L'Andalusia socialista allunya el pacte fiscal

BARCELONA/SEVILLA.El Govern i la societat catalana saben que el pacte fiscal no és una empresa fàcil i per això Artur Mas ja es planteja i verbalitza plans B en forma d'Hisenda pròpia. I cada dia que passa s'hi afegeixen elements que compliquen una mica més un escenari ja per ell mateix prou advers per la concepció de model d'estat del PP i la crisi econòmica. El més que previsible executiu del PSOE i Esquerra Unida a Andalusia, fruit dels resultats d'abans-d'ahir, l'allunyen encara una mica més perquè obre el ventall de les parts implicades en una negociació que és estrictament política. "L'andalusa ha escollit seguir sent una societat subsidiada i això ens ho complica tot encara més perquè no voldran canviar el model ni fer reformes. Voldran seguir gastant i que nosaltres seguim pagant", es lamenta un alt dirigent de CiU.

I és que a partir d'ara, el ball ja no és només a dues bandes -Generalitat i la Moncloa-, sinó que cal tenir presents els socialistes, que faran servir la comunitat autònoma amb més habitants d'Espanya (i amb interessos contraposats als catalans) com a altaveu a les seves propostes. Els passos que farà el partit d'Alfredo Pérez Rubalcaba vindran marcats del president andalús, José Antonio Griñán, el nou (i únic) gran baró territorial socialista.

Si hagués guanyat el popular Javier Arenas, com indicaven les enquestes, no hi hauria hagut per descomptat cap actitud positiva del govern andalús cap a un pacte fiscal inspirat en el concert econòmic. Ara bé, Mariano Rajoy, ho hauria tingut molt més fàcil per posar ordre i fer-li acatar a ell, com a la resta de presidents autonòmics del PP, qualsevol acord. No cal oblidar que les decisions que afecten el sistema de finançament han de rebre el vistiplau del Consell de Política Fiscal i Financera, en què hi ha presents les comunitats i el govern central.

Arenas volia obrir el meló

Mentre que Arenas era partidari d'obrir el meló del model actual -una manera de diluir en la negociació multilateral les reivindicacions catalanes-, els socialistes andalusos confirmen a l'ARA que ells no. Ja fa mesos que el president Griñán va deixar clar que hi ha "melons que en aquest moment és convenient no obrir". Però això no significa una actitud dòcil i complaent cap al finançament autonòmic, entre altres coses perquè el PSOE ha sabut vendre aquesta campanya la bandera de l'andalusisme enfront el PP.

Una portaveu de la conselleria d'Economia va explicar a aquest diari que abans de fer cap pas esperaran a conèixer la lletra petita dels pressupostos que el consell de ministres aprovarà divendres. Tot fa pensar que seran uns comptes molt restrictius que agreujaran un sistema que, a parer seu, "ha perjudicat Andalusia", pels criteris d'anivellament i els incompliments de Madrid, tot i que admet que els arriben "més diners". Estudis recents, com el de la catedràtica Núria Bosch, investigadora de l'Institut d'Economia de Barcelona, confirmen que el sistema vigent és menys generós amb una comunitat encara receptora i que cau cinc llocs en la classificació de les més ben finançades.

Per això, la Junta avisa que seguiran amb una actitud bel·ligerant per cobrar el que l'Estat els deu, com els 1.400 milions d'avançaments del 2011. La Junta admet que el debat del pacte fiscal no és a l'agenda andalusa però avisa que només preveu situar el finançament en l'esquema que "els ciutadans paguen els impostos en funció de la renda i no pas del territori on viuen". Una premissa que coincideix amb la que defensa la direcció del PP, com el vicesecretari general d'organització, l'extremeny Carlos Floriano.

La posició contra el pacte fiscal de la direcció estatal socialista la va expressar també ahir el lehendakari Patxi López, dirigent de la màxima confiança de Rubalcaba.

López activa l'eix Sevilla-Bilbao

Tot i que Euskadi disposa de concert econòmic, ahir va alertar Catalunya que reclamar-lo pot "trencar" la solidaritat estatal i "desquilibrar" el finançament de la resta de comunitats. Va admetre, això sí, que Catalunya aporta més del que rep però es va inclinar per fórmules de "compensació" dins del règim comú. Es va permetre alertar Mas que "vagi amb compte" perquè el model que disfruten els bascos és "de risc" en temps de vaques magres. I aquest eix Sevilla-Bilbao, que no dubtarà a posar el crit al cel si s'obre un diàleg Mas-Rajoy pel pacte fiscal, seguirà en peu com a mínim fins al 2013, quan toquen eleccions basques.

L'escepticisme en tots els àmbits de debat de CiU és més evident que mai i l'únic dubte és si Rajoy es voldrà enfrontar o no amb el nou govern andalús. "Si ho fa serà traient-los el PER més que donant-nos a nosaltres el pacte fiscal", apunta un dels nous dirigents de CDC.

Pel PSC, lluny de complicar les coses, el govern de Griñán a Andalusia és positiu perquè "va ser un dels grans protagonistes del model actual, al costat del conseller Castells", recorda el secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández. Per això "és millor algú que va pactar un sistema revisable" que no pas Arenas, contrari ja d'entrada.

Els escenaris amb els quals treballava Mas per a després del 25 de març

Els plans que tenia Mariano Rajoy, controlar la pràctica totalitat de les comunitats autònomes de règim comú, s'ha estroncat. Andalusia se li ha escapat. Això de rebot té conseqüències per a la negociació del pacte fiscal. Les probabilitats d'èxit s'estrenyen amb un president espanyol més condicionat. Els escenaris graduals de confrontació s'accentuen.

Arenas és president i Rajoy acorda el pacte fiscal i obre la porta a l'asimetria autonòmica

Si al quart intent Javier Arenas hagués aconseguit el seu objectiu de ser president de la Junta d'Andalusia, Mariano Rajoy hauria tingut un control gairebé absolut del mapa autonòmic. Amb un bon clima de relació amb CiU a Catalunya (si no és que el congrés de CDC el trencava) i Euskadi fora del règim general i el PP controlant la resta d'autonomies. I si Artur Mas hagués negociat i acordat amb ell el pacte fiscal, a Rajoy li hauria estat possible fer-lo assumible pels seus barons . El mateix amb un estat autonòmic asimètric. De fet, algunes autonomies del PP ja han donat a entendre la seva disposició a tornar algunes de les competències assumides en els últims anys. Andalusia no està entre aquestes autonomies.

Rajoy no accepta el pacte fiscal i Mas busca una sortida intermèdia

De moment, ni Mariano Rajoy ni cap altre dirigent del PP han mostrat cap indici d'estar disposats a acceptar el pacte fiscal. Sobretot si és, tal com vol la Generalitat, un canvi de model que passi per tenir la clau de la caixa i fer sortir Catalunya de la Lofca. El PP només està disposat a parlar de fer ajustos en l'actual sistema per reduir el dèficit fiscal català. Això vol dir que no hi haurà pacte fiscal o que n'hi haurà un de descafeïnat. Davant d'aquesta disjuntiva, Artur Mas ha de triar què fa. L'opció de quedar-se de braços plegats i gestionar una autonomia amb cada cop més estretors no la té en compte cap dels seus col·laboradors. I entre això i forçar la màquina cap a l'estat propi hi ha una gamma de solucions intermèdies: des de crear, amb una llei del Parlament, una Hisenda pròpia que recapti tot els impostos i desafiar políticament l'Estat (que no acceptaria una cosa així) fins a organitzar una consulta de suport al pacte fiscal o promoure, com vol Òmnium, el tancament de caixes. Tampoc cal descartar un avançament electoral. El problema (i el gran debat) seria decidir en el si de CiU quina és l'oferta de legislatura als votants amb el pacte fiscal desestimat.

Davant del bloqueig, Mas posa rumb a l'estat propi per a Catalunya

Si el cop de porta de Rajoy al pacte fiscal, que té un suport de més del 75% dels catalans segons el CEO, és sonor, la pressió independentista a Mas, tant de dins com de fora de CDC, anirà en augment. I encara més si els camins intermedis que amb l'ànim de no esquerdar els consensos rumia Mas no donen el resultat esperat. Ja n'hi ha que pensen com obrir la via cap a l'estat propi, ja sigui amb una gran consulta, una proclamació unilateral al Parlament de Catalunya o una proclamació des dels ajuntaments. Són camins que impulsen l'Associació de Municipis per la Independència, que lidera l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, i l'Assemblea Nacional de Catalunya, que es va constituir fa dues setmanes en un gran acte al Palau Sant Jordi. El risc és que un procés així posi en qüestió la unitat interna del país. Segons el CEO un 44% votarien sí a l'estat propi, però només el 28% el volen com a primera opció. La resta, a parts iguals, prefereixen la confederació o l'autonomia.