Els llocs de Miró
1. Barcelona
La Fundació Joan Miró de Barcelona es va inaugurar el 10 de novembre del 1975 i durant molts anys va ser un oasi dedicat a l'art i la creació en una Barcelona que es despertava a la democràcia. "No m'interessa un mausoleu", deia l'artista. "L'art és una cosa vivent". Va ser el mateix Miró qui va impulsar la Fundació, aportant diners per fer-la i dotant-la amb un important fons d'art, però volia sobretot que servís per promocionar l'art jove. El seu amic Josep Lluís Sert va fer el magnífic edifici, que ja s'ha ampliat dues vegades.
La Fundació manté l'esperit original, però els últims anys posa més èmfasi en la divulgació i l'estudi de l'obra de l'artista, àmbit en què és referència mundial. A part d'una gran col·lecció, te més de 13.000 documents, que inclouen els dibuixos preparatoris. Ara treballa amb el segon tom de l'espistolari de l'artista.
El projecte de museïtzació del Mas Miró de Mont-roig ha sigut, amb permís de L'escala de l'evasió , l'altra notícia més important a l'entorn de Miró d'aquest any. El projecte va ser engegat per l'anterior govern de la localitat amb motiu del centenari de l'arribada de Joan Miró al poble. Ara com ara està aturat després del canvi de color polític a l'Ajuntament, tot i que el nou equip ja ha mostrat interès per tirar endavant el projecte. A causa de la situació econòmica actual, el projecte es podria desenvolupar en diferents fases, però encara se'n desconeixen el pressupost i la data d'arrencada.
Segons Marta Antuñano, redactora del pla director, que serà perfilat per un comitè d'experts, quan la museïtzació del Mas Miró estigui finalitzada, la masia familiar s'haurà convertit en un centre molt dinàmic que potenciarà el turisme cultural de la zona i situarà el sud de Tarragona al mapa, tal com Dalí va fer amb la zona de l'Alt Empordà.
L'edifici, que es conserva molt igual que al quadre La masia , es troba en bon estat de conservació, i el projecte es podria engegar amb una intervenció arquitectònica mínima. S'hi podrà veure obra original, com ja va anunciar la família Miró. Marta Antuñano també destaca el caràcter emotiu i didàctic d'aquest projecte, basat en l'obra que Miró va fer a Mont-roig, la seva relació amb la gent del poble i com vivien aleshores els habitants del poble.
El Centre Miró de Mont-roig
Ara com ara, els visitants ja poden explorar la relació de l'artista amb el poble al Centre Miró de Mont-roig, ubicat a l'església vella. S'hi poden veure, entre altres materials, reproduccions de pintures i audiovisuals i l'itinerari Mirar Miró Mont-roig.
2. Palma
La Fundació Pilar i Joan Miró Mallorca va obrir les portes el 1993, coincidint amb l'Any Miró, i està considerada "l'últim somni del pintor". L'espai va ser creat per l'arquitecte Rafael Moneo, que va crear un edifici amb forma d'estrella per evocar l'esperit anàrquic i trencat que animava la creació de Miró. Els fons de la Fundació estan compostos per les obres dels anys cinquanta, seixanta i setanta, que van donar Joan Miró i Pilar Juncosa, la seva esposa, i per obres cedides per la família.
La Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca és la peça central del Territori Miró, integrat, a més, pel gran taller que l'arquitecte Josep Lluís Sert va construir a l'artista i Son Boter, una antiga possessió on Miró feia escultures, gravats i litografies. Aquesta antiga casa pairal del segle XVIII encara conserva els grafits que Miró va fer a les parets.
3. St. Paul de V.
La Fundació Maeght va obrir les portes l'any 1964. El marxant francès de Miró Aimé Maeght i la seva dona, Marguerite, van comptar amb la complicitat d'alguns dels grans artistes que havien representat (Giacometti, Chagall, Braque, etc.) per crear un centre en què es fusionen l'arquitectura, l'art i la natura. La seu és obra, com la Fundació Joan Miró de Barcelona, de Josep Lluís Sert.
La principal aportació de Miró a la fundació, que també conserva un exemplar de tots els seus gravats i escultures, va ser un laberint als jardins del centre. L'arquitecte Jaume Freixa -autor de les ampliacions de l'edifici de la Fundació Miró de Barcelona i actual president del patronat-, recordava fa uns anys que Josep Lluís Sert afirmava que Miró havia sigut l'única persona que s'havia perdut al seu propi labertint d'escultures i ceràmiques.
