Mallorca es rebel·la en defensa del català

PALMALa política lingüística del govern de José Ramón Bauzá va aconseguir aixecar Mallorca en una manifestació històrica. Desenes de milers persones, 50.000 segons els organitzadors, van omplir ahir el centre de Palma darrere d'una pancarta amb l'eslògan "Sí a la nostra llengua". La policia no va donar xifra oficial, però les expectatives dels organitzadors van quedar desbordades. Mentre la capçalera arribava al final, al Consolat de Mar, encara hi havia manifestants que començaven a caminar a la plaça d'Espanya. El recorregut de més de dos quilòmetres era ple de gent.

"Estem vivint un moment històric", va reconèixer, il·lusionat, el president de l'Obra Cultural Balear -l'entitat que encapçala les protestes-, Jaume Mateu, quan tot just començava a caminar. La marxa fins i tot va col·lapsar el tren de Manacor. Els milers de manifestants de tots els municipis de l'illa que volien arribar a Palma es van trobar amb les freqüències de pas de cada diumenge, incapaces d'assumir l'allau de passatgers. La marxa va superar, sense cap dubte, les últimes protestes que hi ha hagut a l'illa i a molts assistents els va recordar les manifestacions en defensa del territori promogudes durant l'últim govern de Jaume Matas.

El crit més escoltat durant tota la protesta va ser "A Mallorca, en català", però també n'hi va haver molts exigint la dimissió de Bauzá i en contra del PP. Tampoc no hi van faltar pancartes que defensaven l'ús del català. Altres missatges apuntaven al president, com la pancarta que duia un nen d'escola bressol i on es podia llegir "Bauzá: vull aprendre en la llengua que parla la meva mare". I mentre la marxa no arrencava, un jove es va enfilar a l'estàtua de Jaume I a la plaça d'Espanya per penjar una estelada a la mà del rei conqueridor. El mateix jove, durant l'acampada que van fer els indignats a la primavera, havia col·locat al mateix punt una bandera d'Islàndia.

"Dimissió, dimissió!"

Quan tocaven les vuit del vespre, la cantant Maria del Mar Bonet i l'actor Simó Andreu van llegir el manifest. "L'arribada de José Ramón Bauzá a la presidència ha significat la retallada més gran de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears des del final de la dictadura franquista", afirmava. Quan va dir el nom del president es va haver d'aturar perquè els assistents van esclatar cridant "Dimissió, dimissió!".

El manifest criticava l'avantprojecte de modificació de la llei de funció pública, que farà que el català ja no sigui un requisit per ser funcionari, que introduirà l'elecció de llengua a l'ensenyament i que arraconarà progressivament el català als mitjans de comunicació públics. Segons el text amb totes aquestes mesures es crea "un ambient de crispació que dificulta encara més la lluita contra la crisi econòmica". Bonet també va demanar a Bauzá "que retorni, si algun dia n'ha tingut, al sentit comú" i deixi de trencar "el consens polític i social que ha estat el marc de convivència durant 30 anys".

Duent la pancarta principal amb Mateu hi havia Maria del Mar Bonet; la presidenta del PEN, Antònia Bonet; el periodista Miquel Calçada; el dirigent del sindicat STEI-i Biel Caldentey; els escriptors Biel Mesquida i Gabriel Janer Manila, i fins i tot la filla de Janer, la també escriptora Maria de la Pau Janer. Aquest últim nom va ser una sorpresa fins i tot per a l'organització: a la campanya electoral del 2007 era vuitena a la llista del popular Matas.

Entre els assistents hi havia membres de tota l'oposició, com la secretària general del PSIB, Francina Armengol; el portaveu de la coalició PSM-IV-ExM, Biel Barceló; el coordinador d'EU, Manel Carmona; i els presidents d'Esquerra Republicana a Mallorca i al Principat, Joan Lladó i Oriol Junqueras. Fins i tot s'hi va deixar veure l'expresident de les Illes Balears pel PP Cristòfol Soler. Tampoc no hi van faltar escriptors com Sebastià Alzamora i Guillem Frontera.