L'excap de la RDA va renegar de Gorbatxov per "bandarra"

BERLÍNHonecker, cap d'estat de la República Democràtica Alemanya des del 1976 fins a poc abans de la caiguda del Mur, el 1989, es va sentir abandonat i incomprès per tothom en els seus últims dies a Berlín. Segons la seva percepció, només la seva dona, Margot, i la seva família li continuaven fent costat. A ella li va adreçar una sèrie de cartes escrites en els 169 dies que va passar a la presó berlinesa de Moabit, i ara surten publicades en el llibre Letzte Aufzeichnungen [Últims apunts]. L'exlíder de la RDA hauria complert 100 anys aquest 2012.

L'estiu del 1992, Honecker va ser traslladat de Moscou a Berlín. Arrossegava un càncer terminal i va estar empresonat fins que el 13 de gener del 1993 un tribunal va suspendre el procés penal obert contra ell com a màxim responsable de les morts derivades del règim dictatorial del SED, el Partit Socialista Unificat de l'Alemanya Oriental. D'allà va emigrar a Xile, on vivien la Margot i la seva família, i on ell va morir el maig del 1994.

El diari de Honecker escrit a la presó suma 400 anotacions a mà dirigides a la seva dona, a la qual anomena amb afecte "Meine Kleine" (la meva petita). "Berlín a la vista. La ciutat està banyada pel sol de la tarda". Amb aquestes paraules, l'excap de l'Alemanya comunista iniciava el seu diàleg solitari amb la seva dona. "Després de 57 anys torno a contemplar el complex de Moabit per dins. El Nadal del 1935, la Gestapo m'hi va empresonar durant any i mig. Quant de temps m'hi quedaré ara?"

En les seves cartes Honecker es mostra més personal que mai, però alhora no hi ha cap mostra de penediment per les injustícies del seu govern dictatorial sobre quasi 17 milions de persones. Els seus últims apunts són d'una qualitat intel·lectual modesta. El tema més recurrent és la seva pressió sanguínia, el seu pols, així com altres detalls mèdics, però també els atacs verbals, sobretot contra el "traïdor" Mikhaïl Gorbatxov. També rep Helmut Kohl quan Honecker focalitza la crítica en "el capitalisme" i en el "cinisme" que l'Alemanya Federal "es presenti ara al món com un estat de dret".

Un món que s'ensorrava

L'exlíder de la RDA acusa Gorbatxov de l'enfonsament del socialisme. El fil conductor del seu diari és la ràbia cap a l'últim president de l'URSS. "Veig la perestroika com una tragèdia per a la humanitat", va escriure Honecker l'11 d'agost del 1992. I després de sentir a la ràdio que Gorbatxov seria nomenat ciutadà d'honor de Berlín, va escriure que el partit comunista soviètic, sota el lideratge de Gorbatxov, "va entregar l'URSS i el Pacte de Varsòvia a l'imperialisme per un grapat de dòlars". "¿Que no s'ha adonat de la mena de bandarra en què s'ha convertit?", es qüestiona Honecker. "Ara torna a ser tot possible i potser ja ha començat la Tercera Guerra Mundial", s'espanta.

També hi ha retrets contundents per al primer president de la Federació Russa, Borís Ielstin: "Va proporcionar la liquidació del seu país. A diferència dels russos, jo ja no he de témer més aquest borratxo".