Mahmud Jibril: "Els gaddafistes de Níger i Egipte preparen la tornada a escena"

Els libis tenen una dita: "El pitjor sempre queda enrere". Fa només uns dies encara hi havia enfrontaments armats a Trípoli, però quan es pregunta a Mahmud Jibril per aquesta fragilitat contesta sense immutar-se que abans de l'alliberament de la capital encara era pitjor. Jibril és un home pausat que viu fent quilòmetres. Ara recorre Líbia fent campanya a favor de les eleccions.

Ha començat el desarmament de la població?

Molt lentament. I si no restablim la seguretat no podrem fer res. Ni organitzar eleccions, ni construir un exèrcit, ni començar a desenvolupar-nos com a país. A Egipte i Tunísia, quan el règim va caure, l'estat seguia dret. Tenien policia, exèrcit i institucions. A Líbia, amb la caiguda de Gaddafi, l'estat va desaparèixer perquè tot havia cristal·litzat entorn al dictador.

On són les armes de Gaddafi?

Siguin on siguin són un motiu de preocupació. Sé que els seguidors de Gaddafi són a Níger i a Egipte, s'estan coordinant i estan intentant tornar a escena. Han iniciat contactes amb cèl·lules adormides a l'interior de Líbia. Per això és imprescindible recuperar les armes.

Quina col·laboració tenen del govern militar egipci?

Egipte pot ajudar a protegir les fronteres i provar d'evitar que aquells elements conspirin. Però, sincerament, no ha fet res des que va començar la seva transició. Quan jo encara era al govern, vaig enviar a la Interpol una petició d'arrest i extradició d'uns 70 gaddafistes fugits a Egipte i encara no hem rebut cap resposta de la junta militar egípcia.

Quin és el llegat de Gaddafi que encara no han pogut superar?

La seva manera de pensar. Després de quaranta-dos anys ens hem desfet del dictador però no de les seves idees. Cal canviar l'educació a les escoles, la manera de socialitzar-nos, els mitjans de comunicació i el paper de la religió. És l'única via per arribar a la democràcia.

L'islamisme ha crescut?

Ho ha fet a tot el món àrab. A Líbia l'extremisme islàmic té menys presència que en altres països perquè Gaddafi sempre va ser tan dur en la repressió i la tortura dels islamistes radicals que no van aconseguir organitzar-se i créixer com en altres zones. La seva fortalesa, però, és que a Líbia tenen un finançament molt potent.

Quin paper hi juga Qatar en aquesta transició?

Ens ha ajudat molt i en tots els aspectes imaginables: diners, aliments, medicaments, suport polític i armes. Però en un moment de buit de poder, sense exèrcit ni seguretat, tots els països intenten capitalitzar la situació per als seus propis interessos.

I quins són els de Qatar?

Ells tenen una visió de la transició que jo no comparteixo. Han decidit prendre partit per una força política concreta. Penso que tots els països germans haurien de respectar la nostra fragilitat.

França i la Gran Bretanya van passar de ser un aliat de Gaddafi a liderar l'operació militar per derrocar-lo. Quin suport tenen ara de la UE?

En les relacions internacionals només hi ha interessos. El teu amic d'avui és un enemic potencial per a demà. Els europeus i els Estats Units donaran suport també a la força política que creguin que els anirà més bé per als seus interessos.

Han tornat a casa els refugiats i els desplaçats interns de la guerra?

No, durant la revolució van passar massa coses horribles. Hi va haver casos de violacions a Misurata i Ajdabia, per exemple, que no s'oblidaran fàcilment. Calen anys per superar-ho.