Justícia vol accelerar les llibertats condicionals

Barcelona.Les presons catalanes tenen actualment 10.700 reclusos, i es vol que prop d'un 15% -uns 1.400 interns- obtinguin la llibertat a través de dues vies: el retorn d'estrangers als seus països d'origen i una agilització de les concessions del règim de llibertat condicional. El director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Ramon Parés, explica que actualment el percentatge de presos catalans en situació de llibertat condicional és "molt baix" en comparació amb la resta de l'Estat o amb Europa. En aquest sentit, avui hi ha 2.000 interns en règim obert -tan sols un grau per sota de la llibertat condicional-, cosa que significa que poden sortir al carrer però han de dormir a la presó entre dilluns i dijous i, per tant, ocupen una plaça en un centre penitenciari.

D'aquesta forma, el pla del Govern passa, doncs, per agilitzar el procés entre el règim obert i la llibertat condicional i així aconseguir alliberar més places a les presons, fins a arribar a un total de 1.200 interns en llibertat condicional. "S'ha de gestionar millor el sistema, incidir en la població reclusa. Fins ara no s'ha fet res, però nosaltres plantegem estratègies per fer baixar una mica l'augment de la població reclusa", diu Parés.

El responsable de la política penitenciària del Govern assegura que incrementar les llibertats condicionals en cap cas posarà en risc la seguretat ciutadana. "La gran decisió es produeix quan passem un pres del segon al tercer grau, perquè el que fem és fer sortir al carrer una persona que fins aquell moment, sigui dos mesos o cinc anys, ha estat entre reixes. Quan ja fa temps que està en semillibertat i té bon pronòstic, fer el pas del tercer al quart grau no preocupa tant", assegura, i destaca que no es fa per qüestions econòmiques sinó per "dinamitzar" el sistema.

Així, des de l'àmbit penitenciari s'està preparant una circular per fomentar que interns que fa temps que surten de la presó durant el dia i compleixen certs requisits també puguin anar a dormir a casa. Aquesta mesura implica un seguiment i el compliment d'un programa de treball a través d'entrevistes, tests de drogoaddicció i compareixences al jutjat, entre d'altres.

La segona mesura del pla consisteix a fomentar que els presos estrangers sense papers ni arrelament familiar -sempre que estiguin condemnats a una pena de menys de 6 anys- tornin al seu país quan hagin complert la meitat de la pena.

Informar els reclusos estrangers

Aquesta mesura, segons Parés, està tenint molt bona acollida, ja que fins fa un temps s'havia generat entre els estrangers reclusos l'expectativa de quedar-se a Catalunya. "No explicaven res i la gent es pensava que les lleis no es complirien. Nosaltres no hem legislat res nou, només hem explicat als estrangers sense papers que la llei no els permetrà quedar-se", assegura.

El departament treballa de moment amb les persones que ho accepten voluntàriament, tot i que la llei va més enllà i no exigeix la voluntarietat. El fet que s'obligui a complir la meitat de la pena ajuda a no crear una sensació d'impunitat. "No té sentit que compleixin la condemna sencera aquí i quan surtin siguin expulsats. Aleshores sí que haurien complert dues condemnes", creu Parés. Uns 2.000 interns estrangers no tenen papers ni arrelament familiar, segons les dades més recents que hi ha, tot i que encara no s'ha fet un balanç de quants es podrien acollir a aquesta mesura, que es va engegar el 15 d'octubre.

Aquestes dues estratègies, "elements correctors" de la població reclusa, podrien ajudar a desmassificar les presons i, al mateix temps, alentir la construcció de nous equipaments en l'actual situació de crisi. "Sempre hem estat al llindar de l'ocupació màxima a les presons catalanes", reconeix Parés. L'anterior govern preveia que el 2012 hi hauria 12.000 interns a les presons. Ara el nou departament prepara un pla d'equipaments penitenciaris fins a l'any 2018.