Sánchez-Camacho eclipsa Pere Navarro
BARCELONA"Però vostès de quin partit són?" La frase, pronunciada innocentment fa unes setmanes per uns manifestants a les portes del Parlament, devia caure com una galleda d'aigua freda sobre els receptors: el líder del PSC, Pere Navarro, i el portaveu del partit, Jaume Collboni. I és que en pocs segons aquell ciutadà va posar de manifest el gran dèficit que els experts reconeixen en el líder socialista, que és la seva escassa projecció pública més enllà de Terrassa, la ciutat d'on és alcalde. La seva absència al Parlament tampoc ajuda, i mentre el PSC s'allunya de CiU en temes com la reforma laboral i el pacte fiscal, la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, aprofita la seva condició de sòcia preferent de CiU, s'autoerigeix com el partit de la centralitat i eclipsa el principal partit de l'oposició. Fins i tot posa traves als contactes entre CiU i PSC per negociar la futura composició del consell d'administració de la CCMA.
Els socialistes estan encara convalescents del cicle electoral més traumàtic de la seva història i aquest llast fa més difícil la remuntada. Però més enllà de la situació del partit, els experts assenyalen que diversos handicaps pesen sobre la figura de Navarro. "Té un aspecte molt amontillat i rutinari i no crida l'atenció", assegura Lluís Pastor, professor de comunicació de la UOC i expert en comunicació no verbal. El consultor de comunicació política Aleix Cuberes afegeix que el seu lideratge està considerat "com d'interí i de transició" i que sobre ell recau "l'estigma de tecnòcrata de l'aparell", un aspecte difícil de combatre si a les primàries per triar el candidat s'ha d'enfrontar a noms tan consolidats com el de Montserrat Tura.
Malgrat tot, Navarro fa just tres mesos que ha agafat el timó de Nicaragua. "El PSC necessita com l'aire que respira espai, temps i progressió perquè el nou primer secretari es consolidi", subratlla Cuberes. Per l'assessor de comunicació i consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí, el primer secretari "tot just acaba de començar" i té prou marge de temps per construir una alternativa sòlida al govern de CiU.
Amb tot, forjar un contrapès des de fora del Parlament complica el camí a Navarro. "No és diputat i queda desplaçat en els grans debats", diu Cuberes. "Això li resta molta visibilitat. No està posicionat per fer oposició i són d'altres els que fan la feina en nom seu", afegeix el politòleg Guillem Rico.
El líder del PSC intenta compensar aquesta mancança anant al Parlament els dies de debats transcendentals per evitar quedar al marge de la tensió mediàtica i poder opinar sobre la política del Govern i fixant rodes de premsa fora del Parlament per concentrar l'atenció a Nicaragua. I és que si bé el PSC és el principal partit de l'oposició, els pactes del Govern amb el PP i el perfil de la líder popular han arraconat els socialistes a l'ombra dels focus. "CiU depèn totalment del PP, amb la qual cosa els populars agafen una quota de protagonisme que no pot tenir el PSC", afirma Rico.
I és que si bé Navarro ha de recuperar el partit d'una situació convulsa, Camacho viu el moment més dolç de la seva carrera. "Estan als antípodes, tant a pel que fa a la situació del partit com al tipus de lideratge", destaca Pastor. I això que, recorda Cuberes, governar el PP de Catalunya no és precisament una feina fàcil. "Que l'hi preguntin a Josep Piqué o a Daniel Sirera. Si tens l'aval de Génova sembla que tot és més fàcil", explica el consultor.
Més enllà d'un escenari en què el PP pedala costa avall, la presidenta del PP de Catalunya es mou com un peix a l'aigua entre càmeres i flaixos i té clar que la imatge i les fotografies tenen un efecte important. "El seu lideratge és, al contrari que el de Navarro, molt cridaner, poc discret. A més, és una de les poques dones que no queda en segon pla i això crida molt l'atenció", apunta el professor de la UOC. Els experts destaquen que la líder del PP ha anat polint la seva projecció pública cuidant molt la seva imatge corporal i la relació amb els professionals de la informació. "El seu punt d'extraversió i desvergonyiment, la seva manera de parlar públicament i la seva gestualitat li permeten una diferenciació i notorietat pública importants", reconeix Cuberes, que bateja Sánchez-Camacho com la Sarah Palin catalana.
Un "corredor de fons"
Però tanta pompositat i preocupació per estar sempre a la palestra també pot ser contraproduent. "El seu afany de notorietat i l'obsessió per les fotos poden fer que se la consideri superficial", avisa Gutiérrez-Rubí. Per l'assessor, Navarro, amb la seva discreció, és com un "corredor de fons" que, sense pressa però fent feina, ha aconseguit situar temes que lI interessaven a l'agenda política, com ara la reunió amb Artur Mas per explorar acords o la recent suspensió de les negociacions.
"És cert que el Parlament és rellevant, però quan hi ha habilitat i intenció política pots aconseguir condicionar l'agenda", assegura Gutiérrez- Rubí, que defensa que en poc temps Navarro ja ha començat a marcar el seu perfil. "Ell ha de tenir fixació en Artur Mas i no en Camacho perquè el seu objectiu no és esdevenir el millor de l'oposició, sinó l'alternativa de govern", conclou l'assessor polític.
Sigui com sigui, l'obsessió dels socialistes i el repte de Navarro és recuperar la centralitat política que creuen que els ha arrabassat la líder popular. En la via per aconseguir-ho hi ha les discrepàncies. Mentre que alguns membres del PSC són partidaris de fer una oposició dura i deixar que Mas es desgasti retratant-se amb el PP, d'altres consideren que la mà estesa al Govern és el millor camí per desmarcar-se de l'ombra dels populars i posar fi a l'eclipsi Sánchez-Camacho.
