Mas: "He votat com un ciutadà més"

Barcelona."He votat que sí, tal com vaig dir que faria, i ho he fet com el ciutadà Artur Mas i Gavarró, soci d'Òmnium des de fa molts anys, i per expressar el meu sentiment". D'aquesta manera explica el president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista que el diari ARA publicarà demà, el gest que feia mesos que s'esperava de la màxima autoritat del país i que es va produir dijous al matí. Tot i això, Mas puntualitza en tot moment que no ha votat com a president sinó com un ciutadà més. "No he volgut votar de manera pública, amb parafernàlia i mitjans de comunicació, perquè ho he fet com a ciutadà, i un ciutadà no crida la premsa quan va a votar", explica.

La notícia, avançada ahir en exclusiva per l'Ara.cat, va ser rebuda amb eufòria per la plataforma Barcelona Decideix, que va emetre un comunicat en què s'alegraven de la votació anticipada del president perquè "la participació del màxim mandatari del país situa les consultes a un nivell de primera divisió cívica i representativa".

Però el gest no va ser rebut igual de bé per tothom. Fins i tot entre els partidaris de la consulta, com Esquerra, es van trobar motius de crítica. El seu president, Joan Puigcercós, va dir a Europa Press: "No entenem que el president de la Generalitat s'amagui per votar", i va recordar que els dirigents d'ERC afincats a Barcelona votaran el dia 10 públicament.

"Incoherència greu"

El PSC va considerar una "incoherència greu" que Mas faci al carrer el que es nega a fer al Parlament, en referència a l'oposició de CiU a votar a favor de la proposició de llei per a la independència que es votarà el 13 o 14 d'abril a instàncies de Solidaritat. La diputada Rocío Martínez Sempere va admetre que li feia "ràbia" que aquests temes tan seriosos no es tractin al Parlament. El coordinador dels diputats socialistes a Madrid, Francesc Vallés, va apuntar cap a Josep Antoni Duran i Lleida, cap de files de CiU al Congrés, per preguntar-li què pensava del gest de Mas. Era una manera de furgar en la divisió interna entre CDC i UDC que han provocat les consultes. Precisament, Duran havia dit al matí en la seva carta setmanal: "No em deixaré arrossegar pel corrent [independentista] , i accepto que hi és. Però en política, en la defensa dels principis, sovint s'ha d'anar contracorrent si creus sobretot que el que impera pot provocar divisió i frustració per la seva inviabilitat". Duran es referia, però, a l'anunci de l'expresident Jordi Pujol que ja havia votat a la consulta (curiosament el mateix dia que Mas) i del seu acostament a les tesis independentistes. El líder democristià explicava que no volia entrar en polèmiques amb ningú però afegia arguments per desacreditar les tesis sobiranistes: "Respecto tothom, i no cal dir el president Pujol, però la meva feina és avui una altra: ajudar a intentar resoldre la situació econòmica, ajudar les pimes, els autònoms i els emprenedors, i assegurar que en la pròxima legislatura -cosa que ara és impossible- puguem establir el pacte fiscal que acabi amb l'actual situació injusta del tractament econòmic de Catalunya. I tot això ho he de fer amb les institucions espanyoles", va reblar.

Aznar i les consultes

Però sens dubte la reacció més extemporània va ser la de l'expresident espanyol, José María Aznar, que es va referir al procés de consultes que es va obrir a Catalunya des que el 13 de setembre del 2009 es va encendre la metxa a Arenys de Munt. Aznar va posar les consultes catalanes com a exemple que l'Estat és cada dia més "residual" i "políticament i financerament inviable". Per Aznar, les consultes catalanes són un "mal camí" i "no cal a dir que no tenen importància perquè no se'n desprenen conseqüències jurídiques" perquè sí que en tenen de "polítiques". Difícilment podien somiar els organitzadors de la consulta una promoció millor que la facilitada per Aznar.