L'ascensor de Putin

Txetxènia sembla que es projecta un cop més sobre Putin. La matança a l'aeroport de Domodédovo convida a fer memòria sobre els atemptats que hi va haver la tardor del 1999 a Moscou i altres ciutats russes. En total 229 morts, la majoria gent humil de blocs perifèrics. Putin, llavors primer ministre, i hereu de Ieltsin, va acusar els txetxens i va anunciar una guerra d'extermini: "Els perseguirem fins i tot al vàter". Era el líder esperat per una societat òrfena i esquitxada d'odi. Putin arribaria al Kremlin enfilat en una onada de nacionalisme. Txetxènia havia estat el seu ascensor polític.

L'exkagebista Aleksndr Litvinenko assegurava que qui va posar les bombes als blocs d'habitatges potser van ser txetxens però teledirigits pels serveis secrets. Litvinenko moriria pel poloni 210 a Londres. Al seu presumpte assassí Andre Lugovoi l'acompanyava Dimitri Kovtun, antic agent del KGB a l'RD en temps en què Putin n'era un dels màxims caps. Putin ja no necessita ascensor, però el passat i Txetxènia de tant en tant el vénen a visitar.