L'última aventura del 'Robin dels bancs'

CABRERA D'ANOIANo fa ni cinc mesos que hi són, però ja s'han fet seu l'espai: han adjudicat 21 habitatges, han llogat els primers despatxos i han tallat les males herbes que amagaven l'esplendor que un dia va tenir la colònia industrial, una de les 70 que hi va haver a tot Catalunya. Això és Ca la Fou, l'últim gran projecte dels moviments socials que han tingut Enric Duran, el Robin Hood dels bancs, com a cap més visible, però que no reconeixen líders. La Cooperativa Integral Catalana (CIC), després de negociar durant un any amb el propietari dels terrenys i aturar l'opció d'una incineradora, va adquirir els vuit mil metres quadrats de la finca a través d'un contracte de lloguer amb opció de compra pel qual pagaran 400.000 euros en deu anys. Al desembre n'hauran pagat la meitat amb l'ajut d'un crèdit de Fiare.

Un dels fundadors, Dídac Costa, reivindica el projecte com una síntesi de la recuperació de "dos dels patrimonis més importants que ha tingut Catalunya: les colònies industrials i les col·lectivitzacions obreres". Costa, que ve de viure altres experiències de menys impacte en comunes i ecoxarxes al Montseny i a Arbúcies, subratlla: "Som propietaris, no som okupes". I fa servir conceptes estranys per a les orelles del sistema però que, traduïts, es resumeixen en una proposta cooperativista d'habitatge, consum i treball. "En cinc anys ho tindrem tot pagat, generarem superàvit i tindrem projectes autònoms, semiautònoms i col·lectivitzats", afegeix.

A Ca la Fou s'hi arriba per un camí de terra des de Vallbona d'Anoia, es passa el riu i s'intenta no mirar cap al cel, per on passa a gran altura la carretera C-15. Un dels veïns que s'hi ha començat a instal·lar, Joan Marca, ha canviat la vida al Poblenou -era president de l'Associació de Veïns de Can Ricart i fa trenta anys que es mou en els moviments socials i independentistes- per un pis de 54 metres quadrats que li costarà 16.800 euros en contracte de dret d'ús. A la seva nova casa, el tercer cinquena del bloc de vivendes, hi ha sala d'estar, tres habitacions, cuina i lavabo. "Llogaré el pis de Barcelona", assegura.

L'hivern serà dur

Però Ca la Fou encara és lluny de ser un paratge idíl·lic: els habitatges no estan preparats per viure-hi ni de bon tros. Aquest hivern serà dur pel fred i els 27 veïns que hi ha s'han instal·lat, de moment, en espais comunitaris, on han segellat finestres amb vidres i plàstics. A l'església no s'hi pot entrar i hi ha blocs amb el sostre desfet. Almenys l'antic bar funciona, amb cervesa artesana de l'Hospitalet i pòsters de Lluís Llach.

Hi ha vida a Ca la Fou. A la sala d'estar comunitària la Nani, del col·lectiu L'Olla Mòbil, frega plats mentre el seu fill, l'Aimar, juga i s'acosta a visitar el galliner provisional que s'ha construït. "Hi ha guineus -adverteix el Joan- i cormorans i bernats pescaires vora el riu".

Però una de les parts més importants en el desenvolupament de l'activitat a l'excolònia és la professional: el Camilo, de Circo Pánico, ha llogat 60 metres quadrats d'una de les naus per arreglar una camió-carrossa que han de fer servir com a escenari per Nadal per fer animació pels pobles. El Mikel ha agafat un espai tancat de 30 metres quadrats, on té en marxa un taller de construcció d'ukeleles. Què paguen el Camilo i el Mikel pel lloguer? Un euro per metre quadrat al mes.

Hi ha informàtics, músics, jardiners, arquitectes, paletes i fusters a Ca la Fou. Es parla d'Open Source Ecology per importar i muntar maquinària. S'ha activat el Hacklab per desenvolupar programari lliure. Se'n sortiran? "El sistema està reconeixent coses nostres: el decreixement", conclou Dídac Costa.