L'Estat impulsa la repatriació de menors
L'Estat vol que els menors no acompanyats visquin amb les seves famílies. Per això, el govern negocia amb el Marroc fer reagrupaments al país d'origen. El nou reglament de la llei hi aprofundeix.
BarcelonaMohamed R.L. tenia 16 anys quan va morir. La seva història va estar a punt de fracturar Salt, una ciutat que en l'últim mes ha tornat a focalitzar el debat de la convivència. Aquest menor d'origen marroquí tenia 13 anys quan va creuar l'estret, un trajecte que va haver de completar amagat sota un camió, preludi d'un recorregut que va acabar de manera dramàtica el 20 de gener. El cas il·lustra la situació de molts menors estrangers que malviuen en territori espanyol. El govern central ha introduït novetats en el reglament de la llei d'estrangeria per impulsar la repatriació d'aquests joves que arriben sense familiars i, en casos puntuals, tampoc tenen domicili fix. A partir d'ara, quan l'administració detecti un menor immigrant no acompanyat començaran, de manera immediata, els tràmits de la repatriació.
L'Estat ha iniciat converses amb el Marroc per facilitar els reagrupaments familiars al país d'origen. Si hi ha garanties suficients que la família podrà atendre el menor -una qüestió que haurà de ser validada amb l'ajuda de l'administració del territori d'origen- s'executarà la repatriació. Es tracta de posar en pràctica el concepte següent: de la mateixa manera que es considera que el reagrupament familiar és un factor d'integració per als immigrants que s'estableixen en territori espanyol, la família d'origen també resulta el marc idoni per als menors estrangers que es troben sols a Espanya. La secretària d'estat d'Immigració i Emigració, Anna Terrón, ho ha concretat a l'ARA: "El cas de Salt ha estat molt exemplar. No pot ser que un menor que té un accident i es mor, li trobem els familiars en mitja hora i, en canvi, no ens passi el mateix amb els nens que estan aquí en una situació d'abandonament".
El menor, amb la família d'origen
El nombre de menors estrangers de diferents nacionalitats no acompanyats que ara estan tutelats per l'administració se situa al voltant dels 3.000 casos a tot l'Estat. Fins ara, les repatriacions al Marroc, per exemple, han estat molt puntuals. "Diem clarament que el lloc on ha de ser el menor és amb la seva família, si no hi ha circumstàncies extraordinàries que ho impedeixen. El reglament ho detalla d'una manera molt precisa", reflexiona Terrón. Les negociacions amb el Marroc, que haurien de desembocar en un conveni, encara no han cristal·litzat, tot i que l'Estat hi continua treballant. "Hi estem parlant. Ells també han de veure que, com a país, no es poden desentendre de la situació d'aquests menors i que han de contribuir a la localització de la família", puntualitza la secretària d'estat d'Immigració. El govern ha iniciat contactes amb altres estats africans, com el Senegal o Mali, per satisfer el mateix objectiu.
El nou reglament de la llei d'estrangeria ordena el procediment de repatriació i estableix el termini per resoldre'l, que s'ha fixat en sis mesos per la complexitat dels tràmits. El document especifica el dret del menor a ser escoltat -es preveu una audiència oral- i la necessitat que es faci constar en l'expedient que el país d'origen assumeix "la responsabilitat" sobre el jove. També s'articulen altres qüestions com el procés per determinar l'edat del menor.
Amb l'objectiu d'oferir més garanties jurídiques als estrangers de menys de 18 anys, el reglament concreta que s'ha de nomenar un representant legal que pugui custodiar la seva presència a l'Estat. En la majoria de casos, aquesta funció haurà de ser assumida per l'entitat d'acollida, que acostuma a dependre de l'administració (a Catalunya, de la Generalitat). Els menors immigrants no acompanyats que no hagin pogut ser repatriats al país d'origen en el termini de nou mesos rebran una autorització de residència.