El compromís de Miró
Barcelona.D'exposicions de Miró n'hi ha gairebé cada any, però molt poques tenen la categoria d'autèntic esdeveniment. En els últims anys ho han estat les dues grans antològiques del centenari: la de Barcelona, perquè va descobrir al món la importància dels dibuixos preparatoris inèdits, i la de Nova York, perquè va reunir per primer cop a la història les vint-i-tres Constel·lacions . Des de llavors s'han fet algunes bones mostres sobre períodes o aspectes parcials de la seva obra, però cap amb el gruix de peces i el repte temàtic de L'escala de l'evasió , la gran retrospectiva de la Tate Modern que va protagonitzar la temporada artística passada de Londres i que, a partir del dia 16, es podrà veure a la Fundació Miró de Barcelona, el centre de referència de l'artista, que ha coorganitzat la mostra.
És emocionant. Torna La masia . No s'havia vist a la ciutat fins aquella primera vegada de l'exposició del centenari, el 1993. També hi són altres obres cabdals: set Constel·lacions , La terra llaurada , Paisatge català , quatre Cap de pagès català , Natura morta del sabatot, els tres Blaus ... Només per veure fins a 150 de les principals obres de Miró, algunes mai vistes a Barcelona, serà imprescindible el pelegrinatge a Montjuïc.
Compromís polític o cívic?
Un altre al·licient és que, a més, aquesta és una exposició de tesi. ¿L'obra de Miró era poètica o política? ¿Poden ser totes dues coses alhora? ¿Fins a quin punt Miró es va comprometre amb la realitat del seu temps? De quina manera? ¿Es reflecteix això en la seva obra? Són preguntes que l'exposició mira de respondre amb una selecció centrada en tres períodes de la seva llarga trajectòria en què la relació amb el que passava al seu voltant sembla més directa. "El debat és si el compromís era polític o cívic", comenta Teresa Montaner, comissària de la mostra juntament amb Marko Daniel i Matthew Gale. "Amb Miró sempre hi ha una dualitat, al mateix temps que fa obres angoixades en fa altres de poètiques", afegeix. I posa com a exemple que mentre fa les Constel·lacions , a l'inici de la Segona Guerra Mundial, com un refugi mental en un món celeste i màgic per evadir-se de l'horror nazi, també fa la Sèrie Barcelona , en la qual amb els mateixos elements mostra la tragèdia de la Guerra Civil".
"Voler donar una lectura excessivament política a l'exposició seria equivocat", adverteix Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró. "Sempre hi ha un vessant poètic, fins i tot en les obres més polítiques". I al revés. "Per això l'exposició comença amb obres bucòliques i paisatgístiques de la primera etapa, perquè donen testimoni del seu arrelament a la terra, la manera que tenia de definir la seva identitat catalana en el món", diu Malet. Montaner ho té clar: "Tota la trajectòria de Miró ha estat marcada per la seva catalanitat, viscuda amb ambició d'universalitat. Aquest és el fil transversal de l'exposició". Un esdeveniment. No us la perdeu.
