Mas aparta del focus els Consells
El govern de CiU ha creat quatre consells assessors que havien de tenir un pes important tota la legislatura. Fins ara, però, han creat alguns conflictes, i Mas ha preferit situar-los en un pla més discret.
Barcelona.En la seva investidura, Artur Mas va anunciar com a gran novetat l'encàrrec a Salvador Alemany -president d'Abertis- i a Miquel Vilardell -president del Col·legi de Metges- de constituir dos consells assessors: per a la reactivació econòmica -el CAREC- i per a la millora del sistema sanitari. Era un exemple del tarannà "dialogant" d'un govern que "vol ser ajudat" i van aixecar molta expectació. Nou mesos més tard, però, Mas ni tan sols es va referir dimarts, en el seu discurs al debat de política general, als quatre consells que ha creat fins ara. Ningú els qüestiona, però la iniciativa -que ha generat imprevistos desagradables- s'ha desinflat.
El risc de vincular independents a un projecte a través d'ens externs és que la seva adhesió a les polítiques de l'executiu pot ser difusa. O nul·la. És el cas de Vilardell, que a l'abril va mostrar el "desacord" amb unes retallades que "s'han d'aturar" per evitar el clima de "confrontació, conflicte i malestar" al sector sanitari. I aquesta setmana va clamar contra la rebaixa dels sous dels metges. No parlava en nom del Consell, però la seva condició de president va generar molts titulars. "Ha d'apamar amb molta cura el que diu", afirma un dels economistes que n'és membre, que també explica que les reunions se segueixen celebrant quinzenalment, amb l'assistència del conseller de Salut, Boi Ruiz, però sense ressò públic.
Tampoc avala les retallades socials la presidenta del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars, Teresa Crespo, que fa una setmana va alertar d'una possible "explosió social". Ho va defensar com a presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social, però el seu càrrec com a assessora del Govern va tornar a ser motiu de polèmica. Ella explica que el Consell, que es reuneix mensualment, ja ha elaborat dos informes "de poques pàgines i qüestions concretes". El conseller de Benestar Social, Josep Lluís Cleries, també assisteix a les trobades.
Documents crítics
Els documents d'aquests dos consells -que inclouen alguna crítica al Govern- no s'han fet públics. No és el cas dels del CAREC, d'un to liberal tan rotund que Mas va haver d'aparcar el primer, previ a la cimera econòmica del març, per no frustrar qualsevol possibilitat d'acord amb l'esquerra política i sindical. Des de llavors, l'exministre i membre del CAREC Joan Majó explica que han treballat a un ritme "continuat i bo", i a finals de juliol van entregar sis informes més. Sense moderar el biaix liberal, proposaven facilitar la contractació precària, sortejar els convenis col·lectius, abaixar impostos a les empreses i mantenir l'energia nuclear. Mas no els ha valorat.
L'últim Consell que va néixer, el de diversitat religiosa, s'ha reunit un cop, però va ser ignorat pel Govern quan va aprovar la polèmica reforma de la llei de centres de culte, que eximeix els ajuntaments de reservar sòl per a aquests espais. Tots els consells, d'entre 11 i 21 membres no remunerats, són conscients que les seves propostes poden ser ateses o no. El que sembla clar és que el que era una proposta estrella de Mas ja no passa del clàssic ens consultiu.