L'eufòria i la ràbia xoquen en el comiat de les corrides de toros a la Monumental

BARCELONA.L'ambient d'últim dia es va respirar durant tota la jornada però va esclatar al final, quan José Tomás, Juan Mora i Serafín Marín van sortir per la porta gran a collibè dels aficionats. Feia pocs minuts havia mort l'últim toro a Catalunya: Dudalegre, de la ramaderia El Pilar. A la sortida es van trobar la ràbia continguda dels 18.000 aficionats que sabien que aquella era l'última corrida i l'eufòria que exterioritzaven les desenes d'antitaurins. I dels insults a les garrotades. Una vintena d'aficionats radicals van començar a agredir els animalistes fins que una càrrega dels Mossos els va aconseguir separar i els manifestants van haver de marxar per evitar un linxament. Era un mal final per al que havia de ser un gran dia. Per a uns, perquè celebraven la fi d'un espectacle que consideren un acte de tortura i que ha estat prohibit a Catalunya a partir del gener per una àmplia majoria parlamentària, i per a uns altres perquè la presència d'un cartell amb José Tomás és sempre una garantia.

A dins la plaça, si bé es van escoltar més els crits de "torero, torero" que els de "llibertat, llibertat", la reivindicació va ser-hi present en pancartes amb lemes com "Llibertat d'expressió, llibertat de creació" i "La tauromàquia és disciplina artística". A les grades hi havia alguns famosos com Maite Martín, Fernando Sánchez Dragó, Pedro Piqueras i Paco Camino, però sobretot un nodrit grups de polítics del PP, entre ells Alícia Sánchez-Camacho, Alberto Fernández Díaz, Jorge Moragas i Xavier García Albiol. Els tres toreros es van embolcallar amb la bandera catalana en la seva volta a la plaça amb la intenció de demostrar que la festa taurina també és una tradició catalana. Durant tota la tarda, els aficionats es van fotografiar davant de la plaça que posava fi a gairebé un segle de festa taurina, mentre el grup de defensors dels animals enarboraven pancartes d'"Adéu" als toros i esqueles que celebraven la mort de les corrides.

La d'ahir era una jornada plena de simbolismes, entre ells la mateixa presència de José Tomas, un torero que ha forjat la seva llegenda en aquesta plaça, que ell considera la seva plaça talismà, i que reiteradament ha donat suport a l'afició, amb iniciatives com el generós donatiu lliurat fa poc a l'Escola Taurina de Catalunya. Precisament Serafín Marín és un dels toreros catalans sortits d'aquesta escola, una circumstància que va tenir en compte l'empresa que gestiona la plaça a l'hora d'elegir-lo per formar part de la terna final de la Monumental. La gran esperança de l'afició taurina ara és que el Tribunal Constitucional tombi la prohibició del Parlament o bé que el nou executiu de Rajoy protegeixi els toros com a bé cultural d'interès nacional.

Aficionats resignats

La Clara Mas té 19 anys i estudia Dret. Anava a la plaça cada diumenge, faci sol, plogui o nevi, des que va fer els 14 anys. Va ser la seva àvia qui la va aficionar: "Era molt taurina". La jornada d'ahir va ser una barreja d'emocions: "Per una banda, veure la plaça de Barcelona plena, que normalment s'omple amb prou feines la meitat, m'ha donat una gran alegria. Però per altra banda, m'he sentit molt trista perquè per motius polítics ens han pres una manera de viure". "Ara em tocarà resignar-me i anar de tant en tant a veure els toros a França, Saragossa o València -explica-. De fet, al març va anar a una corrida a València per provar-ho".

Omar Ornaque, de 25 anys i arquitecte, va començar a anar a la Monumental amb 5 anys, amb el seu pare. "Avui, encara que José Tomás no ha fet les seves passades més artístiques, ha estat molt emocionant veure'l per darrer cop a Barcelona", diu. "He sentit tristor, però també he pensat que el tancament no pot ser definitiu". A més, afegeix: "Penso que si els toros han de morir ho han de fer per si sols, perquè no hi hagi afició, no perquè ho prohibeixin uns polítics". I conclou: "Els toros són una manifestació artística. Hi ha molta hipocresia amb això del patiment dels animals".