incrementar algunes taxes. Per Artur Mas això no és nou. Ho ha fet, ho farà i reclama a Rajoy "coratge" per fer-ho. La "dura" situació financera que es va trobar ara fa un any a la Generalitat el va obligar a prendre mesures d'ajustament severes. Un camí del qual no s'apartarà el 2012 i que, just després d'unes eleccions que han donat per primer cop a la història el triomf a la federació que lidera, CiU, considera que l'han reforçat. Per això va fer una crida a assumir "nous sacrificis".

Uns sacrificis que han estat importants el 2011 -reduint el pressupost un 10% i retallant serveis socials bàsics enmig de protestes dels afectats- i que ho seguiran sent, tot i que reorientats, el 2012. Catalunya, va assegurar el president, vol complir l'objectiu de dèficit de l'1,3% del PIB. Tot plegat perquè el 2013 la política d'ajust "més dura" acabi "si les coses no empitjoren".

Tocar os en sanitat i educació

Mas va admetre que, a l'hora de reduir la despesa retallant serveis socials, "s'ha tocat os". I no es vol anar a més, no es volen passar "línies vermelles" que posin en perill l'estat del benestar, del qual CiU se sent l'arquitecte. El president va comparèixer ahir a Palau després del consell executiu per explicar que havia donat ordres als seus consellers, especialment a la de Governació, Joana Ortega, i al d'Economia, Andreu Mas-Colell, per estalviar als pressupostos 1.000 milions més.

Les mesures, que fa dies que Mas tenia al cap però que no va voler anunciar abans de les eleccions (per no barrejar les coses, segons ell, i per no perjudicar les expectatives electorals de Josep Antoni Duran i Lleida, segons l'oposició), no inclouran noves retallades en la despesa ordinària i la inversió però sí "sacrificis i esforços" de col·lectius concrets per reduir la càrrega en nòmines o augmentar els ingressos.

S'estudiarà en les properes setmanes una rebaixa de nòmines dels funcionaris i dels sous dels alts càrrecs i s'introduiran mesures de copagament en les receptes sanitàries (ell en va dir "tiquet moderador per impedir l'abús") o més taxes a la gasolina, les universitats i l'aigua, per exemple. Les mesures estan condicionades a les que prengui Rajoy, perquè si aquest retalla els sous dels funcionaris significativament la Generalitat no ho farà. El mateix passarà amb l'impost de patrimoni. Si Rajoy el manté, el Govern el cobrarà i, si no ho fa, deixarà de percebre la compensació de l'Estat. CiU havia proposat fa dos mesos un impost a les grans fortunes que, si no s'aplica el de patrimoni, impulsarà a Madrid.

Fort i legitimat

El president va voler carregar els ciutadans de responsabilitat i cridar els afectats a implicar-se. Després de les eleccions se sent "fort i legitimitat". També per dir que Catalunya no hauria de prendre aquestes mesures sense un dèficit fiscal d'entre el 8% i el 10% del PIB i que, si Rajoy vol ser coherent amb el defensat a l'oposició, ha de pagar ja els 1.450 milions que l'Estat encara deu del fons de competitivitat.

Mas va minimitzar les paraules de la secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, Dolores de Cospedal, en el sentit que el pacte fiscal en la línia del concert no serà considerat. Va admetre que toparà amb la majoria absoluta però va recordar que Catalunya i Espanya s'han allunyat. Va fer avinent que un "acte de justícia" que millori el tracte fiscal català és ideal per "refer relacions i trencar el cercle viciós". Per ara, marca el camí.

Taxa a la gasolina

Una de les noves taxes que planteja Mas seria un petit recàrrec a la gasolina que no afectaria a sectors sensibles com el del transport o l'agricultura i la pesca. Els recursos que se n'obtinguessin anirien destinats a mantenir la seguretat en la xarxa viària, però també hauria de servir per raons mediambientals. Es desconeix la quantitat de la taxa, que es diferencia del cèntim sanitari que el tripartit va implantar el 2004 (2,4 cèntims per litre de gasolina en què aquest servia directament per finançar el sistema de salut i afectava tothom per igual). De fet, CiU a l'oposició el volia suprimir.

Venda de patrimoni

Per evitar carregar sobre els ciutadans tot el cost de l'austeritat, Mas va anunciar una política activa de venda de patrimoni públic, com de fet ja està aplicant. Es va referir a oficines i edificis, però també a cedir la licitació d'empreses públiques que gestionen infraestructures. El president va argumentar que hi ha serveis que "pot gestionar perfectament un privat" i va posar com a exemple les autopistes, que n'hi ha de públiques i de privades i, segons el cap de l'executiu català, unes no funcionen millor o pitjor que les altres. No va concretar encara, però, els organismes que es veuran afectats per les privatitzacions.

Cànon de l'aigua

L'Agència Catalana de l'Aigua es troba en una situació "desastrosa", segons Mas. L'organisme té un dèficit enguany d'uns 1.500 milions i arrossega un deute lleugerament inferior a aquesta xifra a causa dels seus problemes de finançament endèmics. És per això que el cànon de l'aigua per al 2012 tornarà a pujar-se, tot i que s'ajudarà les persones que tinguin menys renda. És una mesura similar a la que va propiciar l'acord de CiU i PP per aprovar la pujada del 8,5% del cànon el juliol, pel qual l'increment no es va aplicar als jubilats de més de 60 anys i a les llars amb tots els membres a l'atur.

Sous de funcionaris

La principal mesura del Govern serà una reducció "moderada" del salari dels empleats públics. Mas no va concretar el percentatge que es retallarà perquè primer vol temptejar l'acord amb els sindicats, tot i que afectarà bàsicament als complements. Si Rajoy aprova una iniciativa similar en el salari base dels funcionaris, però, aquesta hi quedaria integrada i no es duplicaria. La reducció s'afegirà al 5% que va aprovar el tripartit fa un any i, per donar exemple, els alts càrrecs deixaran de percebre novament el 2012 una paga extra. El nombre de treballadors es reduirà en els organismes públics "inflats" pel tripartit.

Copagament farmacèutic

Mas va assegurar que no vol copagaments "purs i durs" -als quals s'hi ha oposat públicament-, tot i que sí fórmules dissuassòries per moderar el consum de medicaments no estrictament necessaris. "No es pagarà per anar a un hospital o un CAP o a un especialista", va garantir. Segons el departament de Salut, amb 150 milions de receptes anuals, Catalunya és el segon país on es consumeixen més fàrmacs del món. Tot i això, ara han de verificar que la Generalitat tingui competències en la matèria o si han de debatre-ho amb les altres autonomies al si del Consell Interterritorial de Salut.

Taxes universitàries

L'última taxa que s'apuja serà la universitària, ja que, segons Mas, no s'entén que costi menys una matrícula universitària que el batxillerat a una escola concertada. "Hi ha moltes famílies que poden pagar una matrícula més alta en benefici d'aquella gent que no pot pagar-s'ho", va defensar. La mesura, de fet, anirà acompanyada d'un sistema de beques, de forma similar a l'increment del 7,6% aplicat aquest curs. Amb el 25% del que es recapta amb la pujada es financia la carrera a 1.500 estudiants de rendes baixes i estades a universitats a entre 25 i 30 estudiants amb bons expedients.

Impost de patrimoni

El govern del PSOE va aprovar fa dos mesos el restabliment de l'impost de patrimoni per a aquells contribuents amb béns de més de 700.000 euros. El Govern no comparteix aquest tribut, perquè creu que acaba repercutint especialment en les classes mitjanes, però Mas va avançar que, si Mariano Rajoy el manté, l'aplicaran a Catalunya. Podrien bonificar-lo, perquè és un impost transferit, però això significaria renunciar a 200 milions d'euros anuals. Igualment, també mantindran l'IRPF fixat pel tripartit. I de l'impost per a les grans fortunes que va reclamar fa dos mesos Mas els dirigents del PP encara no n'han dit res.

Preu del transport públic

El cost dels bitllets del transport públic pujarà novament de cara a l'any vinent. El desembre passat ja es van encarir per enguany una mitjana d'entre el 2,38% i el 6,38% segons el títol, una mesura que va ser criticada pels grups de l'oposició i alguns sindicats en un context de crisi. Tanmateix, Mas va titllar de "delicada" la situació l'Autoritat del Transport Metropolità, una entitat pública creada el 1997 on la Generalitat hi té una participació del 51%. El 49% restant se'l reparteixen el món local, l'Entitat Metropolitana del Transport i titulars de serveis de transport urbà. Des del 2011 estableix les tarifes dels Rodalies de Renfe.