Llars d'infants més cares però amb beques

BARCELONALa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, està revisant el model de finançament de les escoles bressol públiques, que ara -en teoria- estan sufragades a parts iguals per Generalitat, ajuntaments i famílies. L'aportació del Govern probablement es reduirà i les famílies hauran d'afrontar un augment de preus, "que es compensaria amb més beques per a aquells pares que no hi puguin fer front", va explicar Rigau a l'ARA.

En aquests moments, Ensenyament està elaborant un estudi per determinar el cost real de cada plaça d'escola bressol en funció dels criteris que estableix la llei i sense afegir-hi extres. Segons Rigau, molts ajuntaments calculen aquest cost incloent-hi conceptes que no haurien d'entrar, com les despeses de menjador o uns salaris dels treballadors "per sobre del conveni" del sector, ja que en molts casos se'ls retribueix com a empleats públics. "La nostra aportació s'ha d'adequar a les exigències de la llei, i tot el que els ajuntaments hi vulguin afegir que busquin vies per pagar-ho", resumeix Irene Rigau. A més, l'objectiu de la revisió és trencar amb el sistema de pagament per terços i establir altres percentatges d'aportació basant-se en l'estudi dels costos. "Potser decidim que la Generalitat i els ajuntaments fan una aportació al cost i que la família hi ha d'aportar més", apunta la consellera.

A més, Rigau estudia la possibilitat de fer una aportació variable -en lloc de la subvenció universal per plaça que dóna ara a tots els ajuntaments-, en funció dels diferents costos per plaça que té cada municipi i de la "realitat social de l'entorn". "Per què s'ha d'aportar la mateixa quantitat independentment del destinatari?", pregunta Rigau. I apunta que voldria poder "establir una forquilla" de subvencions, per trencar amb l'aportació universal que dóna ara a tots els municipis.

La Generalitat aportava, fins aquest agost, 1.800 euros per plaça d'escola bressol a cada ajuntament, un terç del que es calculava fins ara que era el cost mitjà de la plaça: 5.400 euros. Ensenyament ja va retallar aquesta subvenció als 1.600 per aquest curs 2011-2012. De cara al curs vinent, intentarà arribar a un acord amb els municipis per reformular tot el sistema.

Buscant un acord

El debat està obert dins de la comissió mixta d'Educació, on representants del departament d'Ensenyament, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) intenten arribar a un acord per fer sostenible econòmicament l'actual model d'educació dels 0 als 3 anys.

El president de l'ACM, Miquel Buch, reconeix també que el sistema actual de finançament a tres terços (forjat en l'etapa de l'últim govern de Jordi Pujol) "avui dia no s'ajusta a la realitat", de manera que en alguns casos la subvenció de la Generalitat cobreix més del que li pertoca i en d'altres, en canvi, es queda curta. "La veritat és que hi ha diferències entre els costos de la plaça segons el municipi, no costa el mateix a Centelles que a Mas Fumet o a Vic", reconeix. Buch destaca que no es tracta d'un servei obligatori i, per tant, per l'actual crisi a les finances públiques, "caldrà repensar les subvencions". "Si es vol mantenir viu el servei, potser cal fer pagar més als usuaris o, en molts casos, ens veurem obligats a tancar escoles bressol", diu Buch.

El diputat d'Educació de la Diputació de Barcelona, Gerard Ardanuy, també admet que "hi ha municipis que paguen més d'un terç del cost i d'altres que menys". Coincideix que és necessari "repensar el model", però remarca que, per fer-ho, cal buscar l'acord dels ajuntaments, que són els que ho gestionen.

La representant de l'ACM a la comissió mixta i alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, remarca que l'actual és un sistema dissenyat abans de la crisi, amb un grau d'ambició que ara no es pot assumir. "No es pot aplicar una política d'època rica en una època pobra", apunta. Vila aposta per començar a aplicar immediatament "mesures organitzatives, com augmentar les ràtios", perquè "el model sigui sostenible sense renunciar a la qualitat". El seu homòleg de l'FMC, Josep Maria Freixanet, també subratlla la "necessitat de buscar mesures d'estalvi, però sense perdre els criteris de qualitat establerts en la llei del 2004 i el decret del 2006". Freixanet considera que, per establir el nou sistema, "la Generalitat hauria d'utilitzar els barems que segueixen les llars d'infants que són titularitat seva". Alhora, defensa buscar altres "mesures d'estalvi", com "la utilització d'ús de les instal·lacions de l'escola pública per acollir la llar d'infants, sobretot al món rural". Però Freixanet s'oposa a incrementar el preu per a les famílies: "Moltes no podrien pagar i també es perdrien usuaris".

Fraixanet planteja un debat més ampli sobre el model educatiu dels 0 als 3 anys i apunta que altres països tenen sistemes que allarguen les baixes per maternitat o paternitat per cobrir tot el primer any de vida. Vila també creu que, després de la urgència de resoldre la situació actual, "caldrà obrir aquest debat" i mirar fórmules que utilitzen altres països d'Europa, com el de cuidadores.

Comparar amb la privada

En la revisió de costos i preus, Rigau també aposta per utilitzar com a "referència" el cost d'una plaça d'escola bressol privada. El president de les Escoles Bressol Privades Catalunya, Jordi Fibla, situa aquest cost entre els 3.500 i els 4.000 euros anuals, gairebé 2.000 euros per sota del cost calculat per al sistema públic. Fibla assegura que la diferència no té a veure amb la contractació, ja que "fins ara la majoria de treballadors de la privada cobraven per sobre del conveni" -cosa que està canviant amb la crisi econòmica-, ni tampoc, diu, "amb la qualitat, que ve donada per tenir unes bones educadores". A les escoles bressol privades, però, les famílies assumeixen el 100% del cost de la plaça, de manera que el preu pot superar els 400 euros mensuals.